martes, 4 de octubre de 2011

La inèrcia de la dona enfront de les seues circumstàncies







M'ha cridat potentment l'atenció este relat, vull compartir amb vosaltres el que penseu sobre la inèrcia de la dona enfront de les seues circumstàncies.

Crida en la matinada de ràdio d'una senyora que compta com la seua soledat d'ara és un triomf, després d'haver viscut l'infern de 40 anys de soledat en compañía:' És més trist la companyia en soledad'
En el tò de les seues paraules ja s'havien assecat les llàgrimes, però quedava un caliu de pena vella enquistada en el moll dels seus ossos, allí on es llepen les angoixes pretèrites. Estar sense ser visible; ser un ornament més, un element pràctic d'indubtable utilitat, un robot que llava, planxa, ordena, convertix miraculosament unes monedes en queviures per a alimentar la família, que educa, capellà, ajuda en els deures fins al límit mateix dels seus coneixements, avalua l'orde preferent en la llista dels rebuts pendents, és usada com a objecte sexual quan al senyor li abellix o víctima dels seus furias...Sent por i fàstic, por de l'altre i fàstic de si mateixa.
Es va fer un projecte de vida al lluny, però esta és sempre un camí incert en què no estan marcades les estacions ni els baixadors; les mels que va imaginar prompte es van transformar per fels, però a eixes altures ja germinava en el seu ventre la sang de la seua sang i aquelles primeres puntellonetes de la seua primogènita van ser els esperons que li incita"
Van arribar més fills, els va amar tant a tots que es va oblidar d'amar-se a si mateixa i mai va trobar adequat el moment d'accionar el fre d'emergència. Se va anar casant la seua prole, Un bon dia, després d'haver maquinat mil vegades com allunyar-se per sempre, com acabar amb la figura en què no es reconeixia, va ser ell qui va prendre bitllet… seua tristesa havia deixat de ser indefinible: ara se sabia sola a soles. La història d'eixos 40 anys havia cisellat en la seua ment la idea que “és més trist la companyia en soledat”



CASTELLÀ
Me ha llamado potentemente la atención este relato, quiero compartir con vosotros lo que pensais sobre la inercia de la mujer frente a sus circunstancias.
Llamada en la madrugada de radio de una señora que cuenta cómo su soledad
de ahora es un triunfo, después de haber vivido el infierno de 40 años de soledad en compañía:” Es más triste la compañía en soledad”.
En el tono de sus palabras ya se habían secado las lágrimas, pero quedaba un rescoldo de pena vieja enquistada en el tuétano de sus huesos, allí donde se relamen las angustias pretéritas. Estar sin ser visible; ser un ornato más, un elemento práctico de indudable utilidad, un robot que lava, plancha, ordena, convierte milagrosamente unas monedas en víveres para alimentar a la familia, que educa, cura, ayuda en los deberes hasta el límite mismo de sus conocimientos, evalúa el orden preferente en la lista de los recibos pendientes, es usada como objeto sexual cuando al señor le apetece o víctima de sus furias… Siente miedo y asco: miedo del otro; asco de sí misma. Se hizo un proyecto de vida en lontananza, pero ésta es siempre un camino incierto en el que no están marcadas las estaciones ni los apeaderos; las mieles que imaginó pronto se trocaron por hieles, pero a esas alturas ya germinaba en su vientre la sangre de su sangre y aquellas primeras pataditas de su primogénita fueron las espuelas que le incitaron a seguir el galope del recorrido iniciado.
Llegaron más hijos, los amó tanto a todos que se olvidó de amarse a sí misma y nunca encontró adecuado el momento de accionar el freno de emergencia. Se fue casando su prole, Un buen día, después de haber maquinado mil veces cómo alejarse para siempre, como acabar con la figura en la que no se reconocía, fue él quien tomó billete… su tristeza había dejado de ser indefinible: ahora se sabía sóla a solas. La historia de esos 40 años había cincelado en su mente la idea de que es más triste la compañía en soledad
.

viernes, 29 de julio de 2011

Gavarda Telecentro#links#links

Gavarda Telecentro#links#links

VIURE O ANAR TIRANT?













"No puc..."Hui tinc especial interés de parlar d'este tema, hi ha ocasions en què per amistat, família, companyerisme...la societat en què vivim ens fà recapacitar i ajudar en la mesura que tenim o podem... La manifestació més corrent d'esta condició està continguda en la frase “No puc “
Parlem de l'Apatia, no és una sensació, és un trasntorn... L'apatia és la falta d'emoció, motivació o entusiasme. És deixadesa, indolència, falta de vigor o energia. Un estat d'indiferència, en el que un individu no respon a aspectes de la vida emocional, social o física. L'aspecte físic de l'apatia s'associa amb el deteriorament físic, la pèrdua de múscul i la falta d'energia crida letargia, que té moltes causes patològiques també.
L'apatia pot ser específica, cap a una persona, activitat o entorn. És una reacció comuna davant de l'estrés, manifestant-se com «impotència apressa» i està comunament relacionada amb la depressió. També pot reflectir una falta no patològica d'interés en coses que no es consideren importants. Associada a la apatia està la tristesa que debilita l'interés i l'energia en les activitats de la vida.
Des del punt de vista evolutiu, s'entén que esta falta d'espenta, d'energia. La tristesa és una reacció d'adaptació, pròpia de l'organisme humà, que està plena de sentit. Però quan la tristesa o l'abatiment s'associen a l'apatia, quan es convertixen en companys constants de les persones sense que hi haja per a un motiu concret i recognoscible, llavors ens trobem davant d'una clara senyal d'alarma.

VIURE O ANAR TIRANT?.

La nostra vida està plena de fases i moments, els quals hem d'acceptar i saber tractar perquè la vida ens somriga a favor i no ens sentim sense sentit quan si n'hi ha i tot ho té però clar, el problema és saber trobar-ho. A vegades és una tasca difícil.

SENT - PENSA – ACTUA

Quan t'enfrontes a qualsevol situació, per més difícil que siga, comença a estar millor: SENTIR-PENSAR-ACTUAR. Pensa en les teues habilitats i en les possibles solucions al problema. Sent que eres capaç de moltes coses i confia en tu. Actua, no et quedes esperant que les coses succeïsquen per art de màgia, posa't en marxa i fes-les tu mateix.

CASTELLÀ

"No puedo..." Hoy tengo especial interés de hablar de este tema, hay ocasiones en que por amistad, familia, compañerismo…la sociedad en que vivimos nos hace recapacitar y ayudar en la medida que tenemos o podemos…
La manifestación más corriente de esta condición está contenida en la frase: “No puedo”
Hablamos de la Apatía, no es una sensación, es un trasntorno…La apatía es la falta de emoción, motivación o entusiasmo. Es dejadez, indolencia, falta de vigor o energía. Un estado de indiferencia, en el que un individuo no responde a aspectos de la vida emocional, social o física. El aspecto físico de la apatía se asocia con el deterioro físico, la pérdida de músculo y la falta de energía llamada letargia, que tiene muchas causas patológicas también.
La apatía puede ser específica, hacia una persona, actividad o entorno. Es una reacción común ante el estrés, manifestándose como «impotencia aprendida» y está comúnmente relacionada con la depresión. También puede reflejar una falta no patológica de interés en cosas que no se consideran importantes. Asociada a la apatía está la tristeza que debilita el interés y la energía en las actividades de la vida. Desde el punto de vista evolutivo, se entiende que esta falta de empuje, de energía. La tristeza es una reacción de adaptación, propia del organismo humano, que está llena de sentido. Pero cuando la tristeza o el abatimiento se asocian a la apatía, cuando se convierten en compañeros constantes de las personas sin que haya para un motivo concreto y reconocible, entonces nos encontramos ante una clara señal de alarma.

¿ VIVIR O IR TIRANDO?.

Nuestra vida está llena de fases y momentos, los cuales debemos aceptar y saber tratar para que la vida nos sonría a favor y no nos sintamos sin sentido cuando si lo hay y todo lo tiene pero claro, el problema es saber encontrarlo. A veces es una tarea difícil.
SIENTE – PIENSA – ACTÚA

Cuando te enfrentes a cualquier situación, por más difícil que sea, empieza a estar mejor: SENTIR-PENSAR-ACTUAR. Piensa en tus habilidades y en las posibles soluciones al problema. Siente que eres capaz de muchas cosas y confía en ti. Actúa, no te quedes esperando que las cosas sucedan por arte de magia, ponte en marcha y hazlas tú mismo.

lunes, 20 de junio de 2011

AUTOESTIMA. VERGONYA. ADOLESCENTS




















L'autoestima, la igualtat entre xiques i xics, la igualtat entre les diferents orientacions sexuals...
Com no estarà erosionada l'autoestima d'algú que, per exemple, és objecte de burla pel seu aspecte físic o per la seua real o suposada orientació sexual?


L'autoestima és una característica del ser humà que li acompanya al llarg de tota la seua vida. Podríem definir-la com el que pensem de nosaltres mateixos respecte a les pròpies capacitats per a aconseguir el que ens proposem.











La conseqüència de la poca autoestima és la vergonya, és a dir, tenim vergonya quan ens pareix que els nostres fins no mereixen la pena o ens considerem incapaços d'aconseguir-los. Vergonya i autoestima formen un cercle viciós, perquè qui s'avergonyix se sent inferior i d'alguna manera disminuït. La vergonya sempre és davant d'altres i ens fa perdre la confiança en nosaltres mateixos i valorar cada vegada menys el que ens agrada, la qual cosa volem i les possibilitats que tenim d'aconseguir-ho. La vergonya conduïx a l'aïllament social, infern on ho haja en tota etapa del ser humà, però més encara en l'adolescència, perquè la relació amb els iguals ocupa el primer valor i són escassos els mecanismes de compensació i, els pocs que tenen, com pot ser l'èxit en els estudis, no solen ser valorats pels seus iguals.

Esta situació de baixa autoestima i vergonya va acompanyada en algunes ocasions de falta d'habilitats socials que provoquen problemes de convivència, en la majoria de les ocasions per part dels xics, que amaguen les seues carències en la falta de respecte i la indisciplina
.

Ningú pot tindre una mínima autoestima si no és estimat en alguna mesura, perquè esta descansa en el reconeixement dels altres. No podem oblidar, així mateix, que l'autoestima ha de desenrotllar-se alhora que la nostra capacitat de respecte i valoració de les altres persones, allunyant-nos, llavors, de l'egocentrisme i la prepotència

Ara bé, no hem de perdre de vista que les capacitats i metes continuen estant encreuades pels estereotips de gènere. Hi ha expectatives i qualitats que s'ajusten més a 'modelo chica' i les que s'ajusten més a 'modelo chico'.





Hem d'estar alertes perquè les xiques no s'estimen més per determinades capacitats i s'ajusten a determinades expectatives i els xics a altres

CASTELLÀ
La autoestima, la igualdad entre chicas y chicos, la igualdad entre las diferentes orientaciones sexuales...

¿cómo no va a estar erosionada la autoestima de alguien que, por ejemplo, es objeto de burla por su aspecto físico o por su real o supuesta orientación sexual?

La autoestima es una característica del ser humano que le acompaña a lo largo de toda su vida. Podríamos definirla como lo que pensamos de nosotros mismos respecto a las propias capacidades para conseguir lo que nos proponemos.
La consecuencia de la poca autoestima es la vergüenza, es decir, tenemos vergüenza cuando nos parece que nuestros fines no merecen la pena o nos consideramos incapaces de
alcanzarlos. Vergüenza y autoestima forman un círculo vicioso, pues quien se avergüenza se siente inferior y de alguna manera disminuido.

La vergüenza siempre es ante otros y nos hace perder la confianza en nosotros mismos y valorar cada vez menos lo que nos gusta, lo que queremos y las posibilidades que tenemos de lograrlo. La vergüenza conduce al aislamiento social, infierno donde lo haya en toda etapa del ser humano, pero más aún en la adolescencia, pues la relación con los iguales ocupa el primer valor y son escasos los mecanismos de compensación y, los pocos que tienen, como puede ser el éxito en los estudios, no suelen ser valorados por sus iguales .Esta situación de baja autoestima y vergüenza va acompañada en algunas ocasiones de falta de habilidades sociales que provocan problemas de convivencia, en la mayoría de las ocasiones por parte de los chicos, que esconden sus carencias en la falta de respeto y la indisciplina. Nadie puede tener una mínima autoestima si no es estimado en alguna medida, pues ésta descansa en el reconocimiento de los demás. No podemos olvidar, asimismo, que la autoestima debe desarrollarse al tiempo que nuestra capacidad de respeto y valoración de las demás personas, alejándonos, entonces, del egocentrismo y la prepotencia.

Ahora bien, no debemos perder de vista que las capacidades y metas siguen estando cruzadas por los estereotipos de género. Hay expectativas y cualidades que se ajustan más a “modelo chica” y las que se ajustan más a “modelo chico”. Debemos estar alertas para que las chicas no se estimen más por determinadas capacidades y se ajusten a determinadas expectativas y los chicos a otras.

Gavarda Telecentro: Punt d'Informació Juvenil Ajuntament de Gavarda

Gavarda Telecentro: Punt d'Informació Juvenil Ajuntament de Gavarda

martes, 31 de mayo de 2011

Gavarda Telecentro: Marina i Sara

Gavarda Telecentro: Marina i Sara

Marina i Sara


A pesar de la diferència d'edat, cada amic o cada amiga representa en nosaltres un món nou que sense ell probablement no hauria sorgit ...


Gràcies per ser tan especial.


CASTELLÀ


A pesar de la diferencia de edad, cada amigo o cada amiga representa en nosotros/as un mundo nuevo que sin el probablemente no habría surgido...


Gracias por ser tan especial.

martes, 24 de mayo de 2011

La imatge de la dona en la publicitat.

















La imatge de la dona en la publicitat
Una de les discriminacions directes més evidents que es veuen sotmeses les dones és sens dubte l'esclavitud de la imatge que segons el model de societat imperant ha de tindre i els processos a què ha de sotmetre's per a ajustar-se al prototip que se li assigna.

Les dones han de romandre jóvens, primíssimes, etèries, submises, els missatges repetixen, a vegades subtils però quasi sempre clars i directes, que els seus llocs en la societat, en la llar i en l'empresa estan condicionats per la qualitat del seu pèl, per com ol de bé o per com és d'eficaç comprant un detergent o un altre, sense que se senten protestes respecte d'això, excepte en casos molt sagnants, de cap sector social.


L'educació de les persones no es fa només en l'escola, açò és una obvietat, però cal parar-se a pensar un instant en quins són els missatges, imatges i models que se'ls plantegen a la infància i a l'adolescència, en com s'utilitza el llenguatge verbal i no verbal o simplement com estan col•locats els maniquís en els aparadors de les botigues de roba, es veu el bombardeig a què estan sotmesos, un bombardeig constant que dirigix els seus desitjos i les seues metes feia la perpetuació dels estereotips.


Els que controlen el món de la tecnologia i de la imatge saben exactament quins missatges emeten per a aconseguir un determinat resultat. Inclús per a anunciar un mateix producte no es tracten les imatges de les dones amb els mateixos cànons que les dels hòmens.


I això comença en el disseny dels bolquers, dels joguets, dels llibres de text i dels anuncis publicitaris en tots els suports que s'utilitzen per a vendre un producte.


Les xiquetes i els xiquets tenen dret a rebre una formació de la societat que eradique els estereotips que han conduït sobretot a les jóvens a viure corrent sempre després d'unes mesures, un pes i unes actituds que els dividixen en dos mons paral•lels que serà molt difícil conciliar en l'edat adulta quan se'ls demane que siguen tolerants solidaris i que valoren a les persones per un poc més que per si tenen un cotxe esportiu i per descomptat que no esperen que porte una dona dins com a trofeu.


Esta reflexió és una ferramenta més per a transformar una societat que dista molt encara de ser igualitària.



Diferència de gènere

En els últims anys, s'assistix a la formulació de lleis per a afavorir la igualtat entre dones i hòmens, tant en l'àmbit estatal com en l'autonòmic, que suposen un avanç considerable per a corregir les situacions de discriminació directa o indirecta a què encara es veuen sotmeses les dones.
Estos avanços legislatius han sigut rebuts per les organitzacions de dones i per les sindicals amb interés, rigor en les aportacions (cuando s'ha pogut participar) i amb el compromís d'estar pendents del seu desenrotllament i dotació pressupostaria per a poder portar-les a la pràctica.



Però quan es parla de com s'utilitza la imatge de les dones en diferents àmbits es topa amb una realitat ben diferent del que diu la legislació, i inclús al que diu la Constitució Espanyola o la Declaració Universal dels Drets Humans, perquè les dones es presenten davant de la societat com a objectes estereotipats, diferenciant-se el tractament de la seua imatge de la dels barons.
Els hòmens es representen habitualment lligats a la ciència i a l'empresa, posseïdors dels béns iconogràfics del nostre temps com ara cotxes espectaculars, mansions immenses o despatxos d'alta direcció; a les dones se les sol presentar unides a la maternitat, la cuina o el sexe directe o vetlat. Si en alguna ocasió apareix una dona treballant se la presenta adoptant vestimenta o actituds que s'associen amb 'lo masculí'.


Les dones han avançat de forma important si es llança la mirada arrere, només quaranta anys, en que inclús treballar fora de la llar es considerava incorrecte, prova d'això és el reconeixement en el formal del 'derecho a ser iguales', però això no es traduïx en un tracte igualitari per a ambdós gèneres en el món de la publicitat i per tant de la seua consideració com a generadors de riquesa o com a objectes de consum.
Este tractament diferenciat no exclou a cap de les etapes de la vida del ser humà, ja des del naixement es diferencien les actituds, les formes de rebre la xiqueta o al xiquet, inclús es dissenyen bolquers diferents, mostrant als xiquets com a actius, forts, emprenedors, guerrers i a les xiquetes com a nines de fràgil porcellana vestides de rosa i necessitades de protecció.


Es naix xiquet o xiqueta, diferenciant-se en el sexe, però que la diferència de gènere la construïx la societat que continua sent masculina i patriarcal.


Esta reflexió pretén continuar amb el debat sobre les diferències que existixen en la nostra societat entre dones i hòmens i continuar caminant no sols cap a l'eliminació dels estereotips, sinó a aprendre a qüestionar-los i no témer reinterpretar-los des d'una nova mirada igualitària.



CASTELLÀ


La imagen de la mujer en la publicidad
Una de las discriminaciones directas más evidentes a que se ven sometidas las mujeres es sin duda la esclavitud de la imagen que según el modelo de sociedad imperante debe tener y los procesos a los que tiene que someterse para ajustarse al prototipo que se le asigna.

Las mujeres deben permanecer jóvenes, delgadísimas, etéreas, sumisas, los mensajes repiten, a veces sutiles pero casi siempre claros y directos, que sus puestos en la sociedad, en el hogar y en la empresa están condicionados por la calidad de su pelo, por lo bien que huele o por lo eficaz que es comprando un detergente u otro, sin que se oigan protestas al respecto, salvo en casos muy sangrantes, de ningún sector social.
La educación de las personas no se hace solamente en la escuela, esto es una obviedad, pero hay que pararse a pensar un instante en cuáles son los mensajes, imágenes y modelos que se les plantean a la infancia y a la adolescencia, en cómo se utiliza el lenguaje verbal y no verbal o simplemente como están colocados los maniquís en los escaparates de las tiendas de ropa, se ve el bombardeo al que están sometidos, un bombardeo constante que dirige sus deseos y sus metas hacía la perpetuación de los estereotipos.


Quienes controlan el mundo de la tecnología y de la imagen saben exactamente qué mensajes emiten para conseguir un determinado resultado. Incluso para anunciar un mismo producto no se tratan las imágenes de las mujeres con los mismos cánones que las de los hombres. Y eso comienza en el diseño de los pañales, de los juguetes, de los libros de texto y de los anuncios publicitarios en todos los soportes que se utilizan para vender un producto.
Las niñas y los niños tienen derecho a recibir una formación de la sociedad que erradique los estereotipos que han conducido sobre todo a las jóvenes a vivir corriendo siempre tras unas medidas, un peso y unas actitudes que les dividen en dos mundos paralelos que será muy difícil conciliar en la edad adulta cuando se les pida que sean tolerantes, solidarios y que valoren a las personas por algo más que por si tienen un coche deportivo y desde luego que no esperen que lleve una mujer dentro como trofeo. Esta reflexión es una herramienta más para transformar una sociedad que dista mucho todavía de ser igualitaria.
Diferencia de género
En los dos últimos años, se asiste a la formulación de leyes para favorecer la igualdad entre mujeres y hombres, tanto en el ámbito estatal como en el autonómico, que suponen un avance considerable para corregir las situaciones de discriminación directa o indirecta a que todavía se ven sometidas las mujeres. Estos avances legislativos han sido recibidos por las organizaciones de mujeres y por las sindicales con interés, rigor en las aportaciones (cuando se ha podido participar) y con el compromiso de estar pendientes de su desarrollo y dotación presupuestaría para poder llevarlas a la práctica.

Pero cuando se habla de cómo se utiliza la imagen de las mujeres en diferentes ámbitos se topa con una realidad bien distinta a lo que dice la legislación, e incluso a lo que dice la Constitución Española o la Declaración Universal de los Derechos Humanos, porque las mujeres se presentan ante la sociedad como objetos estereotipados, diferenciándose el tratamiento de su imagen de la de los varones.
Los hombres se representan habitualmente ligados a la ciencia y a la empresa, poseedores de los bienes iconográficos de nuestro tiempo tales como coches espectaculares, mansiones inmensas o despachos de alta dirección; a las mujeres se las suele presentar unidas a la maternidad, la cocina o el sexo directo o velado. Si en alguna ocasión aparece una mujer trabajando se la presenta adoptando vestimenta o actitudes que se asocian con “lo masculino”.



Las mujeres han avanzado de forma importante si se lanza la mirada atrás, solamente cuarenta años, en que incluso trabajar fuera del hogar se consideraba incorrecto, prueba de ello es el reconocimiento en lo formal del “derecho a ser iguales”, pero eso no se traduce en un trato igualitario para ambos géneros en el mundo de la publicidad y por tanto de su consideración como generadores de riqueza o como objetos de consumo.
Este tratamiento diferenciado no excluye a ninguna de las etapas de la vida del ser humano, ya desde el nacimiento se diferencian las actitudes, las formas de recibir a la niña o al niño, incluso se diseñan pañales diferentes, mostrando a los niños como activos, fuertes, emprendedores, guerreros y a las niñas como muñecas de frágil porcelana vestidas de rosa y necesitadas de protección.

Se nace niño o niña, diferenciándose en el sexo, pero que la diferencia de género la construye la sociedad que sigue siendo masculina y patriarcal.


Esta reflexión pretende continuar con el debate sobre las diferencias que existen en nuestra sociedad entre mujeres y hombres y seguir caminando no sólo hacia la eliminación de los estereotipos, sino a aprender a cuestionarlos y no temer reinterpretarlos desde una nueva mirada igualitaria.
Pueblos de Valencia

martes, 26 de abril de 2011

Fira del Llibre 2011 a Gavarda

Aquest dimecres 27 i dijous 28 d'Abril celebrarem la fira del llibre a la Plaça de l'ajuntament...vos esperem.





















Castellà

Este Miercoles 27 y Jueves 28, celebraremos la feria del libro en la Plaza del ayuntamiento...os esperamos.

martes, 22 de febrero de 2011

miércoles, 9 de febrero de 2011

Les desigualtats de gènere en l'ocupació rural.







Les desigualtats de gènere en l'ocupació rural, “la recent crisi econòmica i financera ha ralentitzat el procés cap a una major igualtat de génere” i el treball digne per a les dones en les zones agrícoles i rurals en els últims anys.
Amb la pèrdua d'ocupacions i els retalls en el gasto en infraestructures i servicis socials, s'ha intensificat la càrrega de les dones per a cuidar altres persones i el treball no renumerat, amb la qual cosa la seua contribució financera a la seguretat alimentària familiar disminuirà. Inclús diria que la situació és especialment greu en el cas de les llars encapçalaments per dones. Cite també la migració i la feminització de les activitats rurals, el comerç internacional i la diversificació de l'economia rural i el treball infantil com altres de les qüestions i tendències que afecten les dones empleades en labors agrícoles. Igualment alguns factors que poden espentar les dones a una situació de desavantatge econòmic són: l'ocupació (ocupación i tarea), la divisió del mercat (las dones s'empren de forma desproporcionada en ocupacions de baixa calidad), la diferència salarial entre hòmens i dones i el número menor d'hores de treball renumerat, però en conjunt amb una major càrrega de treball
.
CASTELLÀ
Las desigualdades de género en el empleo rural, "la reciente crisis económica y financiera ha ralentizado el proceso hacia una mayor igualdad de género" y el trabajo digno para las mujeres en las zonas agrícolas y rurales en los últimos años.
Con la pérdida de empleos y los recortes en el gasto en infraestructuras y servicios sociales, se ha intensificado la carga de las mujeres para cuidar a otras personas y el trabajo no renumerado, con lo que su contribución financiera a la seguridad alimentaria familiar disminuirá. Incluso diría que la situación es especialmente grave en el caso de los hogares encabezados por mujeres.
Cito también la migración y la feminización de las actividades rurales, el comercio internacional y la diversificación de la economía
rural y el trabajo infantil como otras de las cuestiones y tendencias que afectan a las mujeres empleadas en labores agrícolas.
Igualmente algunos factores que pueden empujar a las mujeres a una situación de desventaja económica son: el empleo (ocupación y tarea), la división del mercado (las mujeres se emplean de forma desproporcionada en empleos de baja calidad), la diferencia salarial entre hombres y mujeres y el número menor de horas de trabajo renumerado, pero en conjunto con una mayor carga de trabajo.

martes, 18 de enero de 2011

La violència masclista


La violència masclista que s'ha convertit en una xacra tan difícil d'eradicar
estem en una societat sexista on les dones no accedeixen als llocs de decisió, on estan discriminades en el treball i continuen sent les encarregades del treball domèstic i de la cura i criança.

Una societat que perpetua els rols i estereotips pels quals si eres dona només pots ser objecte de plaer o mare. L'educació, el món de l'oci i també de la cultura transmeten aquests perjudicis i accentuen el sexisme que només pot ser font de discriminació i violència.


La coeducació és una utopia i ensenyar en igualtat s'ha convertit en una qüestió de sensibilitat, no en una obligació.

Per tant, considere que si les mesures que es prenen no son preventives, mai s'acabarà amb aquest terrorisme de gènere.
L'ensenyament en igualtat és l'eina necessària per a combatre la violència cap a les dones.


CASTELLÀ

La violencia machista que se ha convertido en una achaque tan difícil de erradicar estamos en una sociedad sexista donde las mujeres no acceden en los lugares de decisión, donde están discriminadas en el trabajo y continúan siendo las encargadas del trabajo doméstico y de la cuidado y crianza.


Una sociedad que perpetua los roles y los estereotipos por los que si eres mujer solo puedes ser objeto de placer o madre. La educación, el mundo del ocio y también de la cultura trasmiten estos perjuicios y acentuan el sexismo que solo puede ser fuente de discriminación y violencia.


La coeducación es una utopía y enseñar en igualdad se ha convertido en una cuestión de sensibilidad, no en una obligación.


Por lo tanto, considero que si las medidas que se toman, no son preventivas, nunca se acabará con este terrorismo de género.
La enseñanza en igualdad es la herramienta necesaria para combatir la violencia hacia las mujeres.

domingo, 9 de enero de 2011

Ballem: Bhangra a Gavarda.



Per mitjà del ball, acostem diferents cultures, aprenem a valorar el significat de cada una d'elles.

Activitats promogudes per l'Ajuntament de Gavarda.

CASTELLÀ

Por medio del baile nos acercamos a diferentes culturas, aprendemos a valorar el significado de cada una de ellas.
Actividades promovidas por el Ayuntamiento de Gavarda.