l'Autonomia, un dels principis dels valors humans.

Si reflexionem i pensem en l'importància que tenen hui els valors humans, jo pense que un dels atributs més clars de la dignitat de la persona es referix a la llibertat, en tant que capacitat de triar entre possibilitats, de ser actor responsable dels seus propis actes i, en conseqüència, de dirigir de forma responsable la seua pròpia vida. I estretament lligat a esta llibertat responsable es troba el principi d'autonomia. La persona es troba condicionada per factors físics i per situacions socials o culturals; però no es troba en absolut determinada per elles, ja que és capaç d'autodeterminar-se i sentir-se un ser lliure.
L'autonomia, perquè, fa referència a un espai des del que la persona és capaç de decidir i triar per si mateixa, és a dir, de posseir i fer un ús efectiu de la llibertat. Este espai mai és del tot aconseguit.
En eixa adquisició gradual de l'autonomia i de la responsabilitat davant de la vida, en la que la persona es va fent càrrec de la seua pròpia existència, per mitjà de l'exercici de la iniciativa personal, l'acceptació, elecció, decisió i responsabilitat, radique un dels reptes majors que podem plantejar-nos.
Desfer els llaços arrelats després de llargs anys de dependències institucionals, o bé incrementar la responsabilització en l'exercici d'una llibertat mal entesa són objectius ambiciosos però ineludibles des d'una intervenció educativa de caràcter personalitzat i integral.

Els principis morals es basen en enfocaments que qualsevol podria acceptar, Entenent estos valors com una acceptació a premisses normatives que han sorgit de la pràctica social, de la discussió universal i imparcial, les quals podran ser racionalment qüestionades, és a dir, la validesa dels principis morals no són absoluts.

CASTELLÀ

Si reflexionamos y pensamos en la importancia que tienen hoy los valores humanos, yo pienso que uno de los atributos más claros de la dignidad de la persona se refiere a la libertad, en cuanto capacidad de elegir entre posibilidades, de ser actor responsable de sus propios actos y, en consecuencia, de dirigir de forma responsable su propia vida. Y estrechamente ligado a esta libertad responsable se encuentra el principio de autonomía. La persona se encuentra condicionada por factores físicos y por situaciones sociales o culturales; pero no se encuentra en absoluto determinada por ellas, ya que es capaz de auto-determinarse y sentirse un ser libre. La autonomía, pues, hace referencia a un espacio desde el que la persona es capaz de decidir y elegir por sí misma, es decir, de poseer y hacer un uso efectivo de la libertad. Este espacio nunca es del todo alcanzado.

En esa adquisición paulatina de la autonomía y de la responsabilidad ante la vida, en la que la persona se va haciendo cargo de su propia existencia, mediante el ejercicio de la iniciativa personal, la aceptación, elección, decisión y responsabilidad, radique uno de los retos mayores que podemos plantearnos.

Deshacer los lazos arraigados tras largos años de dependencias institucionales, o bien incrementar la responsabilización en el ejercicio de una libertad mal entendida son objetivos ambiciosos pero ineludibles desde una intervención educativa de carácter personalizado e integral.

Los principios morales se basan en enfoques que cualquiera podría aceptar, Entendiendo estos valores como una aceptación a premisas normativas que han surgido de la práctica social, de la discusión universal e imparcial, las cuales podrán ser racionalmente cuestionadas, es decir, la validez de los principios morales no son absolutos.