Un còmic explica perquè és tan difícil de lluitar contra la depressió i l'ansietat - Cultura

http://culturainquieta.com/es/inspiring/item/8109-un-comic-explica-por-que-es-tan-dificil-luchar-contra-la-depresion-y-la-ansiedad.html

Entrevista

http://www.alquiblaweb.com/2016/11/28/sara-mora-tormo-bibliotecaria/

La dolçor es força

VALENCIÀ

 

L'Amabilitat és poder i no debilitat.Igual que l'empatia. Ser bo no significa ser feble. Crec  que estem fent una societat poc grata, on les relacions entre les persones són cada dia més fredes, més aspres, tinc la impressió que ens estem tornant seriosos, freds, secs.

En massa ocasions les relacions personals s'analitzen a partir d'un càlcul: Què voldrà aquest que s'acosta a mi? Què em demanarà? L'actitud de desconfiança s'està apoderant d'aquestes relacions. En ocasions, fins i tot, percebem al desconegut com un perill. Les presses ens impedeixen escoltar les persones que tenim al nostre costat. Al carrer, ens sobresalta quan algú ens pregunta, i quan presenciem algun incident és comú accelerar el pas, per si de cas

Tractem amb molta gent, parlem amb moltes persones al llarg del dia, però en la major part dels casos les relacions són superficials, la comunicació interpersonal és mínima.


Per a mi, la clau està en l'actitud espontània i generosa. Segons el meu criteri, és amable qui de forma altruista vol ajudar, vol complaure. No busca obtenir cap benefici, només vol ajudar i en això posa calor humà i dóna afecte.

En el tracte quotidià va més enllà de complir amb les normes d'educació, mostra veritable interès per les persones. En l'activitat laboral, en el comerç o en les institucions, són amables qui a més de complir amb el seu treball i respondre correctament als companys i al públic es mostren generosos i t'ajuden i et miren a la cara, t'escolten i s'interessen per tu. Les persones amables et fan sentir que els importes, que no ets es un més.

 

 CASTELLÀ 

La amabilidad es poder y no debilidad. Igual que la empatía. Ser bueno no significa ser endeble. Creo que estamos haciendo una sociedad poco grata, donde las relaciones entre las personas son cada día más frías, más ásperas, tengo la impresión que nos estamos volviendo serios, fríos, secos.

En demasiado ocasiones las relaciones personales se analizan a partir de un cálculo: Qué querrá este que se arrima a mí? ¿Qué me pedirá? La actitud de desconfianza se está apoderando de estas relaciones. En ocasiones, incluso, percibimos al desconocido como un peligro. Las prisas nos impiden escuchar las personas que tenemos al nuestro lado. En el calle, nos sobresalta cuando alguien nos pregunta, y cuando presenciamos algún incidente es común acelerar el paso, por si acaso. Tratamos con mucha gente, hablamos con muchas personas a lo largo del día, pero en la mayor parte de los casos las relaciones son superficiales, la comunicación interpersonal es mínima.

Para mí, la clave está en la actitud espontánea y generosa.

Según mi criterio, es amable quien de forma altruista quiere ayudar, quiere complacer. No busca obtener ningún beneficio, solo quiere ayudar y en eso pone calor humano y da afecto. En el trato cotidiano va más allá de cumplir con las normas de educación, muestra verdadero interés por las personas. En la actividad laboral, en el comercio o en las instituciones, son amables quien además de cumplir con su trabajo y responder correctamente a los compañeros y al público se muestran generosos, te ayuden y te miran a la cara, te escuchan y se interesan por ti. Las personas amables te hacen sentir que les importas, que no eres se un más.

Toxicidad e injusticia planetaria - Obsolescencia programada

Valencià

Els avanços tècnics permeten crear grans productes, però açò no interessa a la nostra actual societat capitalista i empresarial i això les empreses ho saben. La Societat ens porta a comprar l'últim que es porta, entre molts aspectes en tecnologia. La publicitat ens perseguix, i per a poder consumir cal treballar, encara que el nostre treball ens esclavitze, comprem encara que no ho necessitem, i això les grans multinacionals ho saben, raó per la qual després d'un període de temps calculat per endavant pel fabricant, programen i planifiquen el fi de la vida útil d'un producte de manera que este es torne obsolet, inútil o inservible, això porta a què haja que tirar per a comprar. Açò genera l'anomenada fem electrònic  la massiva producció d'aparells elèctrics i electrònics accelera la seua substitució i per tant el seu rebuig, la qual cosa produïx diàriament tones de fem electrònic la contaminació per residus electrònics està aconseguint una magnitud alarmant.

 Portem eixe fem a països del tercer món, ens és rendible fer-ho, així que el fem informàtic que produïxen els països desenrotllats, s'envia a països tercermundistes perquè es convertisquen en receptors de la contaminació aliena. Els abocadors o cementeris electrònics, ubicats en estos països converteixen els treballadors en productes de mercadeig, on l'aire està saturat de gasos tòxics, i el sòl, enverinat amb altes dosis de plom, alumini, crom i altres metalls pesants. Ni tan sols l'aigua és potable

El que em pareix inadmissible és que nosaltres , anomenats  països del primer món, no ARRIBEM A CAP ACORD PER A FRENAR AÇÒ (a causa de la seua carència de recursos, es juguen la salut...però i a nosaltres que? que es "apanyen" com puguen.., els xiquets rebuscant entre els residus... Açò no hauríem de permetre-ho, jo no sé com, però no hauríem d'acceptar este entramat d'interessos

 Castellà

Los avances técnicos permiten crear grandes productos, pero esto no interesa a nuestra actual sociedad capitalista y empresarial  y eso las empresas lo saben.  La Sociedad nos lleva a comprar lo último que se lleva, entre muchos aspectos en tecnología. La publicidad nos persigue, y para poder consumir hay que trabajar, aunque nuestro trabajo nos esclavice,  compramos aunque no lo necesitamos, y eso las grandes multinacionales lo saben, razón por la cual  tras un período de tiempo calculado de antemano por el fabricante, programan y planifican el fin de la vida útil de un producto de modo que este se torne obsoleto, inútil o inservible, eso lleva  a que haya que tirar para comprar. Esto genera la llamada  basura electrónica, la masiva producción de aparatos eléctricos y electrónicos acelera su sustitución y por lo tanto su desecho, lo que produce diariamente toneladas de basura electrónica  la contaminación por residuos electrónicos está alcanzando una magnitud alarmante

Llevamos esa basura a países del tercer mundo, nos es rentable hacerlo, así que la basura informática que producen los países desarrollados, se envía a países tercermundistas para que se conviertan en receptores de la contaminación ajena. Los vertederos o cementerios electrónicos, ubicados en estos países convierten a los trabajadores  en productos de mercadeo, donde  el aire está saturado de gases tóxicos, y el suelo, envenenado con altas dosis de plomo, aluminio, cromo y otros metales pesados. Ni siquiera el agua es potable

Lo que me parece inadmisible es que  nosotros ,llamados países del primer mundo, no LLEGUEMOS A NINGUN ACUERDO PARA FRENAR ESTO (debido a su carencia de recursos, se juegan la salud...pero y a nosotros que? que se “apañen” como puedan.., los niños rebuscando entre los residuos... Esto no deberíamos permitirlo, yo no sé cómo, pero no deberíamos  aceptar este entramado de intereses.