Els Set Pecats Capitals

No vull jutjar a l'Església, sóc catòlica crec en Déu, però si el mateix Papa reconeix els errors causats pels bisbes, monsenyors... jot també amb la mateixa inquietud em plantejo més per la rama filosòfica que la de la religió:
Perqué allò del: Els Set Pecats Capitals
Segur que tots sou coneixedors dels “Set Pecats Capitals”. Per si no ho sabeu, són una classificació dels vicis mencionats en les primeres ensenyanses catòliques. Els pecats en qüestió són:- Luxúria- Gola- Avarícia- Peresa- Ira- Enveja- Supèrbia

Es suposa que cadascun dels pecats té el seu oposat en Les Set Virtuts.Vaig a escriure com defineix l’església cadascun dels Set Pecats Capitals i a continuació una reflexió meua. L’església defineix els Set Pecats Capitals de la següent forma:
Luxúria: És el pecat que inclou pensaments o desitjos obsessius o excessius de natura sexual. Es suposa q la luxúria pot porta a compulsions sexuals o sociològiques i/o transgressions incloent (però no limitats a) addicció al sexe, adulteri i violació. Així mateix es suposa que un amor exagerat cap a qualsevol cosa també és pecat de luxúria, per tant la devoció cap a qualsevol també és pecat de luxúria.
Gola: Normalment consum excessiu de menjar i beguda encara que antigament qualsevol forma d’excés solia recaure en aquest pecat. Marcat pel consum de forma irracional i innecessària, la gola també inclou certes formes de comportament destructiu. D’aquesta mena el consum de substancies o de borratxeres poden ser vistos com exemples de gola. Antigament els reis podien tindre esclaus i sevidors caient també per tant en el pecat de peresa, mentre ells bebien, menjaven i es tocaven el nas sense fer res i ho feien tot els demés. Però clar, com el clergat havia d’estar al costat dels que més força passava, a ells no els passava res, en canvi si es divertia el poble... ací la cosa ja és distinta.

Avarícia: Adquisició de riqueses en excés.Com pot dir l’església que això és pecat i després tindre en possessió el Vaticà, les obres d’art multimilionàries i un llarg etcétera. Què hi ha que amagar? I per què tot per a ells? No s’ha de compartir? Ah…

Peresa: Desgana, aversió cap a les coses de fe que en teoria hem de fer per a aconseguir la salvació (ja que es fereix majoritàriament en aquest sentit, encara que també fora de les coses de fe, a les “típiques obligacions” del cada dia per dir-ho d’una forma)Fora de la ètica catòlica i de qualsevol altra religió, està clar que la peresa no porta a bon lloc ja que es deixen coses de costat que suposadament són necessàries, però atenció, sempre i quan siguen necessàries per a tu mateix, q t’afecten a tu. El que l’església volia donar a entendre en aquest pecat és que si no eres un fidel estàs condemnat, per tant no és més que un mètode de tindre al poble adoctrinat i dominat per mitjà de la por infundada.

Ira: Negació vehement de la veritat, tant cap a la resta com cap a u mateix, impaciència amb els procediments de llei i el desig de venjança fora del treball del sistema judicial (posant a fer justícia per les seues pròpies mans), fanatisme en creences polítiques i generalment desitjant fer mal a altres.
D’acord, només diré dos coses: Inquisició i Les Creuades. Si això no és ira... “que baixe Deu i m’ho diga”

Enveja: Desig d’alguna cosa q algú altre té i tu no i perceps que et cal. Dante Allighieri (sí, l’autor de La Divina Comèdia) la va definir com: "amor por los propios bienes pervertido al deseo de privar a otros de los suyos."Tan sols m’he de tornar a referir a Les Creuades i la Inquisició...Supèrbia: Desig per ser més important o atractiu que els altres, fallant en afalagar als altres.En aquest cas no tinc consciència de que en algun moment de la història l’església haja pecat d’açò perqué si tractava de ser una força impositora política i espiritual no tindria massa lògica. Si algú sap alguna cosa pot dir-la.