El que significa per a mi ser voluntària, no sols en Nadal....

El que significa per a mi ser voluntària en una ONG
Veure in situ una actuació i poder donar a conéixer el treball realitzat per part del grup de voluntaris, siga quin siga, és el que més impacta. El que s'ha de demostrar que açò és mes que treballar gratis és la devoció de servici, és l'ajudar als altres i no esperar res, és tindre la pell de gallina només escoltant un 'gracies' és sentir el dolor i també l'alegria aliena i també és moltíssimes coses mes que mai s'acaben d'enumerar, açò en conclusió, és una forma de vida, una elección.
Estar organitzats en una associació de voluntaris, és mesurar bé les necessitats dels sectors mes desfavorits. Derivar els teus recursos tant humans com econòmics a qui mes ho necessita. Sense protagonismes, amiguismes o sectors que cauen bé en funció dels teus ideals com a persona. Això no vol dir que com a voluntari hages de ser obligatòriament blau, groc o roig. Deuria no importar ni molestar el pensament individual, sexe i vot polític. Sempre que extrapoles o no imposes el teu color preferit als altres.
Estar organitzat, és reunir intel•ligentment les ments i sensacions individuals del col•lectiu, sense imposar actuacions. Utilitzar sanament l'esforç individual sacrificant l'afany de protagonisme. Es... consultar, exposar, admetre, respectar.

CASTELLÀ

Ver in situ una actuación y poder dar a conocer el trabajo realizado por parte del grupo de voluntarios/as, sea cual sea, es lo que más impacta.
Lo que se debe demostrar que esto es mas que trabajar gratis es la devoción de servicio, es el ayudar a los otros y no esperar nada, es tener la piel de gallina con solo escuchar un "gracias" es sentir el dolor y también la alegría ajena y también es muchísimas cosas mas que nunca se terminan de enumerar, esto en conclusión, es una forma de vida, una elección.
Estar organizados en una asociación de voluntarios, es medir bien las necesidades de los sectores mas desfavorecidos. Derivar tus recursos tanto humanos como económicos a quien mas lo necesita. Sin protagonismos, amiguismos o sectores que te caen bien en función de tus ideales como persona. Eso no quiere decir que como voluntario tengas que ser obligatoriamente azul, amarillo o rojo. Debería no importar ni molestar el pensamiento individual, sexo y voto político. Siempre y cuando extrapoles o no impongas tu color preferido a los demás.
Estar organizado, es reunir inteligentemente las mentes y sensaciones individuales del colectivo, sin imponer actuaciones. Utilizar sanamente el esfuerzo individual sacrificando el afán de protagonismo. Es... consultar, exponer, admitir, respetar.

Luz Casal - No Me Importa Nada - Videoclip

Violència de gènere

Una de les cançons que per a mi, son un himne d'independència en contra de la violència de gènere


Una de las canciones que para mi, son un himno de independencia de la mujer en contra de la violencia de género.

Presentación Telecentre.org

Check out this SlideShare Presentation:

Presentación Telecentre.org

View more presentations from isidreb.

Feliç aniversari fill meu “14 anys tot un home”

Fill Meu, voldria estar segura d'haver-te ensenyat a disfrutar de l'amor, a confiar en la teua força, a enfrontar les teues pors, entusiasmar-te amb la vida, que demanes ajuda quan la necessites, a prendre les teues pròpies decisions, a ser una bon amic de tu mateix.

Voldria estar segura de que vas aprendre a quedar-te amb el crèdit dels teus èxits, a no estar pendent de l'aprovació dels altres, a no absorbir les responsabilitats d'altres, a ser conscient dels teus sentiments i a actuar en conseqüència.

Voldria estar segura, fill meu, que vas aprendre a posar límits, a sostindre-los , a prendre més riscos, a acceptar els canvis, a realitzar les teues creences, a planejar el teu futur però no viure en ell.

M'agradaria, fill meu, que hages aprés a valorar la teua intuïció, a prendre les teues pròpies decisions, a fer de la comprensió i el perdó, les teues prioritats, a acceptar-te com eres, a aprendre de les trobades i dels fracassos.

M'agradaria, fill meu, que et permetes riure a carcallades pel carrer, sense cap raó. Però, sobretot, volguera que hages aprés a no idolatrar a ningú
I als teus pares, menys que a ningú.

CASTELLÀ
Feliz Cumpleaños hijo mío “14 años todo un hombre”

Hijo Mío, quisiera estar segura de haberte enseñado a disfrutar del amor, a confiar en tu fuerza, a enfrentar tus miedos, entusiasmarte con la vida, a que pidas ayuda cuando la necesites, a tomar tus propias decisiones, a ser una buen amigo de ti mismo.

Quisiera estar segura de que aprendiste, a quedarte con el crédito de tus logros, a no estar pendiente de la aprobación de los demás, a no absorber las responsabilidades de otros, a ser consciente de tus sentimientos y a actuar en consecuencia.

Quisiera estar segura, hijo mío, que aprendiste a poner límites, a sostenerlos, a tomar más riesgos, a aceptar los cambios, a realizar tus creencias, a planear tu futuro pero no vivir en él.

Me gustaría, hijo mío, que hayas aprendido, a valorar tu intuición, a tomar tus propias decisiones, a hacer de la comprensión y el perdón, tus prioridades, a aceptarte como eres, a aprender de los encuentros y de los fracasos.

Me gustaría, hijo mío, que te permitas reír a carcajadas por la calle, sin ninguna razón. Pero, sobre todo, quisiera que hayas aprendido a no idolatrar a nadie
Y a tus padres, menos que a nadie.

Un de tants problemes, en que ens enfrontem en l'adolecència.

Un de tants problemes, en que ens enfrontem pares i mares davant dels nostres fills i filles adolescents: Els perills a què està exposada la joventut són múltiples com per exemple els vicis, pràctiques deslleials als principis de les persones, el veure l'ordinador com una forma de socialització; que si ho és, però és impersonal, no tens el contacte cara a cara amb les persones i açò pot afectar els nivells de les relacions socials, ja que els jóvens al fer ús dels cridats 'chats' poden crear-se una personalitat diferent de la d'ells mateixos i escenificar escenaris que no existixen en les seues vides, açò pot arribar a causar un conflicte intern de personalitat.
No s'ha negat que la xarxa és un excel•lent mitjà de comunicació per a conviure i conéixer gent amb persones de totes parts del món sencer.
I és que encara que pareguen forts, omnipotents necessiten respatler. Estes actituds solen ser una màscara que oculta la seua vulnerabilitat. Necessiten confirmar-se per a la qual cosa tindran posicions arrelades, rígides, quasi fonamentalistes.
Els adults hem de guardar la calma encara que això signifique comptar fins a mil.
Els adolescents solen ser molt permeables a les propostes socials. Els ideals solidaris, el compromís i la fidelitat en l'amistat és una de les característiques d'esta etapa" portant-la, moltes vegades, fins a les últimes conseqüències.
Les seues inseguretats i incomoditat social fan que precisen desenrotllar un personatge que els acompanya en cada etapa.
A vegades és el rebel, altres el incapas o l'irascible però encara que ells s'assenten d'eixa manera són exploracions necessàries per a trobar la verdadera identitat, per això utilitzaran distintes disfresses.

El sentiment d'incomprensió de l'adult, la frustració del que volen aconseguir i no poden més les hormones, generen un terreny fèrtil per a l'aparició de l'enuig; recordem que és la reacció enfront de la impotència. Per als pares la comunicació és difícil, també perquè l'adolescència dels fills fa tornar a experimentar sensacions de la pròpia: ira, entusiasme, desqualificació, impotència i és la nostra possibilitat com a adults d'identificar estos sentiments, diferenciar-nos i veure que precisen genuinament.

No podem impedir que patisquen però és possible acompanyar-los perquè créixer siga una tasca el més agradable possible.

CASTELLÀ
Uno de tantos problemas, en que nos enfrentamos padres y madres frente a nuestros hijos e hijas adolescentes: Los peligros a los que está expuesta la juventud son múltiples como por ejemplo los vicios, prácticas desleales a los principios de las personas, el ver el ordenador como una forma de socialización; que si lo es, pero es impersonal, no tienes el contacto frente a frente con las personas y esto puede afectar los niveles de las relaciones sociales, ya que los jóvenes al hacer uso de los llamados "chats" pueden crearse una personalidad diferente a la de ellos mismos y escenificar escenarios que no existen en sus vidas, esto puede llegar a causar un conflicto interno de personalidad.
No se ha negado que la red es un excelente medio de comunicación para convivir y conocer gente con personas de todas partes del mundo entero.
Y es que aunque parezcan fuertes, omnipotentes necesitan respaldo. Estas actitudes suele ser una máscara que oculta su vulnerabilidad Necesitan confirmarse para lo cual tendrán posiciones enraizadas, rígidas, casi fundamentalistas.
Los adultos debemos guardar la calma aunque eso signifique contar hasta mil.
Los jóvenes suelen ser muy permeables a las propuestas sociales Los ideales solidarios, el compromiso y la fidelidad en la amistad es una de las características de esta etapa, llevándola, muchas veces, hasta las últimas consecuencias.
Sus inseguridades e incomodidad social hacen que precisen desarrollar un personaje que los acompaña en cada etapa. A veces es el rebelde, otras el incapaz o el irascible pero aunque ellos se sientan de esa manera son exploraciones necesarias para encontrar la verdadera identidad, por eso utilizarán distintos disfraces.

El sentimiento de incomprensión del adulto, la frustración de lo que quieren conseguir y no pueden más las hormonas, generan un terreno fértil para la aparición del enfado; recordemos que es la reacción frente a la impotencia.
Para los padres la comunicación es difícil también porque la adolescencia de los hijos hace volver a experimentar sensaciones de la propia: ira, entusiasmo, descalificación, impotencia y es nuestra posibilidad como adultos de identificar estos sentimientos, diferenciarnos y ver que precisan genuinamente.

No podemos impedir que sufran pero es posible acompañarlos para que crecer sea una tarea lo más agradable posible.

l'Autonomia, un dels principis dels valors humans.

Si reflexionem i pensem en l'importància que tenen hui els valors humans, jo pense que un dels atributs més clars de la dignitat de la persona es referix a la llibertat, en tant que capacitat de triar entre possibilitats, de ser actor responsable dels seus propis actes i, en conseqüència, de dirigir de forma responsable la seua pròpia vida. I estretament lligat a esta llibertat responsable es troba el principi d'autonomia. La persona es troba condicionada per factors físics i per situacions socials o culturals; però no es troba en absolut determinada per elles, ja que és capaç d'autodeterminar-se i sentir-se un ser lliure.
L'autonomia, perquè, fa referència a un espai des del que la persona és capaç de decidir i triar per si mateixa, és a dir, de posseir i fer un ús efectiu de la llibertat. Este espai mai és del tot aconseguit.
En eixa adquisició gradual de l'autonomia i de la responsabilitat davant de la vida, en la que la persona es va fent càrrec de la seua pròpia existència, per mitjà de l'exercici de la iniciativa personal, l'acceptació, elecció, decisió i responsabilitat, radique un dels reptes majors que podem plantejar-nos.
Desfer els llaços arrelats després de llargs anys de dependències institucionals, o bé incrementar la responsabilització en l'exercici d'una llibertat mal entesa són objectius ambiciosos però ineludibles des d'una intervenció educativa de caràcter personalitzat i integral.

Els principis morals es basen en enfocaments que qualsevol podria acceptar, Entenent estos valors com una acceptació a premisses normatives que han sorgit de la pràctica social, de la discussió universal i imparcial, les quals podran ser racionalment qüestionades, és a dir, la validesa dels principis morals no són absoluts.

CASTELLÀ

Si reflexionamos y pensamos en la importancia que tienen hoy los valores humanos, yo pienso que uno de los atributos más claros de la dignidad de la persona se refiere a la libertad, en cuanto capacidad de elegir entre posibilidades, de ser actor responsable de sus propios actos y, en consecuencia, de dirigir de forma responsable su propia vida. Y estrechamente ligado a esta libertad responsable se encuentra el principio de autonomía. La persona se encuentra condicionada por factores físicos y por situaciones sociales o culturales; pero no se encuentra en absoluto determinada por ellas, ya que es capaz de auto-determinarse y sentirse un ser libre. La autonomía, pues, hace referencia a un espacio desde el que la persona es capaz de decidir y elegir por sí misma, es decir, de poseer y hacer un uso efectivo de la libertad. Este espacio nunca es del todo alcanzado.

En esa adquisición paulatina de la autonomía y de la responsabilidad ante la vida, en la que la persona se va haciendo cargo de su propia existencia, mediante el ejercicio de la iniciativa personal, la aceptación, elección, decisión y responsabilidad, radique uno de los retos mayores que podemos plantearnos.

Deshacer los lazos arraigados tras largos años de dependencias institucionales, o bien incrementar la responsabilización en el ejercicio de una libertad mal entendida son objetivos ambiciosos pero ineludibles desde una intervención educativa de carácter personalizado e integral.

Los principios morales se basan en enfoques que cualquiera podría aceptar, Entendiendo estos valores como una aceptación a premisas normativas que han surgido de la práctica social, de la discusión universal e imparcial, las cuales podrán ser racionalmente cuestionadas, es decir, la validez de los principios morales no son absolutos.

'>file://

El paper de la dona en l'actual situació de crisi, que ha incrementat les discriminacions i desigualtats que la dona patix en el mercat laboral. Per això, es fan necessaris plans d'acció i respostes immediates per a lluitar amb esta situació de desigualtat.

Jo destacaria la necessitat que les dones prenguem consciència de la nostra atenció, la nostra salut i la forma de recolzar-nos per a aconseguir ascendir en la societat.

“La urgència de la igualtat, les grans discriminacions i polítiques de gènere en el món”, és en el que hauríem de centrar-nos: el bon tracte com a via d'apoderament, per a afrontar la negociació i la resolució dels conflictes que se li plantegen a la dona treballadora.



CASTELLÀ

El papel de la mujer en la actual situación de crisis, que ha incrementado las discriminaciones y desigualdades que la mujer sufre en el mercado laboral. Por ello, se hacen necesarios planes de acción y respuestas inmediatas para luchar con esta situación de desigualdad.



Yo destacaría la necesidad de que las mujeres tomemos conciencia de nuestro cuidado, nuestra salud y la forma de apoyarnos para conseguir ascender en la sociedad.



“La urgencia de la igualdad, las grandes discriminaciones y políticas de género en el mundo”, es en lo que deberiamos centrarnos: el buen trato como vía de empoderamiento, para afrontar la negociación y la resolución de los conflictos que se le plantean a la mujer trabajadora.

Jovens “nini”: no m’agrada anomenar aixi a ningú.

Em pregunte per què tenim eixa imperiosa necessitat pertànyer a algo, dóna igual el que siga.

Els pares, els pares, els pares...

Potser no ens estem donant compte del punt d'intolerància a què estem arribant, una intolerància que apareix reflectida en les situacions més insospitades, demostrant que el problema no és ni de bon tros superficial. La pregunta que jo em faig és la següent: On residix el problema de tals actituds intransigents i faltes de diàleg?
És en estos casos que paraules com ‘tolerància' perden el seu contingut real. Quan parlem de trobar un entorn de pau, tolerància i llibertat on es respecten els drets de les persones no estem parlant d'aconseguir veredictes com estos:

*Els pares, culpables de l'increment de la violència en les aules
*Els pares irresponsables són culpables de l'obesitat dels seus fills
*Les famílies són les culpables de tots els mals, (Enrique Múgica)

Els mitjans estan convertint en l'estereotip per antonomàsia quan al meu entendre no és així. Existix ara i va existir fa més de 30 anys. Que ara s'ha posat de moda generalitzar als jóvens en que la majoria són
tots son uns irresponsables i drogaddictes?

I com solc dir sempre, un jove que no estudia, en part pot ser perquè els pares han fallat en algo, clar que si, però en la major part dels casos, és perquè al jove no li dóna la gana, i ja està.
Una persona amb 16 ó 18 anys és prou madura per a parar-se a pensar i dir: tinc 18 anys i no seré res... És molt fàcil tirar la culpa de tot als pares i com no al ministeri d'educació.
Personalment conec molts pares, que s'esforcen dia si dia també amb els seus fills, els intenten donar la millor educació del món, inculcant-los valors, els paguen col•legis privats, públics, repassos...etc. perquè se centren en la seua vida, encara que després els coste arribar a fi de mes, sempre per a que el seu fill siga algú en el futur, i es passen els dies sencers amargats veient com el seu fill li dóna igual tot. I per més que els donen mil i una ajudes i després veuen que seguixen en les mateixes, això és una destrossa total.

Pares culpables o adolescents manipuladors?

CASTELLÀ
Jovenes “nini”:no me gusta llamar así a nadie.
Me pregunto por qué tenemos esa imperiosa necesidad de pertenecer a algo, da igual lo que sea.

Los padre, los padres, los padres...
Quizá no nos estamos dando cuenta del punto de intolerancia al que estamos llegando, una intolerancia que aparece reflejada en las situaciones más insospechadas, demostrando que el problema no es ni mucho menos uno superficial. La pregunta que yo me hago es la siguiente: ¿Dónde reside el problema de tales actitudes intransigentes y faltas de diálogo?
Es en estos casos que palabras como ‘tolerancia’ pierden su contenido real. Cuando hablamos de encontrar un entorno de paz, tolerancia y libertad donde se respeten los derechos de las personas no estamos hablando de conseguir veredictos como estos:

*Los padres, culpables del incremento de la violencia en las aulas
*Los padres irresponsables son culpables de la obesidad de sus hijos

*Las familias son las culpables de todos los males, (Enrique Múgica)

Los medios están convirtiendo en el estereotipo por antonomasia cuando a mi entender no es así. Existe ahora y existió hace más de 30 años. Que ahora se a puesto de moda generalizar a los jóvenes que si todos fuesen unos irresponsables y drogadictos?
Y como suelo decir siempre, si un joven no estudia, en parte puede ser porque los padres han fallado en algo, claro que si, pero en la mayor parte de los casos, es porque al joven no le da la gana, y ya está.
Una persona con 16 o 18 años es lo suficientemente madura para pararse a pensar y decir: tengo 18 años y no voy a ser nada... Es muy fácil echar la culpa de todo a los padres y como no al ministerio de educación.
Personalmente conozco a muchos padres, que se esfuerzan día si día también con sus hijos, les intentan dar la mejor educación del mundo, inculcándoles valores, les pagan colegios privados, públicos, repasos...etc. para que se centren en su vida, aunque luego les cueste llegar a fin de mes, solo con tal de que su hijo sea alguien en el futuro, y se pasan los días enteros amargados viendo como su hijo le da igual todo. Y por más que les den mil y una ayudas y luego ven que siguen en las mismas, eso es un destrozo total.

¿Padres culpables o adolescentes manipuladores?

Hui he rebut dos correus que vuic donar-los difusió, els drets humans, pareix que es van quedant darrere de la nostra esquena i com a activista d'Amnistia Internacional vull compartir amb vosaltres, una xicoteta mostra del que per a mi és fonamental com ser humà.

Un d'ells del gabinet de la Presidència del Govern, on em deia:



Per indicació del president del Govern, li agraïsc l'enviament de l'escrit que li ha dirigit vosté en relació amb la possibilitat d'aplicació de forma sistemàtica i proactiva de les Directrius de la Unió Europea sobre els DRETS HUMANS per part dels defensors i defensores d'estos drets, del que hem donat trasllat al Ministeri d'Assumptes Exteriors i de Cooperació, perquè en prengueu coneixement.
Reba una salutació ben cordial.
Jose Enrique Serrano Martínez
Director del gabinet de la Presidència del Govern.

CASTELLA
Hoy he recibido dos correos que quiero darles difusión, los derechos humanos, parece que se van quedando detrás de nuestra espalda y como activista de Amnistía Internacional quiero compartir con vosotros y vosotras, una pequeña muestra de lo que para mi es fundamental como ser humano
Uno de ellos del gabinete de la presidencia del Gobierno, donde me decía:


Por indicación del Presidente del Gobierno, le agradezco el envío del escrito que le ha dirigido usted en relación con la posibilidad de aplicación de forma sistemática y proactiva de las Directrices de la Unión Europea sobre los DERECHOS HUMANOS por parte de los defensores y defensoras de estos derechos, del que hemos dado traslado al Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación, para su conocimiento.

Reciba un cordial saludo.
José Enrique Serrano Martínez.
Director del gabinete de la Presidencia del Gobierno.



El segon correu:
Hola Sara:
El 17 de maig del 2010, activistes de l'organització turca Pink Life – A favor de la igualtat de drets per a lesbianes, gais, bisexuals i transgènere - viatjaven en un cotxe quan la policia els va detindre. Preveient problemes, els activistes van cridar companys de l'organització que van acudir en la seua ajuda.
La resposta de la policia va ser violenta i no es va fer esperar: mentres colpejava amb porres i disparava pebre en aerosol als últims a arribar, es portava detinguts als ocupants del cotxe, que van passar la nit baix custòdia policial.
I és que a Turquia, com en molts altres llocs del món, les persones homosexuals, bisexuals i transgènere són discriminades I, sovint, es veuen obligades a amagar-se per por de les represàlies legals i al rebuig públic.
Sense anar més lluny, cinc dones transgènere van ser assassinades en 2009 i només en un cas es va condemnar el responsable. A més, dos organitzacions quasi van ser ilegalizadas per “animar a altres persones a declarara lesbianes, gais, bisexuals o transgènere” o per “trencar els valors morals i l'estructura familiar de Turquia.”
Imagina't ser homosexual i viure en un lloc així. Insuportable? En Amnistia Internacional estem convençuts que tots i totes tenim els mateixos drets, independentment de l'orientació sexual o de gènere. Si penses com nosaltres, firma nostra petició al ministre de l'Interior de Turquia Besir Atalay, perquè investigue les al•legacions de maltractaments dels activistes de Pink Life. I si pots, ajuda'ns a aconseguir que l'agressió no caiga en l'oblit reenviant esta informació als teus amics i amigues.
Moltes gràcies pel teu suport.
Esteban Beltrán
Director Amnistia Internacional - Secció Espanyola
Firmeu i ajudeu.mos en aquesta lluita per defendre els dret humans: perqué tots som igual
http://www.es.amnesty.org/actua/acciones/turquia-activistas-transgenero-golpeados-por-la-policia

Castellà:
Segundo correo:
Hola Sara
El 17 de mayo de 2010, activistas de la organización turca Pink Life – a favor de la igualdad de derechos para lesbianas, gays, bisexuales y transgénero - viajaban en un coche cuando la policía les detuvo. Previendo problemas, los activistas llamaron a compañeros de la organización que acudieron en su ayuda.
La respuesta de la policía fue violenta y no se hizo esperar: mientras golpeaba con porras y disparaba pimienta en aerosol a los últimos en llegar, se llevaba detenidos a los ocupantes del coche, que pasaron la noche bajo custodia policial.
Y es que en Turquía, como en otros muchos lugares del mundo, las personas homosexuales, bisexuales y transgénero son discriminadas y, a menudo, se ven obligadas a esconderse por miedo a las represalias legales y al rechazo público.
Sin ir más lejos, cinco mujeres transgénero fueron asesinadas en 2009 y sólo en un caso se condenó al responsable. Además, dos organizaciones casi fueron ilegalizadas por “animar a otras personas a declarase lesbianas, gays, bisexuales o transgénero” o por “quebrantar los valores morales y la estructura familiar de Turquía.”
Imagínate ser homosexual y vivir en un lugar así. ¿Insoportable? En Amnistía Internacional estamos convencidos de que todos y todas tenemos los mismos derechos, independientemente de la orientación sexual o de género. Si piensas como nosotros, firma nuestra petición al Ministro del Interior de Turquía Besir Atalay, para que investigue las alegaciones de malos tratos de los activistas de Pink Life. Y si puedes, ayúdanos a conseguir que la agresión no caiga en el olvido reenviando esta información a tus amigos y amigas.
Muchas gracias por tu apoyo.
Esteban Beltrán
Director Amnistía Internacional - Sección Española
Firmad y ayudarnos en esta lucha por defender los derechos humanos porque : todos somos iguales.
http://www.es.amnesty.org/actua/acciones/turquia-activistas-transgenero-golpeados-por-la-policia

Els jóvens busquen privacitat

Els jóvens en el Telecentre busquen privacitat, evadir-se, deixar lliure la imaginació, però açò està molt bé si canalitzen les seues aficions amb bon fi; en el Telecentre hi ha jóvens i adolescents amb distintes necessitats. Hi ha qui només ve a veure el seu tuenti i al MSN, (amb pare, mare o tutor i si són majors de 15 amb autorització Paterna o materna) però no crec que hàgem de generalitzar, perquè no tots (si la majoria), entren en xarxes socials.

Per un altre costat tinc un sector de gent jove que ve a realitzar els seus treballs de l'institut o col·legi i que estan motivats a saber manejar-se en Internet i en Word (copiar i apegar), ells que volen trobar la informació i veus que si aconseguixen encara que siguen unes línies, se senten "els reis del mambo". És un primer pas a què sàpien utilitzar després un processador de textos perquè sàpien treballar correctament: Internet, processador de textos…etc. combinant amb Internet.
　
En estes edats la por al rebuig o a l'exclusió del grup és un problema greu per a ells, per tant el model grupal substituirà als valors representats pels pares, a qui s'enfrontarà per a poder continuar formant part del seu grup d'amics. Amb això vull dir que fins a un cert punt entenc les seues reaccions: perquè internament no se senten segurs de quasi res. I ací hem d'estar nosaltres per a enfortir i dedicar-nos a mirar les seues formes, modes, maneres de comportament i intentar reorganitzar o exercir de mediadors amb una combinació d'habilitats socials i tècniques que ens permeten dinamitzar l'activitat del Telecentro i fomentar l'ús d'Internet entres els jóvens de la nostra localitat i contornada. Crec que lluny del que es pot pensar, un dinamitzador/a no té perquè ser expert en matèries d'informàtica ni telecomunicacions, sinó que preval la capacitat de motivació de les persones així com la claredat en les nostres explicacions, el nostre màxim objectiu és acostar Internet als ciutadans: jóvens, majors, parats, immigrants…etc, d'una forma humana i agradable, destacant aquells servicis de la Xarxa que puguen solucionar o ajudar en les necessitats i activitats diàries de cada perfil d'usuari.

CASTELLA
Los jovenes en la Telecentre buscan privacidad, evadirse, dejar libre la imaginación, pero esto está muy bien si canalizan sus aficiones con buen fin; en el Telecentre hay jovenes y adolescentes con distintas necesidades. Hay quien quien solo viene a ver su tuenti y al MSN, (con padre, madre o tutor y si son mayores de 15 con autorización Paterna o materna) pero no creo que debamos generalizar, porque no todos (si la mayoría), entran en redes sociales.
Por otro lado tengo un sector de gente joven que viene a realizar sus trabajos del instituto o colegio y que están motivados a saber manejarse en Internet y en Word (copiar y pegar), ellos que quieren encontrar la información y ves que si consiguen aunque sean unas líneas, se sienten "los reyes del mambo". Es un primer paso a que sepan utilizar después un procesador de textos para que sepan trabajar correctamente: Internet, procesador de textos…etc. combinando con Internet.
　
En estas edades el miedo al rechazo o a la exclusión del grupo es un problema grave para ellos, por tanto el modelo grupal sustituirá a los valores representados por los padres, a quien se enfrentará para poder continuar formando parte de su grupo de amigos. Con eso quiero decir que hasta un cierto punto entiendo sus reacciones: porque internamiento no se sienten seguros de casi nada. Y aquí debemos estar nosotros para fortalecer y dedicarnos a mirar sus formas, modos, maneras de comportamiento e intentar reorganizar o ejercer de mediadores con una combinación de habilidades sociales y técnicas que nos permiten dinamizar la actividad del Telecentro y fomentar el uso de Internet entre los jovenes de nuestra localidad y contorno. Creo que lejos del que se puede pensar, un dinamizador/a no tiene porque ser experto en materias de informática ni telecomunicaciones, sino que prevalece la capacidad de motivación de las personas así como la claridad en sus explicaciones, nuestro máximo objetivo es acercar Internet a los ciudadanos: jovenes, mayores, parados, inmigrantes…etc. De una forma humana y agradable, destacando aquellos servicios de la Red que puedan solucionar o ayudar en las necesidades y actividades diarias de cada perfil de usuario.

En tota Espanya han sigut seleccionats 200 municipis per a passar a la segona fase del Portal 060, estem molt orgullosos de ser un dels municipis seleccionats: Gavarda i per descomptat el Telecentre de Gavarda
Un número per a tots i per a totes

Que ens ofereix?

La Xarxa 060 és un nou model de sevicia públic, en el que els ciutatans podran realitzar gestions o rebre informació de qualsevol de les tres administracions involucrades en el projecte, a través d’Internet, per telèfon i presencial.
Cursos per a fer tràmits en Internet del portal 060 açí al Telecentre de Gavarda (biblioteca) del 22 al 26 de març, amb una duración d’1 hora o 1 hora i mitja.
L’horari del curs s’adaptarà a les postres necessitats.

Finalitat: que participen col.lectius de la localitat com ames de casa, inmigrants, jubilats, personal de l’Ajuntament i jóvens.
El portal 060 incorpora tota l’oferta de servicis de l’Administració General de l’Estat:
- Consultar el nombre de punts del permís de conduir.
- Obtindre certificación sanitària per a quant es viatja a Europa.
- Consultar l’informació meteorologica.
- L’ estat de les carreteres.
- Inscriure’s en oposicions.
- Planificar unes vacances.
- Oci i viatges.
- Búsqueda d’empleo.
- Vivenda
- Etc...

Docents:
- Agent Local del Ministeri d’Indrustria i del Ministeri de la Presidència: David Valcárcel Rodríguez.

- Agent Local Ministeri d’Indrustria i del Ministeri de la Presidència (d’apoyo i difusió del portal 060): Pedro Jacinto Llorca.

- La tècnic del Municipi: Sara Mora Tormo.

http://www.060.es

Castellà

Un número para todos y para todas

En todo España han sido seleccionados 200 municipios para pasar a la segunda fase del Portal 060, y estamos muy orgullosos de ser uno de estos municipios seleccionados: Gavarda y por supuesto el Telecentro de Gavarda.

Que nos ofrece?:
La Red 060 es un nuevo modelo de sevicio público, en el que los ciutadanos podrán realizar gestiones o recibir información de cualquiera de las tres administraciones involucradas en el proyecto, a través de Internet, por teléfono y presencial.
Cursos para hacer trámites en Internet del portal 060 aquí en el Telecentre de Gavarda (biblioteca) del 22 al 26 de marzo, con una duración de 1 hora o 1 hora y media.
El horario del curso se adaptará a vuestras necesidades.
Finalidad: que participan colectivos de la localidad como amas de casa, Inmigrantes, jubilados, personal del Ayuntamiento y jovenes.

El portal 060 incorpora toda la oferta de servicios de la Administración General del Estado:
-Consultar el número de puntos del permiso de conducir.
-Obtener certificación sanitaria para cuanto se viaja a Europa.
-Consultar la información meteorológica.
-EL estado de las carreteras.
-Inscribirse en oposiciones.
-Planificar unas vacaciones.
-Ocio y viajes.
-Búsqueda de empleo.
-Vivienda
-Etc...

Docentes:

Agente Local del Ministerio de Indrustria y del Ministerio de la Presidencia:

David Valcárcel Rodríguez.

Agente Local Ministerio de Indrustria y del Ministerio de la Presidencia (de apoyo y difusión del portal 060): Pedro Jacinto Llorca.

La técnico del Municipio: Sara Mora Tormo.

http://www.060.es

Tuenti, myspace, live spaces, facebook

Encara que ja hem parlat en alguna ocasió sobre este tema, m'agradaria tornar actualitzar-ho en esta entrada del blog. I es que estem parlant d'una edat que comporta molta irresponsabilitat per part dels adolescents i tal vegada els pares i les mares pequem de crèduls.
Molts pares i mares afirmen conéixer el significats d'algunes de les paraules més utilitzades pels seus fills/es, com tuenti, myspace, live spaces o facebook.
Però quan se'ls pregunta pel seu significat es limiten a respondre de forma vaga que "és algo relacionat amb l'Internet".
Sabem que són les xarxes socials mes populars i en les que els jóvens participen de forma activa. Esta pràctica reflectix el canvi d'hàbits que han experimentat els adolescents en els últims anys: ja no es barallen per veure la televisió; discutixen per l'ordinador i, a poder ser, volen estar sols en la seua habitació. Passa el mateix amb els mobils.

Es pot dir que els jóvens controlen la comunicació amb totes les seues amistats a través d'Internet i per mitjà de determinats servicis coneguts com a xarxes socials.
Esta forma de comunicació, no és exclusiva per als amics, hi ha milers d'adolescents més de tots els racons del món en Internet amb què poden establir este tipus de relacions virtuals. Per a l'adolescent, la xarxa social és una prolongació del seu món, del grup on se sent comprés i amb el que s'identifica.

Avantatges i deventajes

Avantatges: en primer lloc, perquè els familiaritza d'una manera lúdica amb unes tecnologies que seran en uns anys les seues principals ferramentes laborals. També perquè les xarxes socials suposen una segona oportunitat per als jóvens que en el món exterior no aconseguixen comunicar-se amb el seu entorn: en les xarxes, la jove o el jove tímid, amb dificultats de relació o que té problemes per a trobar persones d'interés en el seu ambient pot comunicar-se a la seua manera, sense complexos.
Desavantatges: el seu mal ús ve quan no hi ha un control per part dels pares i les mares o en qualsevol cas a quí li corresponga, ja que un número alt d'adolescents utilitza les xarxes socials d'Internet, com el més popular, per a parlar de sexe, drogues, alcohol... els adolescents intercanvien información, opinions i consells sobre la seua experiència en estos temes.

A més a més, no complixen les "normes" per a tindre comptes en les xarxes socials, xiquets i xiquetes amb 10, 11, 12...anys que utilitzen aquestes xarxes amb un perfil de 16, 17, 18 ...anys. Els uns als altres van invitant-se i així cada vegada mes estan exposats al mon per mitjà de fotografies, conversacions gravades...Tot això utilitzant el seu argot (il·legible), la qual cosa fa que molts pares i mares ho tinguen molt difícil per a saber del que parlen els seus fills.
Esta nova ferramenta o “ revolució” requerix que els pares/mares siguen molt més perspicaços i sàpien no sols amb qui passen els nostres fills el temps en Internet, sinó també del que parlen.

"ULL amb això i m'incloc perqué soc mare."

CASTELLÀ

Aunque ya hemos hablado en alguna ocasión sobre este tema, me gustaria volver actualizarlo en esta entrada del blog.
Muchos padres y madres afirman conocer el significados de algunas de las palabras más utilizadas por sus hijos/as, como tuenti, myspace, live spaces o facebook.
Pero cuando se les pregunta por su significado se limitan a responder de forma vaga que "es algo relacionado con Internet".
Sabemos que son las redes sociales mas populares y en las que los jóvenes participan de forma activa. Esta práctica refleja el cambio de hábitos que han experimentado los adolescentes en los últimos años: ya no se pelean por ver la televisión, discuten por el ordenador y, a poder ser, estar solos en su habitación. Con los moviles igual. Se puede decir que los jóvenes controlan la comunicación con todas sus amistades a través de Internet y mediante determinados servicios conocidos como redes sociales.
Esta forma de comunicación, no es exclusiva para los amigos, hay miles de adolescentes más de todos los rincones del mundo en Internet con los que pueden establecer este tipo de relaciones virtuales. Para el adolescente, la red social es una prolongación de su mundo, del grupo donde se siente comprendido y con el que se identifica.
Ventaja y deventajas

Ventajas: en primer lugar, porque les familiariza de un modo lúdico con unas tecnologías que serán en unos años sus principales herramientas laborales. También porque las redes sociales suponen una segunda oportunidad para los jóvenes que en el mundo exterior no logran comunicarse con su entorno: en las redes, el joven tímido, con dificultades de relación o que tiene problemas para encontrar a personas de interés en su ambiente puede comunicarse a su manera, sin complejos.
Desventajas: su mal uso viene cuando no hay un control por parte de los padres y las madres o en cualquier caso a quien le corresponda, ya que un número alto de adolescentes utiliza las redes sociales de Internet, como lo más popular, para hablar de sexo, drogas, alcohol... los adolescentes intercambian información, opiniones y consejos, sobre su experiencia en estos temas.
Todo ello utilizando su argot (ilegible), lo que hace que muchos padres y madres lo tengan muy difícil para saber de lo que hablan sus hijos.
Esta nueva herramienta o “ revolución” requiere que los padres y las madres, sean mucho más perspicaces y sepan no sólo con quién pasan sus hijos el tiempo en Internet, sino también de lo que hablan.
Además no cumplen las "normas" para tener cuentas en las redes sociales, niños y niñas con 10, 11, 12 ..años utilizan un perfil de 16, 17, 18 ...años, unos a otros van invitandose y así cada vez mas estan expuestos mediante fotografias, conversaciones grabadas...

"Ojo con ello y me incluyo porque soy madre."

Fa temps

Fa temps que no escric i és que em sent bloquejada, no sóc qui vull ser, ni ser el que volen de mi. No sóc més forta ni més covard, no sóc més que el que sóc.
A vegades no podem explicar les dificultats que enfrontem, però una cosa és certa: tots ens enfrontem en algun moment a circumstàncies que no són fàcils de portar. Hi ha dificultats que ens canvien per un temps. Alguns busquem respostes en la profunditat de les nostres ànimes que potser les trobem o no. Però en eixa busca tal vegada trobem que les dificultats disminuiran i arribem a acceptar no sols que passen i disminuïxen, però el dolor i la sensació d'angoixa quedaran reflectits per a tota la vida, encara sense donar-nos compte.

Podria dir-se que les preocupacions cobren "vida pròpia".
És una reacció suscitada per una circumstància de vida, intensament viscuda.

Gràcies a tots i a totes que em consta que seguiu el meu blog, especialment a:

Filo Isidoro http://guarena.blogspot.com/ a

Sol Garcia http://popurri20.blogspot.com/ y com no a:

Sergio Chafer http://serchaor.wordpress.com/

excel·lent el teu blog, com tu Sergio.

Intente poder aclarar les meues emocions, els meus pensaments i tornar a escriure.

Gràcies

CASTELLÀ

Hace tiempo que no escribo y es que me siento bloqueada, no soy quien quiero ser, ni ser lo que quieren de mí. No soy más fuerte ni más cobarde, no soy más que lo que soy.
A veces no podemos explicar las dificultades que enfrentamos, pero una cosa es cierta: todos nos enfrentamos en algún momento a circunstancias que no son fáciles de llevar. Hay dificultades que nos cambian por un tiempo.Algunos buscamos respuestas en lo profundo de nuestras almas que quizás las encontremos o no. Pero en esa búsqueda tal vez encontremos que las dificultades disminuirán y lleguemos a aceptar no solo que pasan y disminuyen, pero el dolor y la sensación de angustia quedarán reflejados de por vida, aún sin darnos cuenta.

Podría decirse que las preocupaciones cobran "vida propia".
Es una reacción suscitada por una circunstancia de vida, intensamente vivida.
Gracias a todos y a todas las que seguís mi blog, especialmente a :

Filo Isidoro http://guarena.blogspot.com/

Sol Garcia http://popurri20.blogspot.com y como no a

Sergio Chafer http://serchaor.wordpress.com excelente tu blog, como tú Sergio.

Intento poder aclarar mis emociones, mis pensamientos y volver a escribir.

Gracias