Pornografía Infantil

La difusió de pornografia infantil a través d'Internet, un delicte tipificat dintre de les lleis de gairebé tots els països del món, està suposant un dels majors problemes d'aquesta era global on la informació està, poc més i poc menys, a l'abast de qualsevol. El que abans era un mercat marcadament secret i d'uns pocs, ara ha anat creixent a nivells insospitats gràcies als programes que faciliten l'intercanvi d'arxius i, sobretot, a causa del “relatiu” anonimat que la xarxa atorga als usuaris. La pornografia infantil, en una de les seves definicions més acceptades, està tipificada pel protocol Facultatiu de la Convenció sobre els Drets del Nen com “tota representació, per qualsevol mitjà, d'un nen dedicat a activitats sexuals explícites, reals o simulades, o tota representació dels genitals d'un nen amb fins primordialment sexuals”.

Des que Internet és una realitat a tot arreu del món, el que abans era “un secret a veus” o el mercat d'uns pocs, s'ha anat convertint en un veritable problema. I és que ara amb tan sols un parell de clics i la informació correcta, qualsevol pot tenir accés a aquest materia
A pesar de les intenses campanyes de conscienciació, l'ús de pornografia infantil ha anat creixent a nivells desmesurats, arribant a existir en l'actualitat al voltant de 4 milions de zones virtuals on existeix la possibilitat d'accedir a dita material.

Però també ha crescut notablement el rebuig de l'opinió pública cap a la seva utilització.

Segons els resultats reflectits en una enquesta realitzada en el portal de MSN, la pornografia infantil és el major dels problemes que registra la xarxa de xarxes actualment.

La pornografia infantil és un delicte, repudiat i repudiable

Llocs web: primer pas
Es calcula que al voltant del 60% dels llocs Web existents dedicats a aquesta temàtica són d'accés privat, amb una quota que ronda els 40 euros mensuals de terme mitjà. Un càlcul estimatiu llançaria xifres esgarrifoses: al voltant de 1000 milions d'euros mensuals genera aquest mercat que exposa sexualment a nens desprotegits, sense el seu consentiment i de manera il·legal. Però la veritat és que no qualsevol usuari de la xarxa pot accedir a aquestes comunitats virtuals.

Al ser una comunitat il·legal, solament el qual coneix i entén d'aquest *mundillo* es toparà amb un d'ells. Probablement estigui camuflat dintre d'altres llocs dedicats a la difusió de pornografia d'altres tipus. Segurament si s'intenta un rastrejo en un motor de recerca, poc serà el que es trobi. Però la seva existència és una realitat.

XAT, FÒRUMS, FTP I P2P: LES NOVES FORMES DE DIFUSIÓ DE LA PORNOGRAFIA INFANTIL Les noves formes de comunicació que es van anar generant durant el desenvolupament d'Internet no ha fet més que acréixer l'intercanvi de pornografia infantil. Ara els pedófils i pederastes no tenen per què acudir directament a un servei pagament. Poden trobar-se en fòrums, canals de Xat, pujar els seus arxius per mitjà d'un FTP a un Hosting gratuït o utilitzar programes P2P D'aquesta manera, la proliferació de material pornogràfic il·legal va créixer notablement. Els usuaris intercanvien el material personal amb la condició de acréixer les seves col·leccions, s'envien fotos uns a uns altres i es passen dades que consideren rellevants. Així com els amants de la música, el cinema o la literatura transfereixen els seus arxius i opinions mitjançant qualsevol d'aquests mecanismes, també ho fan els amants de la pornografia infantil.

ELS NENS IMPLICATS Així com pot establir-se el perfil dels consumidors d'aquest tipus de material, s'ha assolit tipificar als nens que es veuen implicats per a tals fins. No és cap casualitat que, generalment, provinguin de països amb moltíssimes dificultats econòmiques.

Mentre que al principi la gran majoria de pornografia infantil que proliferava per la xarxa tenia per objecte a nens del sud-est asiàtic, ara s'ha ampliat als països d'Europa de l'aquest i de gran part de Llatinoamèrica.

Moltes vegades, els nens són enganyats en canvi de diners o regals i, altres tantes, són cedits pels seus propis pares mitjançant el pagament d'una determinada quantitat. Si bé saben de què estan sent objecte, no poden explicar-lo o no assoleixen identificar-lo completament. Encara que la participació en aquest tipus de successos pot arribar a marcar-los per a tota la vida i tenir una greu incidència en la formació de la seva identitat posterior. Al cap i a la fi són sol nens.

http://www.delitosinformaticos.com

CASTELLÀ

La difusión de pornografía infantil a través de Internet, un delito tipificado dentro de las leyes de casi todos los países del mundo, está suponiendo uno de los mayores problemas de esta era global donde la información está, poco más y poco menos, al alcance de cualquiera. Lo que antes era un mercado marcadamente secreto y de unos pocos, ahora ha ido creciendo a niveles insospechados gracias a los programas que facilitan el intercambio de archivos y, sobre todo, debido al “relativo” anonimato que la red otorga a los usuarios. La pornografía infantil, en una de sus definiciones más aceptadas, está tipificada por el Protocolo Facultativo de la Convención sobre los Derechos del Niño como “toda representación, por cualquier medio, de un niño dedicado a actividades sexuales explícitas, reales o simuladas, o toda representación de los genitales de un niño con fines primordialmente sexuales”. Desde que Internet es una realidad en todas partes del mundo, lo que antes era un “secreto a voces” o el mercado de unos pocos, se ha ido convirtiendo en un verdadero problema. Y es que ahora con tan sólo un par de clicks y la información correcta, cualquiera puede tener acceso a este material.

A pesar de las intensas campañas de concienciación, el uso de pornografía infantil ha ido creciendo a niveles desmesurados, llegando a existir en la actualidad alrededor de 4 millones de zonas virtuales donde existe la posibilidad de acceder a dicho material.
Pero también ha crecido notablemente el rechazo de la opinión pública hacia su utilización. Según los resultados reflejados en una encuesta realizada en el portal de MSN, la pornografía infantil es el mayor de los problemas que registra la red de redes actualmente.
La pornografía infantil es un delito, repudiado y repudiable.
SITIOS WEB: EL PRIMER PASO
Se calcula que alrededor del 60% de los sitios Web existentes dedicados a esta temática son de acceso privado, con una cuota que ronda los 40 euros mensuales de promedio. Un cálculo estimativo arrojaría cifras escalofriantes: alrededor de 1000 millones de euros mensuales genera este mercado que expone sexualmente a niños desprotegidos, sin su consentimiento y de manera ilegal.
Pero lo cierto es que no cualquier usuario de la red puede acceder a estas comunidades virtuales. Al ser una comunidad ilegal, solo el que conoce y entiende de este mundillo se topará con uno de ellos. Probablemente esté camuflado dentro de otros sitios dedicados a la difusión de pornografía de otros tipos. Seguramente si se intenta un rastreo en un motor de búsqueda, poco será lo que se halle. Pero su existencia es una realidad.
CHAT, FOROS, FTP Y P2P: LAS NUEVAS FORMAS DE DIFUSIÓN DE LA PORNOGRAFÍA INFANTIL
Las nuevas formas de comunicación que se fueron generando durante el desarrollo de Internet no ha hecho más que acrecentar el intercambio de pornografía infantil. Ahora los pedófilos y pederastas no tienen por qué acudir directamente a un servicio pago. Pueden encontrarse en foros, canales de Chat, subir sus archivos por medio de un FTP a un Hosting gratuito o utilizar programas P2P.De este modo, la proliferación de material pornográfico ilegal creció notablemente. Los usuarios intercambian el material personal con tal de acrecentar sus colecciones, se envían fotos unos a otros y se pasan datos que consideran relevantes. Así como los amantes de la música, el cine o la literatura transfieren sus archivos y opiniones mediante cualquiera de estos mecanismos, también lo hacen los amantes de la pornografía infantil.
LOS NIÑOS IMPLICADOS
Así como puede establecerse el perfil de los consumidores de este tipo de material, se ha logrado tipificar a los niños que se ven implicados para tales fines. No es ninguna casualidad que, generalmente, provengan de países con muchísimas dificultades económicas. Mientras que en un principio la gran mayoría de pornografía infantil que proliferaba por la red tenía por objeto a niños del sudeste asiático, ahora se ha ampliado a los países de Europa del este y de gran parte de Latinoamérica.
Muchas veces, los niños son engañados a cambio de dinero o regalos y, otras tantas, son cedidos por sus propios padres mediante el pago de una determinada cantidad. Si bien saben de qué están siendo objeto, no pueden explicarlo o no logran identificarlo completamente. Aunque la participación en este tipo de sucesos puede llegar a marcarlos de por vida y tener una grave incidencia en la formación de su identidad posterior. Al fin y al cabo son solo niños.

http://www.delitosinformaticos.com/