Felicitats Fill

A vegades no dic res, inclús volent dir-te moltes coses, hi a paraules que no trobe: es van perdre en el meu interior fent un trencaclosques difícil d'unir. Feia molt de temps que no teníem una conversació; ho entenc, són 17 anys i et primen inquietuds. Em pareix tot un plaer poder dirigir-me a tu com podria fer-ho amb qualsevol altre adult, escoltant les teues opinions, valorant les teues experiències i, sobretot, admirant-me de la persona en què t'has convertit. Et demane que em perdones les meues ànsies de protecció, la meua obsessió per transmetre't tots els valors importants de la vida, les meues preocupació , per saber amb qui vas i a on vas; per saber que llitges o pel que penses. 

Tinc un projecte, uns objectius per a tu : vull que cresques sent una bona persona, amb valors i bondadós; que arribes a ser feliç fent feliços als altres, que triomfes en  la teua vida,  amb els teus valors i èxits.

No permetes que res torbe el teu camí, maneja't de forma transparent i clara, si per error caigueres en alguna falta, sé humil, benèvol i just amb tu mateixa, perquè pugues alçar-te i elevar de nou el vol al teu destí.

Aprén a donar sense mesura, però no comprometes el que no posseïxes, no permetes mai, que la mentida desequilibre les teues idees. Viu la llibertat com un desplegament, que eres capaç d'aconseguir tot el que et proposes, però no faces mal ús d'ella, perquè podries enlluernar-te amb un món, que siga sòrdid, vil i fosc.

No oblides, que tot allò que desitgem, requereix paciència, concentració i esforç, per a això, no busques mai el camí més fàcil, sinó el correcte. Enorgulleix-te dels teus èxits, més no permetés que la sobervia, et faça oblidar que val més un somriure.

Vida meua, et desitge el millor per a eixe camí cap als divuit. Que disfrutes del passeig, que aprecies tot el que et trobes: l'aire , el cel, a vegades ennuvolat, però quasi sempre solejat, les pedres de la senda i les persones amb què t'encreues, i sobretot els que t'acompanyen caminant al teu costat.

Desitge que aprengues fins del que t'agrade menys, d'eixes costes empinades i d'eixe esforç que has de fer per a pujar-les. Que seguisques fent-te savi, que sàpies obrir els ulls i la ment a tot el que et rodeja, i que el teu esperit, això tan gran que creix dins de tu, es continue colorejant amb eixes tonalitats tan alegres.

I aprofite per a donar-te les gràcies perquè m'has donat la vida, pels teus abraços i pel teu meravellós somriure!!!