Respecte

El respecte és acceptar i comprendre tal com són els altres, acceptar i comprendre la seva forma de pensar encara que no sigui igual que la nostra, encara que segons nosaltres estem equivocats, però qui pot assegurar-lo per que per a nosaltres; està bé els quals estan d'acord amb nosaltres, sinó ho estan; creiem que ells o elles estan malament, en la seva forma de pensar, però qui assegura que nosaltres som els portadors o portadores de la veritat, cal aprendre a Respectar i acceptar la forma d'ésser i pensar dels altres.

És acceptar i comprendre a l'humil i a l'envanit, al pobre i al ric, al savi i a l'ignorant, és per petita o gran que sigui, física, moral o intel·lectualment situar-la en el mateix lloc de comprensió i comprendre la seva forma de ser doncs es comprèn que aquest ésser humà es mereix tota la teva atenció, no important la seva condició. Si ara va fer malament o aquesta mal, respecta-la i tracta d'ensenyar-li el camí recte, mai volent imposar-lo, solament ensenya-li el camí i convida'l a recórrer-lo, però sempre, respectant la seva decisió de recórrer-lo o no.
Per que això, cada qui és un ànima lliure i tu igual que ho fa el cel deus donar-li lliure albir a aquesta ànima, en el camí de l'evolució ha de recórrer el seu propi camí, mira que gran és déu com vulgui que ho concebis, deixa que actuïs a la teva completa llibertat et respecta com el més sagrat ,ah però això si abans d'actuar pares bé o per a malament et diu les conseqüències dels teus actes i de tu és tota la llibertat d'actuar a la teva pròpia decisió sabent per endavant les conseqüències dels teus actes, per això no és propi reclamar al cel per que ens castiga quan vam obrar malament, analitzi'l.

El respecte, ha de ser la nostra relació amb els altres, seria una agradable forma de conduir-se per la vida, però encara que ho sembli, respectar als altres és relativament difícil. Per la forma que se'ns ha educat a relacionar-nos amb els altres, que de vegades tritura aquesta virtut des dels seus començaments, però tracti de conrear en el seu cor el respecte, a poc a poc, alimenti'l amb l'exercici constant de la mateixa, i vora el bé que se sentirà amb si mateix, de vegades trontollés, i pensés que no ho assoleix, però mantingui's ferm, i al final el cel sabrà recompensar el seu esforç, hi ha tant en la paraula de respecte i en el seu exercici, que preferiria ho medités vostè mateix i servei les seves pròpies conclusions, doncs elles es mereixen tota la seva atenció…………..

CASTELLÂ

El respeto es aceptar y comprender tal y como son los demás, aceptar y comprender su forma de pensar aunque no sea igual que la nuestra, aunque según nosotras y nosotros estamos equivocados, pero quien puede asegurarlo por que para nosotro/as; esta bien los que están de acuerdo con nosotro/as, sino lo están; creemos que ellos o ellas están mal, en su forma de pensar, pero quien asegura que nosotro/as somos los portadores de la verdad, hay que aprender a Respetar y aceptar la forma de ser y pensar de los demás
Es aceptar y comprender al humilde y al engreído, al pobre y al rico, al sabio y al ignorante, es por pequeña o grande que sea, física, moral o intelectualmente situarla en el mismo lugar de comprensión y comprender su forma de ser pues se comprende que ese ser humano se merece toda tu atención, no importando su condición.
Si ahora hizo mal o esta mal, respétala y trata de enseñarle el camino recto, nunca queriendo imponerlo, solo enséñale el camino e invítalo a recorrerlo, pero siempre, respetando su decisión de recorrerlo o no.
Por que esto, cada quien es un alma libre y tú al igual que lo hace el cielo debes de darle libre albedrío a esa alma, en el camino de la evolución debe recorrer su propio camino, mira que grande es dios como quiera que lo concibas, deja que actúes a tu completa libertad te respeta como lo más sagrado ,ah pero eso si antes de actuar paras bien o para mal te dice las consecuencias de tus actos y de ti es toda la libertad de actuar a tu propia decisión sabiendo de antemano las consecuencias de tus actos, por eso no es propio reclamar al cielo por que nos castiga cuando obramos mal, analícelo.
El respeto, debe ser nuestra relación con los demás, sería una agradable forma de conducirse por la vida, pero aunque lo parezca, respetar a los demás es relativamente difícil. Por la forma en que se nos ha educado a relacionarnos con los demás, que a veces tritura esta virtud desde sus comienzos, pero trate de cultivar en su corazón el respeto, poco a poco, aliméntelo con el ejercicio constante de la misma, y vera lo bien que se sentirá consigo mismo, a veces tambaleara, y pensara que no lo logra, pero manténgase firme, y al final el cielo sabrá recompensar su esfuerzo, hay tanto en la palabra de respeto y en su ejercicio, que preferiría lo meditara usted mismo y saque sus propias conclusiones, pues ellas se merecen toda su atención…………..