Saviesa i coneiximent (els nostres majors)

En les societats primitives els ancians i les ancianes eren venerats per la seva saviesa i coneixement de la naturalesa, de les plantes curatives, de la forma de recol·lectar llavors comestibles, dels llocs idonis per a la caça, ells dirimien els conflictes que sorgirien entre els components de la tribu…. els seus consells eren escoltats i seguits sense registar, ells eren l'exemple per als més joves.
A mesura que l'home ha anat progressant en la ciència i la tecnologia, que la societat s'ha anat materialitzant, s'han anat perdent els veritables valors de la vida, un dels cuals passa, ineludiblement, pel RESPECTE, AFECTE i CURA dels nostres ancians. Des de fa anys s'ha vingut accentuant la deterioració de la relació entre joves i ancians.
Avui, en els països desenvolupats, l'expectativa de vida és alta. Això comporta un gran esforç de les famílies i l'Estat per a atendre a l'elevat nombre de persones de més de 65 anys que omplin les nostres ciutats.

Aleshores....solució???: residència “de tot hi ha”: Vaig anar com voluntària a una residència d'ancians, i si hau tingut ocasió d'anar a alguna d'ella, entendreu perfectament fins a quin punt s'han degradat els nostres valors morals.

Quan entres en la sala comuna on passen el dia, unes vegades xerrant, unes altres mirant la televisió i les més dormitant d'avorriment, diversos ulls et miren amb ànsia, sens dubte amb la il·lusió que darrere de tu vinga algun dels seus familiars; de seguida s'acosta alguna belleta tractant d'entaular conversa i contar-te, entre altres coses, que el seu fill o filla, fa molt que no ve… clar té tant treball, el pobre !

Quan comences a interessar-te per la seva vida, edat, família, etc., se li il·lumina la cara i et conta tots els detalls (si és que els recorda) del seu passat i, al final, els seus ulls s'omplin de llàgrimes perquè té diversos netets i fa molt temps que no els veu i, a més, ella desitjaria estar a casa amb el seu fill o fills, perquè “sàpigues Vd, aquí em tracten molt bé, em cuiden, em donen bé per a mejar, però m'agradaria morir-me tenint prop de mi als meus fills i als meus néts”.

Existeixen moltes classes de maltractaments a ancians. Es considera aquell acte comès contra una persona major, que atempti contra la seva vida, integritat física, sobre la seva seguretat econòmica, la seva llibertat o comprometi greument el desenvolupament de la seva personalitat, dintre de l'àmbit familiar o institucional. ALS ancians cal saber escoltar-los, escoltar les seves preocupacions i temors, donar-los el nostre afecte, que s'asseuen útils i, abans de res, tractar-los amb amor i afecte. El qual tinguin 80 anys no vol dir que no pensin, o que van deixar de tenir somnis. En tot moment realment mereixen ser respectats ja que ells són els quals ens han llegat tot, són els guardians de la saviesa humana, són autèntics savis plens d'experiències en les seves llargues vides. Amb l'arribada de les festes nadalenques, tan desesperadamente familiars, l'abandó d'aquestes persones tan vulnerables, tan abnegades, que ens van portar a aquest món i ens van fer créixer i madurar a costa de tremends sacrificis personals, es converteix en la demostració de la insensibilitat i la falta de principis que corroïx la nostra societat de l'abundància. Sens dubte, encara no ens hem adonat que nosaltres també serem vells, que és possible que ens abandonin quan arriben les vacances o quan es cansin de donar-nos un poc d'afecte i comprensió que és, al cap i a la fi, el que tots necessitem; que no es tracta només d'asseure a un ancià a la teva taula el dia de Nochebuena para tornar a deixar-li altre any sencer abandonat i sense que ens preocupi si està bé o no… és una tasca díaria, cal tenir-lo prop perquè el pes de l'edat i la proximitat de la mort no siguin una càrrega insuportable per a ell, cal tractar-lo com a un ésser humà.. solament així serem també nosaltres humans.

CASTELLÀ

En las sociedades primitivas los ancianos eran venerados por su sabiduría y conocimiento de la naturaleza, de las plantas curativas, de la forma de recolectar semillas comestibles, de los lugares idóneos para la caza, ellos dirimían los conflictos que surgían entre los componentes de la tribu…. sus consejos eran escuchados y seguidos sin rechistar, ellos eran el ejemplo para los más jóvenes.
A medida que el hombre ha ido progresando en la ciencia y la tecnología, que la sociedad se ha ido materializando, se han ido perdiendo los verdaderos valores de la vida, uno de los cuales pasa, ineludiblemente, por el RESPETO, CARIÑO y CUIDADO de nuestros ancianos. Desde hace años se ha venido acentuando el deterioro de la relación entre jóvenes y ancianos. Hoy, en los países desarrollados, la expectativa de vida es alta. Esto conlleva un gran esfuerzo de las familias y el Estado para atender al elevado número de personas de más de 65 años que llenan nuestras ciudades.
Solución:residencia “de todo hay”: Fuí como voluntaria a una residencia de ancianos, y si habeís tenido ocasión de ir a alguna de ella, entenderéis perfectamente hasta qué punto se han degradado nuestros valores morales. Cuando entras en la sala común donde pasan el día, unas veces charlando, otras mirando la televisión y las más dormitando de aburrimiento, varios ojos te miran con ansia, sin duda con la ilusión de que detrás de ti venga alguno de sus familiares; enseguida se acerca alguna ancianita tratando de entablar conversación y contarte, entre otras cosas, que su hijo o hija, hace mucho que no viene… claro ¡ tiene tanto trabajo, el pobre !Cuando empiezas a interesarte por su vida, edad, familia, etc., se le ilumina la cara y te cuenta todos los pormenores (si es que los recuerda) de su pasado y, al final, sus ojos se llenan de lágrimas porque tiene varios nietecitos y hace mucho tiempo que no los ve y, además, ella desearía estar en casa con su hijo o hijos, porque “sabe Vd, aquí me tratan muy bien, me cuidan, me dan bien de comer, pero me gustaría morirme teniendo cerca de mí a mis hijos y a mis nietos”.
Existen muchas clases de malos tratos a ancianos. Se considera aquel acto cometido contra una persona mayor, que atente contra su vida, integridad física, sobre su seguridad económica, su libertad o comprometa gravemente el desarrollo de su personalidad, dentro del ámbito familiar o institucional. A los ancianos hay que saber escucharlos, oír sus preocupaciones y temores, darles nuestro afecto, que se sientan útiles y, ante todo, tratarlos con amor y cariño.
El que tengan 80 años no quiere decir que no piensen, o que dejaron de tener sueños. En todo momento realmente merecen ser respetados ya que ellos son los que nos han legado todo, son los guardianes de la sabiduría humana, son auténticos sabios llenos de experiencias en sus largas vidas.
Con la llegada de las fiestas navideñas, tan desesperadamente familiares, el abandono de estas personas tan vulnerables, tan abnegadas, que nos trajeron a este mundo y nos hicieron crecer y madurar a costa de tremendos sacrificios personales, se convierte en la demostración de la insensibilidad y la falta de principios que corroe nuestra sociedad de la abundancia. Sin duda, aún no nos hemos dado cuenta de que nosotros también seremos viejos, que es posible que nos abandonen cuando llegan las vacaciones o cuando se cansen de darnos un poco de cariño y comprensión que es, al fin y al cabo, lo que todos necesitamos; que no se trata sólo de sentar a un anciano a tu mesa el día de Nochebuena para volver a dejarle otro año entero abandonado y sin que nos preocupe si está bien o no… es una tarea díaria, hay que tenerlo cerca para que el peso de la edad y la cercanía de la muerte no sean una carga insoportable para él, hay que tratarlo como a un ser humano.. solamente así seremos también nosotros humanos.

Respecte

El respecte és acceptar i comprendre tal com són els altres, acceptar i comprendre la seva forma de pensar encara que no sigui igual que la nostra, encara que segons nosaltres estem equivocats, però qui pot assegurar-lo per que per a nosaltres; està bé els quals estan d'acord amb nosaltres, sinó ho estan; creiem que ells o elles estan malament, en la seva forma de pensar, però qui assegura que nosaltres som els portadors o portadores de la veritat, cal aprendre a Respectar i acceptar la forma d'ésser i pensar dels altres.

És acceptar i comprendre a l'humil i a l'envanit, al pobre i al ric, al savi i a l'ignorant, és per petita o gran que sigui, física, moral o intel·lectualment situar-la en el mateix lloc de comprensió i comprendre la seva forma de ser doncs es comprèn que aquest ésser humà es mereix tota la teva atenció, no important la seva condició. Si ara va fer malament o aquesta mal, respecta-la i tracta d'ensenyar-li el camí recte, mai volent imposar-lo, solament ensenya-li el camí i convida'l a recórrer-lo, però sempre, respectant la seva decisió de recórrer-lo o no.
Per que això, cada qui és un ànima lliure i tu igual que ho fa el cel deus donar-li lliure albir a aquesta ànima, en el camí de l'evolució ha de recórrer el seu propi camí, mira que gran és déu com vulgui que ho concebis, deixa que actuïs a la teva completa llibertat et respecta com el més sagrat ,ah però això si abans d'actuar pares bé o per a malament et diu les conseqüències dels teus actes i de tu és tota la llibertat d'actuar a la teva pròpia decisió sabent per endavant les conseqüències dels teus actes, per això no és propi reclamar al cel per que ens castiga quan vam obrar malament, analitzi'l.

El respecte, ha de ser la nostra relació amb els altres, seria una agradable forma de conduir-se per la vida, però encara que ho sembli, respectar als altres és relativament difícil. Per la forma que se'ns ha educat a relacionar-nos amb els altres, que de vegades tritura aquesta virtut des dels seus començaments, però tracti de conrear en el seu cor el respecte, a poc a poc, alimenti'l amb l'exercici constant de la mateixa, i vora el bé que se sentirà amb si mateix, de vegades trontollés, i pensés que no ho assoleix, però mantingui's ferm, i al final el cel sabrà recompensar el seu esforç, hi ha tant en la paraula de respecte i en el seu exercici, que preferiria ho medités vostè mateix i servei les seves pròpies conclusions, doncs elles es mereixen tota la seva atenció…………..

CASTELLÂ

El respeto es aceptar y comprender tal y como son los demás, aceptar y comprender su forma de pensar aunque no sea igual que la nuestra, aunque según nosotras y nosotros estamos equivocados, pero quien puede asegurarlo por que para nosotro/as; esta bien los que están de acuerdo con nosotro/as, sino lo están; creemos que ellos o ellas están mal, en su forma de pensar, pero quien asegura que nosotro/as somos los portadores de la verdad, hay que aprender a Respetar y aceptar la forma de ser y pensar de los demás
Es aceptar y comprender al humilde y al engreído, al pobre y al rico, al sabio y al ignorante, es por pequeña o grande que sea, física, moral o intelectualmente situarla en el mismo lugar de comprensión y comprender su forma de ser pues se comprende que ese ser humano se merece toda tu atención, no importando su condición.
Si ahora hizo mal o esta mal, respétala y trata de enseñarle el camino recto, nunca queriendo imponerlo, solo enséñale el camino e invítalo a recorrerlo, pero siempre, respetando su decisión de recorrerlo o no.
Por que esto, cada quien es un alma libre y tú al igual que lo hace el cielo debes de darle libre albedrío a esa alma, en el camino de la evolución debe recorrer su propio camino, mira que grande es dios como quiera que lo concibas, deja que actúes a tu completa libertad te respeta como lo más sagrado ,ah pero eso si antes de actuar paras bien o para mal te dice las consecuencias de tus actos y de ti es toda la libertad de actuar a tu propia decisión sabiendo de antemano las consecuencias de tus actos, por eso no es propio reclamar al cielo por que nos castiga cuando obramos mal, analícelo.
El respeto, debe ser nuestra relación con los demás, sería una agradable forma de conducirse por la vida, pero aunque lo parezca, respetar a los demás es relativamente difícil. Por la forma en que se nos ha educado a relacionarnos con los demás, que a veces tritura esta virtud desde sus comienzos, pero trate de cultivar en su corazón el respeto, poco a poco, aliméntelo con el ejercicio constante de la misma, y vera lo bien que se sentirá consigo mismo, a veces tambaleara, y pensara que no lo logra, pero manténgase firme, y al final el cielo sabrá recompensar su esfuerzo, hay tanto en la palabra de respeto y en su ejercicio, que preferiría lo meditara usted mismo y saque sus propias conclusiones, pues ellas se merecen toda su atención…………..

Gerard

Avui vull que estigui present en el meu blog, la alegria de tenir a casa al meu nebot Gerard.

Amb 21 anys s’en va anar a Irlanda a acabar la seva tesi d'Enginyer de Telecomunicacions (teleco) com diu ell. Es va quedar alli i avui amb 26 anys, viu, treballa i es diverteix com ningú en Cork (encara que en això de la diversió no li fa falta estar a Irlanda, tot sigui dit).

Ha sigut un estudiant de 10, però sempre ha tingut i té temps per a estar amb nosaltres: la seva família, no li suposa esforç algún prendre un avió de tant en tant per a estar amb nosaltres i sobretot amb els seus cosins més petits (Xavi i Sergi), que el volen com al germà major que no han tingut...........

" sobretot ara en Nadal".... tu ja m'entens....

Amb una nova il·lusió en la seva vida: Monika, la seva noia és de Polònia, molt agradable, bonica...amb el matíç que no parla castellà (molt poc), ni valencià, quan estem tots junts semblem "indis" per a entendre'ns...amb les mans, vocalitzant com si així ens entengués més...en fi moments inoblidables.

VULL QUE SÀPIGUES QUE PASSI EL QUE PASSI, ESTIGUES ON ESTIGUES, FACIS EL QUE FACIS:

ET VULL

Pornografía Infantil

La difusió de pornografia infantil a través d'Internet, un delicte tipificat dintre de les lleis de gairebé tots els països del món, està suposant un dels majors problemes d'aquesta era global on la informació està, poc més i poc menys, a l'abast de qualsevol. El que abans era un mercat marcadament secret i d'uns pocs, ara ha anat creixent a nivells insospitats gràcies als programes que faciliten l'intercanvi d'arxius i, sobretot, a causa del “relatiu” anonimat que la xarxa atorga als usuaris. La pornografia infantil, en una de les seves definicions més acceptades, està tipificada pel protocol Facultatiu de la Convenció sobre els Drets del Nen com “tota representació, per qualsevol mitjà, d'un nen dedicat a activitats sexuals explícites, reals o simulades, o tota representació dels genitals d'un nen amb fins primordialment sexuals”.

Des que Internet és una realitat a tot arreu del món, el que abans era “un secret a veus” o el mercat d'uns pocs, s'ha anat convertint en un veritable problema. I és que ara amb tan sols un parell de clics i la informació correcta, qualsevol pot tenir accés a aquest materia
A pesar de les intenses campanyes de conscienciació, l'ús de pornografia infantil ha anat creixent a nivells desmesurats, arribant a existir en l'actualitat al voltant de 4 milions de zones virtuals on existeix la possibilitat d'accedir a dita material.

Però també ha crescut notablement el rebuig de l'opinió pública cap a la seva utilització.

Segons els resultats reflectits en una enquesta realitzada en el portal de MSN, la pornografia infantil és el major dels problemes que registra la xarxa de xarxes actualment.

La pornografia infantil és un delicte, repudiat i repudiable

Llocs web: primer pas
Es calcula que al voltant del 60% dels llocs Web existents dedicats a aquesta temàtica són d'accés privat, amb una quota que ronda els 40 euros mensuals de terme mitjà. Un càlcul estimatiu llançaria xifres esgarrifoses: al voltant de 1000 milions d'euros mensuals genera aquest mercat que exposa sexualment a nens desprotegits, sense el seu consentiment i de manera il·legal. Però la veritat és que no qualsevol usuari de la xarxa pot accedir a aquestes comunitats virtuals.

Al ser una comunitat il·legal, solament el qual coneix i entén d'aquest *mundillo* es toparà amb un d'ells. Probablement estigui camuflat dintre d'altres llocs dedicats a la difusió de pornografia d'altres tipus. Segurament si s'intenta un rastrejo en un motor de recerca, poc serà el que es trobi. Però la seva existència és una realitat.

XAT, FÒRUMS, FTP I P2P: LES NOVES FORMES DE DIFUSIÓ DE LA PORNOGRAFIA INFANTIL Les noves formes de comunicació que es van anar generant durant el desenvolupament d'Internet no ha fet més que acréixer l'intercanvi de pornografia infantil. Ara els pedófils i pederastes no tenen per què acudir directament a un servei pagament. Poden trobar-se en fòrums, canals de Xat, pujar els seus arxius per mitjà d'un FTP a un Hosting gratuït o utilitzar programes P2P D'aquesta manera, la proliferació de material pornogràfic il·legal va créixer notablement. Els usuaris intercanvien el material personal amb la condició de acréixer les seves col·leccions, s'envien fotos uns a uns altres i es passen dades que consideren rellevants. Així com els amants de la música, el cinema o la literatura transfereixen els seus arxius i opinions mitjançant qualsevol d'aquests mecanismes, també ho fan els amants de la pornografia infantil.

ELS NENS IMPLICATS Així com pot establir-se el perfil dels consumidors d'aquest tipus de material, s'ha assolit tipificar als nens que es veuen implicats per a tals fins. No és cap casualitat que, generalment, provinguin de països amb moltíssimes dificultats econòmiques.

Mentre que al principi la gran majoria de pornografia infantil que proliferava per la xarxa tenia per objecte a nens del sud-est asiàtic, ara s'ha ampliat als països d'Europa de l'aquest i de gran part de Llatinoamèrica.

Moltes vegades, els nens són enganyats en canvi de diners o regals i, altres tantes, són cedits pels seus propis pares mitjançant el pagament d'una determinada quantitat. Si bé saben de què estan sent objecte, no poden explicar-lo o no assoleixen identificar-lo completament. Encara que la participació en aquest tipus de successos pot arribar a marcar-los per a tota la vida i tenir una greu incidència en la formació de la seva identitat posterior. Al cap i a la fi són sol nens.

http://www.delitosinformaticos.com

CASTELLÀ

La difusión de pornografía infantil a través de Internet, un delito tipificado dentro de las leyes de casi todos los países del mundo, está suponiendo uno de los mayores problemas de esta era global donde la información está, poco más y poco menos, al alcance de cualquiera. Lo que antes era un mercado marcadamente secreto y de unos pocos, ahora ha ido creciendo a niveles insospechados gracias a los programas que facilitan el intercambio de archivos y, sobre todo, debido al “relativo” anonimato que la red otorga a los usuarios. La pornografía infantil, en una de sus definiciones más aceptadas, está tipificada por el Protocolo Facultativo de la Convención sobre los Derechos del Niño como “toda representación, por cualquier medio, de un niño dedicado a actividades sexuales explícitas, reales o simuladas, o toda representación de los genitales de un niño con fines primordialmente sexuales”. Desde que Internet es una realidad en todas partes del mundo, lo que antes era un “secreto a voces” o el mercado de unos pocos, se ha ido convirtiendo en un verdadero problema. Y es que ahora con tan sólo un par de clicks y la información correcta, cualquiera puede tener acceso a este material.

A pesar de las intensas campañas de concienciación, el uso de pornografía infantil ha ido creciendo a niveles desmesurados, llegando a existir en la actualidad alrededor de 4 millones de zonas virtuales donde existe la posibilidad de acceder a dicho material.
Pero también ha crecido notablemente el rechazo de la opinión pública hacia su utilización. Según los resultados reflejados en una encuesta realizada en el portal de MSN, la pornografía infantil es el mayor de los problemas que registra la red de redes actualmente.
La pornografía infantil es un delito, repudiado y repudiable.
SITIOS WEB: EL PRIMER PASO
Se calcula que alrededor del 60% de los sitios Web existentes dedicados a esta temática son de acceso privado, con una cuota que ronda los 40 euros mensuales de promedio. Un cálculo estimativo arrojaría cifras escalofriantes: alrededor de 1000 millones de euros mensuales genera este mercado que expone sexualmente a niños desprotegidos, sin su consentimiento y de manera ilegal.
Pero lo cierto es que no cualquier usuario de la red puede acceder a estas comunidades virtuales. Al ser una comunidad ilegal, solo el que conoce y entiende de este mundillo se topará con uno de ellos. Probablemente esté camuflado dentro de otros sitios dedicados a la difusión de pornografía de otros tipos. Seguramente si se intenta un rastreo en un motor de búsqueda, poco será lo que se halle. Pero su existencia es una realidad.
CHAT, FOROS, FTP Y P2P: LAS NUEVAS FORMAS DE DIFUSIÓN DE LA PORNOGRAFÍA INFANTIL
Las nuevas formas de comunicación que se fueron generando durante el desarrollo de Internet no ha hecho más que acrecentar el intercambio de pornografía infantil. Ahora los pedófilos y pederastas no tienen por qué acudir directamente a un servicio pago. Pueden encontrarse en foros, canales de Chat, subir sus archivos por medio de un FTP a un Hosting gratuito o utilizar programas P2P.De este modo, la proliferación de material pornográfico ilegal creció notablemente. Los usuarios intercambian el material personal con tal de acrecentar sus colecciones, se envían fotos unos a otros y se pasan datos que consideran relevantes. Así como los amantes de la música, el cine o la literatura transfieren sus archivos y opiniones mediante cualquiera de estos mecanismos, también lo hacen los amantes de la pornografía infantil.
LOS NIÑOS IMPLICADOS
Así como puede establecerse el perfil de los consumidores de este tipo de material, se ha logrado tipificar a los niños que se ven implicados para tales fines. No es ninguna casualidad que, generalmente, provengan de países con muchísimas dificultades económicas. Mientras que en un principio la gran mayoría de pornografía infantil que proliferaba por la red tenía por objeto a niños del sudeste asiático, ahora se ha ampliado a los países de Europa del este y de gran parte de Latinoamérica.
Muchas veces, los niños son engañados a cambio de dinero o regalos y, otras tantas, son cedidos por sus propios padres mediante el pago de una determinada cantidad. Si bien saben de qué están siendo objeto, no pueden explicarlo o no logran identificarlo completamente. Aunque la participación en este tipo de sucesos puede llegar a marcarlos de por vida y tener una grave incidencia en la formación de su identidad posterior. Al fin y al cabo son solo niños.

http://www.delitosinformaticos.com/

Els nostres majors

Els majors de Gavarda van visitar durant la jornada d'ahir la Diputació de València, mitjançant un programa que pretén acostar a la gent major el patrimoni de la institució.

A més, els veïns d'aquesta localitat també han conegut el MUVIM (Museu Valencià de la Il.lustració i la modernitat) i el Centre Cultural de la Beneficència.

Son l'Associació de Jubilats i jubilades de Gavarda.

Dona i Prostitució

La Direcció general de la dona i per la Igualtat en col·laboració amb les quatre universitats públiques de la Comunitat Valenciana, s'ha portat a terme un estudi sobre “La prostitució femenina a la Comunitat Valenciana” amb la finalitat de conèixer, analitzar i visibilitzar la situació de les dones que exerceixen la prostitució en nostra Comunitat.

Segons aquest estudi, un nombre important de dones exerceixen la prostitució en nostra Comunitat. Una activitat que, en l'última dècada, concentra un major percentatge de dones immigrants (dones que sofrixen una triple discriminació per la seva condició de dona, prostituta i estrangera).

A més, hem de tenir en compte l'aparició en la indústria del sexe de formes emergents de publicitat i contacte, com són les afavorides per Internet que amplien i dificulten l'anàlisi del fenomen de la prostitució.

Situacions que generen un destacat volum de negoci, invisible i opac.

Prostitució: Activitat a la qual es dedica qui manté relacions sexuals amb altres persones, en canvi de diners.

Tracta de persones: Captació, transport, trasllat, acollida o recepció de persones, recorrent a l'amenaça o l'ús de la força o altres formes de coacció, al rapte, al frau, a l'engany, a l'abús de poder o d'una situació de vulnerabilitat o a la concessió o recepció de pagaments o beneficis per a obtenir el consentiment d'una persona que tingui autoritat sobre una altra, amb fins d'explotació. Aquesta explotació inclourà, com a mínim l'explotació de la prostitució aliena o altres formes d'explotació sexual, els treballs o serveis forçats, l'esclavitud o les practiques anàlogues a l'esclavitud la servitud o l'extracció d'òrgans.

Tràfic de persones: L'acció de facilitar l'entrada il·legal d'una persona en un Estat parteix amb la finalitat d'obtenir, directa o indirectament, un benefici financer o altre benefici d'ordre material. Per entrada il·legal s'entendrà el pas de fronteres sense haver complert els requisits necessaris per a entrar legalment en l'estat receptor.

Indústria del sexe: Aquesta categoria, utilitzada des de mitjans de la dècada dels anys 80, assenyala la gran dimensió que ha anat adquirint el mercat sexual amb un important entramat econòmic, el creixement del qual és paral·lel a l'avanç dels processos de globalització. Es tracta d'un mercat sexual en el qual al costat de l'oferta (persones que realitzen serveis sexuals) existeix una demanda (nombrosa i variada clientela) i una infinita nombre d'agents mediadors que mobilitzen, canalitzen i faciliten la trobada entre demandants i oferents.

La prostitució no és un treball “convencional” sinó una forma més de violència i esclavitud per a les dones. La societat no pot, ni ha d'ignorar, que la prostitució atenta contra la dignitat d'un elevat percentatge de població femenina; que constituïx una vulneració dels drets humans i és incompatible amb una cultura d'igualtat i respecte.

Eliminar la vulneració dels drets fonamentals de les dones víctimes de tracta amb fins d'explotació sexual és un dels objectius que recull el Pla d'Igualtat d'Oportunitats entre Dones i Homes.

TRADUCCIÓ

Situaciones que generan un destacado volumen de negocio, invisible y opaco.
Prostitución
Actividad a la que se dedica quien mantiene relaciones sexuales con otras personas, a cambio de dinero.
Trata de personas: Captación, transporte, traslado, acogida o recepción de personas, recurriendo a la amenaza o el uso de la fuerza u otras formas de coacción, al rapto, al fraude, al engaño, al abuso de poder o de una situación de vulnerabilidad o a la concesión o recepción de pagos o beneficios para obtener el consentimiento de una persona que tenga autoridad sobre otra, con fines de explotación.
Esa explotación incluirá, como mínimo la explotación de la prostitución ajena u otras formas de
explotación sexual, los trabajos o servicios forzados, la esclavitud o las practicas análogas a la
esclavitud, la servidumbre o la extracción de órganos.
Tráfico de personas: La acción de facilitar la entrada ilegal de una persona en un Estado parte con el fin de obtener, directa o indirectamente, un beneficio financiero u otro beneficio de orden material. Por entrada ilegal se entenderá el paso de fronteras sin haber cumplido los requisitos necesarios para entrar legalmente en el estado receptor.
Industria del sexo: Esta categoría, utilizada desde mediados de la década de los años 80, señala la gran dimensión que ha ido adquiriendo el mercado sexual con un importante entramado económico, cuyo crecimiento es paralelo al avance de los procesos de globalización. Se trata de un mercado sexual en el que junto a la oferta (personas que realizan servicios sexuales) existe una demanda (numerosa y variada clientela) y un sin fin número de agentes mediadores que movilizan, canalizan y facilitan el encuentro entre demandantes y oferentes.
La prostitución no es un trabajo “convencional” sino una forma más de violencia y esclavitud para las mujeres. La sociedad no puede, ni debe ignorar, que la prostitución atenta contra la dignidad de un elevado porcentaje de población femenina; que constituye una vulneración de los derechos humanos y es incompatible con una cultura de igualdad y respeto.
Eliminar la vulneración de los derechos fundamentales de las mujeres víctimas de trata con fines de explotación sexual es uno de los objetivos que recoge el Plan de Igualdad de Oportunidades entre Mujeres y Hombres.

Tik i Tak, batuka pa bailar

Tik i tak, batuka pa bailar













Aquest cap de setmana hem realitzat un taller de *batuka, açí en el nostre poble, amb un professor natiu .

El primer dia "ple total", el segon dia estaven mig engarrotades i el tercer les quals quedaven volien continuar més dies de taller.

Que fem??? Seguim???

***...Con tus caderas el cuerpo se acelera...tik y tak... batuka pa bailar...***

El Millor Regal

Potser estiguis pensant ja en els regals per a aquestes festes, i cerques articles que segueixin despertant il·lusió després del Nadal. Posa't al dia amb el nostre calendari i la nostra agenda. Regala jocs educatius i llibres il·lustrats. Fa un cop d'ull a les nostres noves samarretes. En la nostra botiga on line trobaràs bones idees per a fer més que regals: somnis i esperança. A més estrenem nova botiga, i t'oferim la possibilitat de crear la teva pròpia llista de desitjos (*wish*list) amb els articles que t'agradaria que et regalessin. Envia-la-hi a la teva família i amics perquè ells també puguin somiar. Pots fer la teva comanda còmodament sense sortir de casa i ho rebràs en menys de 5 dies.

Entra ara!

http://www.es.amnesty.org/ssl/tienda

TRADUCCIÓ

Quizás estés pensando ya en los regalos para estas fiestas, y buscas artículos que sigan despertando ilusión tras la Navidad. Ponte al día con nuestro calendario y nuestra agenda. Regala juegos educativos y libros ilustrados. Echa un vistazo a nuestras nuevas camisetas. En nuestra tienda on line encontrarás buenas ideas para hacer más que regalos: sueños y esperanza.Además estrenamos nueva tienda, y te ofrecemos la posibilidad de crear tu propia lista de deseos (wish list) con los artículos que te gustaría que te regalasen. Envíasela a tu familia y amigos para que ellos también puedan soñar.Puedes hacer tu pedido cómodamente sin salir de casa y lo recibirás en menos de 5 días.

¡Entra ahora!

http://www.es.amnesty.org/ssl/tienda

La Cultura Gitana

En organització social gitana serà molt important el sexe i grup d'edat. La primera i principal obligació del gitano és respecte a la seva família, després respecte a l'externa, i finalment respecte a qualsevol gitano enfront dels no gitanos.

Sistema de parentiu (família) Cap gitano ho és realment si no pot dir quin és clan. Per a saber si pertanyen a un mateix clan o “rai” (com diuen les gitanes) han de tenir un avantpassat en comú. Dues persones que coincideixin en un avantpassat es consideren del mateix clan. La legitimitat del poder La persona més respectada serà la mes poderosa. El prestigi no es té, cal guanyar-lo. En el cas del capdavanter gitano l'increment del prestigi prové sobretot de dues condicions:

a- El compliment de les obligacions, la prudència i l'amor a la pau, el coneixement de la tradició, el balafiament i l'ostentació del desinterès per acumular indefinidament. L'honor forma part d'aquest prestigi. L'honor és una condició masculina que pot perdre's davant altre home.

b- I d'altra banda, la riquesa que permet la generositat i el balafiament. La distribució del poder Ho distribució dels rols ve definida pel sexe i l'edat.

1.- El baró Els rols socials són bàsicament quatre:

• Vara: tot home o noi amb capacitat de lluitar. La força d'una família s'amida pel nombre de vares que disposa.

• Bató: és un home casat, preferentment segons els vells ritus, i és responsable d'una família

• Oncle: és un gitano d'edat que, pels seus anys, el seu poder i el seu comportament comporta el respecte de les altres.

• Patriarca: el cap reconegut i cap visible d'una família extensa. El poder del patriarca no és absolut. S'assenta en la seva autoritat moral i el respecte que el gitano sent pels seus majors, de manera que el patriarca actua com l'Oncle més important. És l'encarregat d'interpretar la llei tradicional i vetllar per això.

En aquesta estructura el paràmetre de l'edat juga un paper primordial i això s'explica pel caràcter ágrofo de la cultura gitana, és a dir, és una cultura els codis de la qual i pautes de comportament es transmeten oralment.

2.- El paper de la dona La dona també presenta un paper important encara que secundari. És l'encarregada de la cura de la família La nena gitana comença molt prompte, cap als vuit anys, a ajudar a la seva mare en les tasques de la casa i a cuidar als seus germans petits. El pare i els germans exerceixen sobre la vida de la dona un estricte control, especialment en la temporada de joventut fins al matrimoni. Deu obediència als seus germans, encara que siguin més petits que ella. La virtut de la gitana mossa depèn de la seva laboriosidat, la seva virginidada i la seva fidelitat al seu marit. Altre aspecte valorables en la dona gitana és el tenir fills i si aquests són barons millor, la seva influència i el seu prestigi augmenta. De forma semblant a l'home, la dona gitana, en la maduresa, pot ser "Tia", si complix les següents condicions: Ha respectat i complert la llei gitana. De mossa va ser verge, es va casar pel cerimonial de noces gitana, va ser fidel al seu marit tota el vida, va col·laborar amb ell econòmicament, va portar al món molts fills (sobretot barons) i quan va enviduar es va quedar sola. El seu consell pot arribar o tenir gran influència en la família. S'està experimentant una lenta evolució que posa en qüestió el paper assignat a la dona dintre l'estructura social gitana. Ara hi ha fenòmens com la solteria, les matrimonis mixts entre gitanes i payos.

Ceremonies * La cerimònia del matrimoni Encara que el matrimoni es basa en la permanència de la parella, s'accepta la possible separació de les cònjuges per diferents motius. El divorci pot produir-se per mutu consentiment; llavors ambdós queden lliures per a contreure una nova unió. En el matrimoni tradicional, el festeig és curt. Encara que l'elecció del futur cònjuge és ara gairebé lliure, els pares solen donar un consell sobre quin és, al seu judici, la persona més convenient o adequada. Si les noces és pel ritual gitano, tota la cerimònia girarà entorn de la virginidada de la núvia. És típic el ball dels homes de la núvia en braços, la separació espacial d'ambdós sexes durant aquest moment. En el banquet, els convidats van passant d'un en un i donen bitllets als nuvis. Després, les dones oferixen clavells a qui han dipositat diners. Després del banquet comença el ritual propi de les noces gitana en si, el yeli. És l'objectiu del dia de l'enllaç: comprovar la virginidada del la núvia. Mentre en el saló els convidats ballen, algunes dones es desplacen fins a una petita sala per a preparar el ritual del mocador. Sobre un llit o taula col·loquen un llençol i un coixí, les dones llancen pètals de roses i clavells. Tot llest per a comprovar la puresa de la núvia. És ara quan un gran nombre de dones majors entren en la sala acompanyant a la núvia. Al costat d'ella la "ajuntaora", una de les més ancianes gitanes i l'encarregada de comprovar la puresa de la núvia. Aquestes dones cobren fins a 600 euros per fer la prova. Amb un mocador amatent amb tres plecs emboliquen una navalla. S'introduïx per la vagina. La sang taca els tres plecs (''les tres roses''). Les ''ajuntaoras"' juren per Endivé (Déu) que no es pot falsejar , però tot és qüestió de diners i de poder. La sang mai mancada si la família és poderosa. Si el mocador no es taca, el nuvi pot rebutjar-la. No hauria matrimoni. A aquest acte poden assistir totes les dones majors que ho desitgin i és preferible que no tinguin relació directa amb la núvia, ja que si no és verge la família ho podia amagar. La "Ajuntaora" mostra el mocador al grup de patriarques que estaven esperant als voltants. Una vegada corroborat per ells ja es pot mostrar a la resta dels convidats.

El ritual funerari Es tracta d'una cerimònia semblant a les q coneixem. Tret que ells han de plorar i exhibir públicament el dolor. El soterrament és, probablement, el ritual gitano més impressionant i espectacular, quan es tracta d'un baró adult i sobretot d'un Oncle.

Art Tenen una estètica d'arrel oriental, que es manifesta en petites coses, com són: el vestir, la música, ho balla i les seves poesies

El ball flamenc és molt important en la cultura gitana, amb veus, moviments bruscs, i complicades melodies de la guitarra. Expressar els sentiments, és important en el flamenc; els gitanos ballen el flamenc per a expressar la seva tristesa i felicitat. No és important si un ballarí del flamenc no té tècnica perfecta. Els ballarins dotats han de poder expressar els seus sentiments per mitjà del flamenc i transmetre aquests sentiments a la seva audiència.

Hi ha quatre tipus de flamenc:

* Flamenc gran - és un ball que seriós i malenconiós. És el més dificil comprendre i el més dificil interpretar correctament.

* Flamenc intermedi - conté unes seccions que semblen com el flamenc gran. El flamenc intermedi és més fàcil interpretar que el gran.

* Flamenc noi - és un ball vivaç, frívol, sensual, i tendre. El flamenc noi usualment és molt encantador i alegre.

* Flamenc popular - és impersonal. El seu objectiu és atreure a la gent q no entén de flamenc. Un ballarí del flamenc popular se centra en la tècnica, no el com expressar els seus sentiments. Uns afeccionats del flamenc diuen que el flamenc popular no és una forma "veritable" de flamenc, perquè el ballarí no tracta d'expressar la seva emocions. En lloc, ell o ella tracta d'entretenir i impressionar a l'audiència.

En resum final, aquestes són els costums que ens han semblat més característiques: • Especial respecte als majors • La família sempre està unida per a tot • En general es valen per ells mateixos i els gitanos que no tenen treball es busquen la vida posant llocs ambulants • Els agrada la llibertat. • Quan una gitana i un desitgen casar-se, ella ha de ser verge i això se sap una vegada després de casats i en el convit a través de la “*juntaora”. Aquesta dona és l'encarregada de treure-li comprovar si és verge o no. • En les seves celebracions, sempre acaben cantant i ballant.

TRADUCCIÓ

La legitimidad del poder: el prestigio no se tiene, hay que ganarlo. En el caso del líder gitano el incremento del prestigio proviene sobre todo de dos condiciones:
a- El cumplimiento de las obligaciones, la prudencia y el amor a la paz, el conocimiento de la tradición, el despilfarro y la ostentación del desinterés por acumular indefinidamente. El honor forma parte de este prestigio. El honor es una condición masculina que puede perderse ante otro hombre.
b- Y por otro lado, la riqueza que permite la generosidad y el despilfarro.
La distribución del poder
Lo distribución de los roles viene definida por el sexo y la edad.
1.- El varón *
Los roles sociales son básicamente cuatro:
· Vara: todo hombre o muchacho con capacidad de luchar. La fuerza de una familia se mide por el número de varas que dispone.
· Bató: es un hombre casado, preferentemente según los viejos ritos, y es responsable de una familia
· Tío: es un gitano de edad que, por sus años, su poder y su comportamiento conlleva el respeto de las demás.
· Patriarca: el jefe reconocido y cabeza visible de una familia extensa. El poder del patriarca no es absoluto. Se asienta en su autoridad moral y el respeto que el gitano siente por sus mayores, de forma que el patriarca actúa como el Tío más importante. Es el encargado de interpretar la ley tradicional y velar por ello.
En esta estructura el parámetro de la edad juega un papel primordial y esto se explica por el carácter ágrofo de la cultura gitana, es decir, es una cultura cuyos códigos y pautas de comportamiento se transmiten oralmente.
2.- El papel de la mujer
La mujer también presenta un papel importante aunque secundario. Es la encargada del cuidado de la familia
La niña gitana empieza muy pronto, hacia los ocho años, a ayudar a su madre en las tareas de la casa y a cuidar a sus hermanos pequeños.
El padre y los hermanos ejercen sobre la vida de la mujer un estricto control, especialmente en la temporada de juventud hasta el matrimonio. Debe obediencia a sus hermanos, aunque sean más pequeños que ella.
La virtud de la gitana moza depende de su laboriosidad, su virginidad y su fidelidad a su marido.
Otro aspecto valorables en la mujer gitana es el tener hijos y si estos son varones mejor, su influencia y su prestigio aumenta.
De forma parecida al hombre, la mujer gitana, en la madurez, puede ser "Tía", si cumple las siguientes condiciones: Ha respetado y cumplido la ley gitana. De moza fué virgen, se casó por el ceremonial de boda gitana, fue fiel a su marido toda lo vida, colaboró con él económicamente, trajo al mundo muchos hijos (sobre todo varones) y cuando enviudó se quedó sola. Su consejo puede llegar o tener gran influencia en la familia.
Se está experimentando una lenta evolución que pone en cuestión el papel asignado a la mujer dentro la estructura social gitana. Ahora hay fenómenos como la soltería, las matrimonios mixtos entre gitanas y payos.
CEREMONIAS * La ceremonia del matrimonio
Aunque el matrimonio se basa en la permanencia de la pareja, se acepta la posible separación de las cónyuges por distintos motivos. El divorcio puede producirse por mutuo consentimiento; entonces ambos quedan libres para contraer una nueva unión.
En el matrimonio tradicional, el noviazgo es corto. Aunque la elección del futuro cónyuge es ahora casi libre, los padres suelen dar un consejo sobre cuál es, a su juicio, la persona más conveniente o adecuada.
Si la boda es por el ritual gitano, toda la ceremonia girará en torno a la virginidad de la novia.
El ritual funerario
Se trata de una ceremonia parecida a las que conocemos. Salvo que ellos deben llorar y exhibir públicamente el dolor.
El entierro es, probablemente, el ritual gitano más impresionante y espectacular, cuando se trata de un varón adulto y sobre todo de un Tío.
Arte: tienen una estética de raíz oriental, que se manifiesta en pequeñas cosas, como son: el vestir, la música, lo danza y sus poesías
El baile flamenco es muy importante en la cultura gitana, con voces, movimientos bruscos, y complicadas melodías de la guitarra. Expresar los sentimientos, es importante en el flamenco; los gitanos bailan el flamenco para expresar su tristeza y felicidad. No es importante si un bailarín del flamenco no tiene técnica perfecta. Los bailarines dotados deben poder expresar sus sentimientos por medio del flamenco y transmitir esos sentimientos a su audiencia.
En resumen final, estas son las costumbres que nos han parecido más características:
· Especial respeto a los mayores
· La familia siempre está unida para todo
· En general se valen por ellos mismos y los gitanos que no tienen trabajo se buscan la vida poniendo puestos ambulantes
· Les gusta la libertad.
· Cuando una gitana y un desean casarse, ella debe ser virgen y eso se sabe una vez después de casados y en el convite a través de la “juntaora”. Esta mujer es la encargada de sacarle comprobar si es virgen o no.
· En sus celebraciones, siempre acaban cantando y bailando.

Llenguatge Sexista

Parlem del llenguatge sexista
Cada societat transmet la seva forma de pensar, sentir i actuar a través del llenguatge. Diem que procedim d'una tradició patriarcal, sent un dels seus trets típics la inexistència de la dona desvinculada de la figura del baró, perquè això es reflecteix en l'ús de la llengua incorporant determinats conceptes i expressions que s'han transmès i segueixen transmetent-se, de generació en generació.

La llengua no és neutra i reflecteix la relació dels sexes en la societat i la posició de la dona en aquesta relació. La llengua és el mirall en el qual la societat es reflecteix. El predomini del masculí en la societat significa que el masculí determina l'ús de la llengua. Per aquest motiu la discriminació consisteixi en l'ús genèric masculí com genèric referencial per als dos sexes. En definitiva, el gènere masculí ha prevalgut –i segueix prevalent- sobre el femení.

S'incorre en llenguatge sexista quan un parlant emet un missatge que, a causa de la seva forma, és a dir, a causa de les paraules escollides o a la manera d'estructurar-les, i no al seu fons, resulta discriminatori per raó de sexe. Els estereotips i clixés mantenen les pautes d'una societat patriarcal en la qual l'esfera privada de la dona preval més que la seva esfera pública. Tenint en compte que els oficis i professions es troben en el públic, l'home, ja des de la seva infància, juga més en el carrer mentre que la dona, la nena, està més temps dintre de casa. Aquestes conductes condicionen el desenvolupament social de les dones i certifiquen la seva ocultamient. El problema fonamental del sexisme lingüístic és l'ocultació de la dona. L'ocultació es deu a l'abusiu ús del gènere gramatical masculí i el seu no paral·lelisme amb el femení. El llenguatge sexista es perpetua a través de diversos camins. Ja hem vist que un d'ells són els estereotips i clixés però històricament s'han instal·lat a través del que s'ha vingut en mal cridar “saviesa popular o filosofia popular”.

Els REFRANYS es consideren com una veritat irrefutable i eterna, comprovada generació després de generació. El refranyer mostra a la dona de forma molt negativa. Però els refranys són només el primer pas cap a la conformació de conductes discriminatòries.

Després dels refranys vénen les pel·lícules, les lectures, els jocs, les joguines, els anuncis publicitaris, els còmics, les converses diàries del seu entorn, el teatre, la premsa, la ràdio, el cinema, la televisió, els llibres de text i els diccionaris.

En tots aquests mitjans el sexisme estarà present i el llenguatge serà l'element clau de la transmissió, conformant una cultura on els rols del masculí i del femení quedaran establerts i a més jerarquitzats.

Traducció

Hablemos del lenguaje sexista
Cada sociedad transmite su forma de pensar, sentir y actuar a través del lenguaje.
Decimos que procedemos de una tradición patriarcal, siendo uno de sus rasgos típicos la inexistencia de la mujer desvinculada de la figura del varón, porque ello se refleja en el uso de la lengua incorporando determinados conceptos y expresiones que se han transmitido y siguen transmitiéndose, de generación en generación.
La lengua no es neutra y refleja la relación de los sexos en la sociedad y la posición de la mujer en dicha relación. La lengua es el espejo en el que la sociedad se refleja. El predominio de lo masculino en la sociedad significa que lo masculino determina el uso de la lengua. De ahí que la discriminación consista en el uso genérico masculino como genérico referencial para los dos sexos. En definitiva, el género masculino ha prevalecido –y sigue prevaleciendo- sobre el femenino.
Se incurre en lenguaje sexista cuando un hablante emite un mensaje que, debido a su forma, es decir, debido a las palabras escogidas o al modo de estructurarlas, y no a su fondo, resulta discriminatorio por razón de sexo.
Los estereotipos y clichés mantienen las pautas de una sociedad patriarcal en la que la esfera privada de la mujer prevalece más que su esfera pública. Teniendo en cuenta que los oficios y profesiones se encuentran en lo público, el hombre, ya desde su infancia, juega más en la calle mientras que la mujer, la niña, está más tiempo dentro de casa. Estas conductas condicionan el desarrollo social de las mujeres y certifican su ocultamiento. El problema fundamental del sexismo lingüístico es la ocultación de la mujer. La ocultación se debe al abusivo uso del género gramatical masculino y su no paralelismo con el femenino.
El lenguaje sexista se perpetúa a través de diversos caminos. Ya hemos visto que uno de ellos son los estereotipos y clichés pero históricamente se han instalado a través de lo que se ha venido en mal llamar “sabiduría popular o filosofía popular”.
Los REFRANES se consideran como una verdad irrefutable y eterna, comprobada generación tras generación. El refranero muestra a la mujer de forma muy negativa.
Pero los refranes son sólo el primer paso hacia la conformación de conductas discriminatorias. Después de los refranes vienen las películas, las lecturas, los juegos, los juguetes, los anuncios publicitarios, los tebeos, las conversaciones diarias de su entorno, el teatro, la prensa, la radio, el cine, la televisión, los libros de texto y los diccionarios.
En todos estos medios el sexismo estará presente y el lenguaje será el elemento clave de la transmisión, conformando una cultura donde los roles de lo masculino y de lo femenino quedarán establecidos y además jerarquizados.

A la meua Amiga Colombiana: tú

La colombiana Shakira escollida per *People* “la humanitària de l'any”
L'edició de "El millor i pitjor del 2008" de la revesteixi "People en espanyol", que traurà a la venda aquest dilluns, dedicarà la seva portada a la cantant colombiana Shakira, triada per la publicació com “La humanitària de l'any”.

Aquesta consdieració li va ser atorgada pel seu treball en organitzacions com la seva fundació Peus Descalços i Amèrica Llatina en Acció Solidària (ALAS), ambdues dedicades a millorar la situació dels nens més desfavorits.
Shakira està tenint un gran suport a l'hora de difondre el missatge de la Fundació ALAS. No és altre que Alejandro Sanz, que s'ha convertit en un amic íntim des de fa anys. D'aquesta amistat neixen cançons meravelloses.. i gestos de bondat com el lluitar per una societat millor.

En la foto veiem a Shakira amb el President del Govern d'Espanya, José Luis Rodríguez Zapatero, departint amistosament en el Cim Iberoamericà de Caps d'Estat, transmetent el missatge de la Fundació.

http://www.fundacionalas.org/

Traducció
La colombiana Shakira escogida por People “la humanitaria del año”
La edición de "Lo mejor y peor del 2008" de la revista "People en español", que sacará a la venta este lunes, dedicará su portada a la cantante colombiana Shakira, elegida por la publicación como “La humanitaria del año”.
Esa consdieración le fue otorgada por su trabajo en organizaciones como su fundación Pies Descalzos y América Latina en Acción Solidaria (ALAS), ambas dedicadas a mejorar la situación de los niños más desfavorecidos.
Shakira está teniendo un gran apoyo a la hora de difundir el mensaje de la Fundación ALAS. No es otro que Alejandro Sanz, que se ha convertido en un amigo íntimo desde hace años. De esa amistad nacen canciones maravillosas.. y gestos de bondad como el luchar por una sociedad mejor.
En la foto vemos a Shakira con el Presidente del Gobierno de España, José Luis Rodríguez Zapatero, departiendo amistosamente en la Cumbre Iberoamericana de Jefes de Estado, transmitiendo el mensaje de la Fundación.
http://www.fundacionalas.org/

Psicofàrmacs en les mestresses

Prop d'un 30 per cent de les mestresses de casa consumeixen psicofàrmacs, un percentatge que augmenta fins al 40 per cent si aquestes conviuen amb persones amb discapacitat, segons revela l'informe *Treball i salut a Barcelona*, presentat avui per l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).

Una de les autores de l'estudi, LluiaLluïa Artazcoz, va intuir que aquest consum de psicofármacs és una "medicació de la insatisfacció", constatant un millor estat de salut entre les dones emprades que entre les mestresses. L'estudi revela que la major població emprada en el sector dels serveis --més del 75 per cent-- determina un patró de salut relacionat amb el treball remunerat, amb una menor incidència de lesions per accident de treball en la jornada laboral i un paper més rellevant dels problemes múscul-esquelétics i psicosocials.

Constata que continua persistint la divisió sexual del treball remunerat i no remunerat, que determina un nombre d'hores dedicat al treball remunerat superior en els homes i un nombre d'hores de treball domèstic i familiar més gran en les dones. Contant ambdós, les dones treballen 59,8 hores setmanals i els homes 56. L'estudi assenyala també que les dones es concentren en poques ocupacions i tenen baixa presència en llocs de comandament. Les dones dediquen 23,6 hores a la setmana al treball domèstic i els homes, 12,2.

LES DONES TENEN PITJOR SALUT Els indicadors de salut estudiats, són mes desfavorables per a les dones --excepte en lesions per accident de treball-- i indiquen que les dones en ocupacions no qualificades presenten els pitjors i una elevada freqüència de conductes poc saludables. Segons l'estudi, el 28 per cent de les dones en ocupacions no qualificades --empleades domèstiques o neteja-- tenen malament estat de salut mental. En el cas dels psicofàrmacs, una quarta part de la mestresses consumeixen psicofàrmacs. Així mateix, la convivència amb persones amb discapacitat s'associa a una "pitjor salut" i comportaments més insaludables.

En el cas de les mestresses, el mal estat de salut passa d'un 31 a un 54,3 per cent en el cas de conviure amb una persona depenent, i el consum de psicofármacs creix d'un 23,8 a un 40 per cent. El 40,9 per cent de les dones que conviuen amb una persona amb discapacitat són les principals responsables dels seus cuidadados, un percentatge que en els homes baixa fins al 21 per cent.

Traducció

Cerca de un 30 por ciento de las amas de casa consumen psicofármacos, un porcentaje que aumenta hasta el 40 por ciento si éstas conviven con personas con discapacidad, según revela el informe 'Trabajo y salud en Barcelona', presentado hoy por la Agencia de Salud Pública de Barcelona (ASPB).
Una de las autoras del estudio, Lucía Artazcoz, intuyó que este consumo de psicofármacos es una "medicación de la insatisfacción", constatando un mejor estado de salud entre las mujeres empleadas que entre las amas de casa.
El estudio revela que la mayor población empleada en el sector de los servicios --más del 75 por ciento-- determina un patrón de salud relacionado con el trabajo remunerado, con una menor incidencia de lesiones por accidente de trabajo en la jornada laboral y un papel más relevante de los problemas músculo esqueléticos y psicosociales.
Constata que continúa persistiendo la división sexual del trabajo remunerado y no remunerado, que determina un número de horas dedicado al trabajo remunerado superior en los hombres y un número de horas de trabajo doméstico y familiar más grande en las mujeres.
Contando ambos, las mujeres trabajan 59,8 horas semanales y los hombres 56. El estudio señala también que las mujeres se concentran en pocas ocupaciones y tienen baja presencia en lugares de mando. Las mujeres dedican 23,6 horas a la semana al trabajo doméstico y los hombres, 12,2.
LAS MUJERES TIENEN PEOR SALUD
Los indicadores de salud estudiados, son mas desfavorables para las mujeres --excepto en lesiones por accidente de trabajo-- e indican que las mujeres en empleos no cualificados presentan los peores y una elevada frecuencia de conductas poco saludables.
Según el estudio, el 28 por ciento de las mujeres en empleos no cualificados --empleadas domésticas o limpieza-- tienen mal estado de salud mental. En el caso de los psicofármacos, una cuarta parte de la amas de casa consumen psicofármacos.
Asimismo, la convivencia con personas con discapacidad se asocia a una "peor salud" y comportamientos más insaludables. En el caso de las amas de casa, el mal estado de salud pasa de un 31 a un 54,3 por ciento en el caso de convivir con una persona dependiente, y el consumo de psicofármacos crece de un 23,8 a un 40 por ciento.
El 40,9 por ciento de las mujeres que conviven con una persona con discapacidad son las principales responsables de sus cuidadados, un porcentaje que en los hombres baja hasta el 21 por ciento.

Al Meu Fill

T'escric aquestes línies per a saludar-te pel teu aniversari, pregant-li a Déu que sempre et conservi sa.






Avui em pose a pensar en el temps transcorregut.

Com han passat els anys!, veritat?. .Sembla que va ser ahir que em vaig satisfer d'alegria quan et vaig vorer néixer, i ja van transcórrer dotze anys d'aquell meravellós moment.

Ets ja tot un homenet. Adolescent, amb tot un món per davant.

Els adolescents són en general rebels, però aquesta rebel·lia conrea-la per a plantar cara a les injustícies, als abusos i a les arbitrarietats, que tots els dies veuràs molt a la vora, en cada nen que demana almoina, en cada mare que no té el pa per als seus fills, en cada pare que no té treball, en els pobles oblidats de la ribera dels nostres rius.

Sigues sempre un implacable defensor dels teus drets i també dels drets dels altres. Però això es podrà assolir quan hagi gent que prengui veritable consciència del dany que produïx. I per a aquesta presa de consciència, has de preparar-te, estudiar amb afany, ser perseverant, superar-te i arribar a ser el professional que aspires, mantenint la humilitat com un valor important que t'acompanyi en cada acte de la teva vida.

No permetis mai que t’avasallen i et maltractin, i si això succeïx, protesta, defensa't, crida als quatre vents en nom de la llibertat, clama amb fermesa en nom de la justícia. Però sigues tolerant alhora, perquè no eres l'amo de la veritat absoluta. Saber escoltar és una virtut. Saber comprendre les actituds dels altres és també important.

És el moment de començar a marcar el teu camí amb veritables valors que et van a servir de guia en la teva vida futura. La responsabilitat, la puntualitat, la justícia i equitat, el culte a la veritat, etc.

Tot això que ja et vaig parlar en alguna ocasió, espero que ho recordis sempre. Estic segur que faràs tot el possible perquè segueixi sentint-me orgullosa de tu, com el primer dia, quan els teus pulmons es van omplir d'aire i vas exhalar el primer plor que em va fer vibrar d'emoció.

Colombia

Uribe: Diálogo, ¡no violencia!
El lunes 20 de Octubre lanzamos esta campaña en apoyo a los manifestantes indígenas de Cauca, Colombia. En sólo tres días más de 16.000 personas de toda América Latina han enviado su mensaje al Presidente Uribe instándolo a detener la violencia contra los manifestantes y a crear un canal de diálogo con ellos. El miércoles por la noche, el propio Presidente Uribe públicamente admitió que un miembro de las fuerzas de seguridad abrió fuego con municiones contra los grupos indígenas. El jueves, el Presidente Uribe personalmente llamó a una de las organizaciones a cargo de las manifestaciones para encontrarse a dialogar con ellos el domingo próximo. Esta es una victoria significativa para los grupos indígenas de Colombia y para nuestra campaña, que fuera reconocida en los medios como habiendo contribuido en su lucha. Ahora las conversciones deben abordar la problemática que derivó en las manifestaciones

Por favor, lee el artículo de IPS en nuestro blog con un análisis de la situación y cómo los miembros de Avaaz contribuyeron:

http://www.avaaz.org/blog/es

Estimado Presidente de Colombia, Sr. Álvaro Uribe y Ministros: A través de este mensaje lo instamos a detener inmediatamente la violencia contra los manifestantes indígenas en Colombia y aceptar reunirse con ellos para discutir sus preocupaciones sobre sus derechos fundamentales a la vida y a la tierra.

Mira nuestra página de campaña:

http://www.avaaz.org/es/derechos_indigenas_colombia

Patrimoni

El patrimoni històric artistic del meu poble en images.

Vuic compartir amb vosaltres aquesta noticia

Sabeu que significa per a mi el rebre aquest correu?

És una sensació que no es pot transmetre, però si fer-vos participis i animar-vos perquè us feu socis.
Aquesta manera lliure de viure per a lluitar contra les injustícies socials, politiques, en definitiva els Drets Humans que tenin totes les persones.

Hola SARA
Hoy tengo la inmensa alegría de compartir contigo otra gran noticia: ¡La Fiscalía iraní ha anunciado la suspensión de la pena de muerte para menores!Y aunque no lo creas, tú tienes mucho que ver con esa decisión. Por eso, tengo dos cosas muy importantes que decirte: gracias y enhorabuena. Gracias por comprender que Amnistía Internacional no sería nada sin la fuerza individual de todos y todas las que apoyáis nuestras peticiones y participáis activamente en nuestras campañas. Gracias por no mirar hacia otro lado cuando se produce una violación de los derechos humanos.Y enhorabuena, porque imagino la gran satisfacción que te supone saber que has contribuido a este logro. Behnoud Shojaee, Mohammad Feda’i y otros jóvenes condenados a pena de muerte en Irán vivirán para contarlo gracias a la presión que entre todos hemos sido capaces de crear. ¿Puede haber una satisfacción mayor que la de salvar una vida?Creemos que no. Por eso, tras décadas de lucha para que el mundo sea un lugar sin pena de muerte, tras la suspensión de las lapidaciones y ahora de la pena de muerte para menores, estaremos alerta para que no haya retrocesos en estas decisiones. Además, seguiremos trabajando para que el siguiente paso sea la abolición total de la pena de muerte en Irán, y no pararemos hasta acabar con las ejecuciones en todo el mundo.Ahora piensa en lo que hemos sido capaces de hacer hasta ahora, e imagina lo que podríamos conseguir si nuestra labor estuviera respaldada y financiada por muchas más personas. ¿Te lo imaginas?
Permíteme que te anime una vez más a unirte a Amnistía Internacional. Y, si puedes,hazlo ahora mismo, porque cuanto antes consigamos ser más, antes acabaremos con las injusticias.

Un afectuoso saludo.

Esteban BeltránDirector – Amnistía Internacional Sección Española

http://es.amnesty.org/