Envelliment

El procés d'envelliment és inherent a la condició humana, pel que el que l'aconsellable, encara que no sempre resulti fàcil, és assumir-lo amb naturalitat. No podem evitar que cada dia que passi siguem més vells que l'anterior, però sí que la por, la tristesa o l'apatia marqui aquesta etapa de la nostra vida i de la dels nostres éssers benvolguts.

En els nostres dies envelliment significa xacres, dolors, problemes, dependència, solitud...,però no sempre ha estat així i no té per quina ser així. El millor punt de partida per a canviar aquesta visió es troba en una pregunta: com volem viure la vellesa? No és freqüent que aquest interrogant sorgeixi en una persona jove o de mitjana edat. Aquí radica un dels problemes que sorgeix davant aquesta etapa de la vida.

S'obvia i es veu com una mica llunyà i aliè a nosaltres, que no ens afecta, quan la veritat és que demà serem nosaltres els quals viurem la realitat en la qual avui es troben els nostres majors.

La vellesa és una destinació que ens afecta a tots, pel que la labor que fem pels nostres majors significarà treball per a nosaltres mateixos.

L'envelliment no és una mica estàtic, rígid, sinó dinàmic, canviant, és a dir, el qual es viu ara no serà el mateix del de la següent generació, com tampoc és igual al de la generació anterior.

Si tirem la vista enrere veiem que la vida dels nostres avis no és igual que la dels nostres pares o la dels nostres fills. Per això la vellesa no és ni serà la mateixa. Serà diferent en cada generació, igual que és diferent la societat en la qual et toca viure. No hem d'oblidar que no hi ha canvis ni millores si ningú s'implica. De nosaltres depèn la transformació de la imatge de l'envelliment.

El primer pas és intentar comprendre les necessitats dels majors, les seves pors... sempre des del respecte a uns valors que poden ser diferents als nostres.

El segon es basa a millorar la seva atenció perquè si aprenem a cuidar als nostres majors aprenem a cuidar de nosaltres mateixos. En aquesta labor és essencial evitar el més temut per la persona major, la dependència.

Finalment, cal insistir amb els mitjans al nostre abast perquè els governs, els bancs, els serveis sanitaris i socials, els més joves, les ONG, la publicitat... en definitiva, la societat en la qual vivim, aprengui a valorar l'envelliment, respecti i no relegui a un sector de la població que en breu estarà constituït pels quals en aquests moments marquen les lleis, els comportaments, el repartiment de béns i les decisions.

Hi ha moltes formes d'envellir. Es pot envellir de forma accelerada, amb l'objectiu de guanyar "anys a la vida" i amb el risc d'un alt grau de dependència, o bé es pot envellir a un ritme normal, amb la meta de donar "vida als anys" i amb un baix grau de dependència que se centraria en l'última etapa. Amb seguretat tot el món prefereix aquest segon tipus d'envelliment.

Envelliment no és sinònim de malaltia, de dolor, de necessitat d'ajuda d'una o més persones, de demència... Tot això és sinònim d'un mal envelliment. Envellir amb salut, malgrat el que en principi es pot pensar, està a l'abast de tots. Si sabem com envellim, podrem millorar el nostre envelliment. Es parla de diferents tipus d'edats:
*L'edat cronològica: és l'edat que es determina per la data de naixença.

*L'edat biològica: és l'edat en relació amb el grau d'envelliment. No existeix en l'actualitat cap prova capaç de determinar l'edat biològica d'una persona. Però és evident que unes persones envelleixen amb més rapidesa que unes altres. Aquesta edat és potser la qual més s'acosta a la veritable edat de la persona.

*L'edat psicològica: és la determinada pels trets psicològics de cada grup d'edat. Sens dubte, aquest concepte d'edat és un dels més importants, ja que una persona és major si se sent major.

Cada edat té el seu tret psicològic determinat, pel que seria un greu error pretendre que una persona de 80 anys pensés com un de 40 o un de 20. El que sí resultaria encertat i possible seria l'eliminació dels trets psicològics negatius que no deuen associar-se a l'edat.

*L'edat social: és l'edat marcada per circumstàncies econòmiques, laborals i familiars. D'aquesta manera, la jubilació marca una edat social per pertinença a un grup social amb importants canvis en diferents aspectes (laboral, econòmic i de recursos). L'existència d'una correlació entre aquestes quatre edats és l'habitual. Quin d'elles és la més important? Les persones majors, quan se'ls pregunta per elles i per la seva rellevància, situen a l'edat cronològica com la menys important. El fonamental no és tenir 85 anys, sinó sentir-se d'acord amb la seva edat, amb la seva salut, amb el seu rol social. AL conjunt de les edats biològica, psicològica i social se li coneix amb el nom d'edat funcional, és a dir, edats que la persona és capaç de realitzar una vida autònoma (manté la seva capacitat de decisió) i independent (no necessita d'una persona per a realitzar les activitats bàsiques, de relació i socials de la vida diària). En el moment actual cap l'opció d'influir de forma positiva o negativa en aquesta suma d'edats. L'excepció es troba en l'edat cronològica, l'única que no podem modificar.

CASTELLANO

El proceso de envejecimiento es inherente a la condición humana, por lo que lo que lo aconsejable, aunque no siempre resulte fácil, es asumirlo con naturalidad. No podemos evitar que cada día que pase seamos más viejos que el anterior, pero sí que el miedo, la tristeza o la apatía marque esa etapa de nuestra vida y de la de nuestros seres queridos.

En nuestros días envejecimiento significa achaques, dolores, problemas, dependencia, soledad..., pero no siempre ha sido así y no tiene por qué ser así. El mejor punto de partida para cambiar esta visión se encuentra en una pregunta: ¿cómo queremos vivir la vejez? No es frecuente que este interrogante surja en una persona joven o de mediana edad. Ahí radica uno de los problemas que surge ante esta etapa de la vida.

Se obvia y se ve como algo lejano y ajeno a nosotros, que no nos afecta, cuando lo cierto es que mañana seremos nosotros los que viviremos la realidad en la que hoy se encuentran nuestros mayores. La vejez es un destino que nos afecta a todos, por lo que la labor que hagamos por nuestros mayores significará trabajo para nosotros mismos.

El envejecimiento no es algo estático, rígido, sino dinámico, cambiante, es decir, el que se vive ahora no será el mismo del de la siguiente generación, como tampoco es igual al de la generación anterior. Si echamos la vista atrás vemos que la vida de nuestros abuelos no es igual que la de nuestros padres o la de nuestros hijos. Por ello la vejez no es ni será la misma. Será diferente en cada generación, al igual que es diferente la sociedad en la que te toca vivir. No debemos olvidar que no hay cambios ni mejoras si nadie se implica. De nosotros depende la transformación de la imagen del envejecimiento.

El primer paso es intentar comprender las necesidades de los mayores, sus miedos... siempre desde el respeto a unos valores que pueden ser diferentes a los nuestros. El segundo se basa en mejorar su atención porque si aprendemos a cuidar a nuestros mayores aprendemos a cuidar de nosotros mismos. En esta labor es esencial evitar lo más temido por la persona mayor, la dependencia. Por último, hay que insistir con los medios a nuestro alcance para que los gobiernos, los bancos, los servicios sanitarios y sociales, los más jóvenes, las ONG, la publicidad... en definitiva, la sociedad en la que vivimos, aprenda a valorar el envejecimiento, respete y no relegue a un sector de la población que en breve estará constituido por los que en estos momentos marcan las leyes, los comportamientos, el reparto de bienes y las decisiones.

Hay muchas formas de envejecer. Se puede envejecer de forma acelerada, con el objetivo de ganar "años a la vida" y con el riesgo de un alto grado de dependencia, o bien se puede envejecer a un ritmo normal, con la meta de dar "vida a los años" y con un bajo grado de dependencia que se centraría en la última etapa. Con seguridad todo el mundo prefiere este segundo tipo de envejecimiento.

Envejecimiento no es sinónimo de enfermedad, de dolor, de necesidad de ayuda de una o más personas, de demencia... Todo ello es sinónimo de un mal envejecimiento. Envejecer con salud, pese a lo que en principio se puede pensar, está al alcance de todos. Si sabemos cómo envejecemos, podremos mejorar nuestro envejecimiento.
Se habla de diferentes tipos de edades:

*La edad cronológica: es la edad que se determina por la fecha de nacimiento.

*La edad biológica: es la edad en relación con el grado de envejecimiento. No existe en la actualidad ninguna prueba capaz de determinar la edad biológica de una persona. Pero es evidente que unas personas envejecen con más rapidez que otras. Esta edad es quizás la que más se acerca a la verdadera edad de la persona.

*La edad psicológica: es la determinada por los rasgos psicológicos de cada grupo de edad. Sin duda alguna, este concepto de edad es uno de los más importantes, puesto que una persona es mayor si se siente mayor. Cada edad tiene su rasgo psicológico determinado, por lo que sería un grave error pretender que una persona de 80 años pensara como uno de 40 o uno de 20. Lo que sí resultaría acertado y posible sería la eliminación de los rasgos psicológicos negativos que no deben de asociarse a la edad.

*La edad social: es la edad marcada por circunstancias económicas, laborales y familiares. De este modo, la jubilación marca una edad social por pertenencia a un grupo social con importantes cambios en diferentes aspectos (laboral, económico y de recursos). La existencia de una correlación entre estas cuatro edades es lo habitual. ¿Cuál de ellas es la más importante? Las personas mayores, cuando se les pregunta por ellas y por su relevancia, sitúan a la edad cronológica como la menos importante. Lo fundamental no es tener 85 años, sino sentirse de acuerdo con su edad, con su salud, con su rol social. Al conjunto de las edades biológica, psicológica y social se le conoce con el nombre de edad funcional, es decir, edades en que la persona es capaz de realizar una vida autónoma (mantiene su capacidad de decisión) e independiente (no necesita de una persona para realizar las actividades básicas, de relación y sociales de la vida diaria). En el momento actual cabe la opción de influir de forma positiva o negativa en esta suma de edades. La excepción se encuentra en la edad cronológica, la única que no podemos modificar.