Què ha passat amb la generositat?

Hui he despertat preguntant-me si poguera identificar algunes de les causes per les quals la nostra societat actual patix de tants mals com el consumisme, la violència, la discriminació, la drogoaddicció, etc. Què ens fa falta? Com podrem contribuir encara que només fóra en un mil·ligram a la curació d'un medi social prou aborronador?

Serà potser que hem oblidat que vivim en una relació amb els altres, que encara que a vegades ens parega innecessària, ens fa ser el que som?

Què ha passat amb la generositat? Veig en la nostra actual societat com, de manera inconscient, col·loquem la comoditat, els diners, i la imatge com els valors suprems dins de les virtuts que tot ciutadà modern/a deu tindre. I la generositat, on queda? Eixa capacitat dins del cor humà que ens desperta el desig d'ajudar als altres, d'entregar part del nostre temps a causes nobles, de desprendre'ns d'algunes coses que atresorem, però que mai usem.

Serà que la nostra “nova” cultura ens està convencent de la importància de l'egolatria com a mitjà per a figurar més en este “teatre social”?

En poques paraules, és dirigir els nostres pensaments i el nostre actuar cap als altres, més que cap a un mateix. És estar somrient quan el desànim estén al teu voltant; és romandre alegre quan al voltant hi ha tristeses. És pensar en el rics que som davant dels ulls de què res tenen.

Sempre és més fàcil fer un donatiu davant dels mitjans socials, que simplement donar-nos als altres buscant cap compensació mes que la de saber que d'una manera senzilla i privada contribuïm a la felicitat i benestar d'algú que estenent la seua mà, buscava ajuda al seu voltant.

CASTELLÀ

Hoy he despertado preguntándome si pudiera identificar algunas de las causas por las que nuestra sociedad actual padece de tantos males como el consumismo, la violencia, la discriminación, la drogadicción, etc. ¿Qué nos hace falta? ¿Cómo podremos contribuir aunque sólo fuese en un miligramo a la curación de un medio social bastante desgarrado?

¿Será acaso que hemos olvidado que vivimos en una relación con los demás, que aunque a veces nos parezca innecesaria, nos hace ser lo que somos?

¿Qué ha pasado con la generosidad? Veo en nuestra actual sociedad como, de manera inconsciente, colocamos la comodidad, el dinero, y la imagen como los valores supremos dentro de las virtudes que todo ciudadano/a moderno debe de tener.

¿Y la generosidad, dónde queda? Esa capacidad dentro del corazón humano que nos despierta el deseo de ayudar a los demás, de entregar parte de nuestro tiempo a causas nobles, de desprendernos de algunas cosas que atesoramos, pero que nunca usamos. ¿Será que nuestra “nueva” cultura nos está convenciendo de la importancia de la egolatría como medio para figurar más en este “teatro social”?

En pocas palabras, es dirigir nuestros pensamientos y nuestro actuar hacia los demás, más que hacia uno mismo. Es estar sonriente cuando el desánimo cunde a tu alrededor; es permanecer alegre cuando alrededor hay tristezas. Es pensar en lo ricos que somos ante los ojos de los que nada tienen.

Siempre es más fácil hacer un donativo ante los medios sociales, que simplemente darnos a los demás buscando ninguna compensación mas que la de saber que de una manera sencilla y privada contribuimos a la felicidad y bienestar de alguien que extendiendo su mano, buscaba ayuda a su alrededor.