Avui em pose a pensar en el temps transcorregut.
Com han passat els anys!, veritat?. .Sembla que va ser ahir que em vaig satisfer d'alegria quan et vaig vorer néixer, i ja van transcórrer dotze anys d'aquell meravellós moment.
Ets ja tot un homenet. Adolescent, amb tot un món per davant.
Els adolescents són en general rebels, però aquesta rebel·lia conrea-la per a plantar cara a les injustícies, als abusos i a les arbitrarietats, que tots els dies veuràs molt a la vora, en cada nen que demana almoina, en cada mare que no té el pa per als seus fills, en cada pare que no té treball, en els pobles oblidats de la ribera dels nostres rius.
Sigues sempre un implacable defensor dels teus drets i també dels drets dels altres. Però això es podrà assolir quan hagi gent que prengui veritable consciència del dany que produïx. I per a aquesta presa de consciència, has de preparar-te, estudiar amb afany, ser perseverant, superar-te i arribar a ser el professional que aspires, mantenint la humilitat com un valor important que t'acompanyi en cada acte de la teva vida.
No permetis mai que t’avasallen i et maltractin, i si això succeïx, protesta, defensa't, crida als quatre vents en nom de la llibertat, clama amb fermesa en nom de la justícia. Però sigues tolerant alhora, perquè no eres l'amo de la veritat absoluta. Saber escoltar és una virtut. Saber comprendre les actituds dels altres és també important.
És el moment de començar a marcar el teu camí amb veritables valors que et van a servir de guia en la teva vida futura. La responsabilitat, la puntualitat, la justícia i equitat, el culte a la veritat, etc.
Tot això que ja et vaig parlar en alguna ocasió, espero que ho recordis sempre. Estic segur que faràs tot el possible perquè segueixi sentint-me orgullosa de tu, com el primer dia, quan els teus pulmons es van omplir d'aire i vas exhalar el primer plor que em va fer vibrar d'emoció.
No hay comentarios:
Publicar un comentario