Frida Kahlo

Sempre m'han fascinat els personatges extrems i ella és un d'ells, m'agrada tot de la seva vida, va ser tan increible que no sembla real, de sobres és coneguda la seva obra, la seva vida, la seva malaltia, el seu amor, no es pot dir gens d'ella que no es conegui ja, així que jo em vaig a limitar a comentar la seva vida, la seva robes alegres, la seua alegria...

Orgullosa de ser mexicana sempre es va esforçar per lluir alli on fora, París, Nova York o Coyoacán les robes típiques de les índies deixant-nos imagens per a sempre inesborrables. Al llarg dels anys s'ha convertit en una icona mes, és impossible no pensar en ella i veure-la vestida de colors, amb les seves trenes recollides en un tocat ... sens dubte un estil únic per a una dona única.

Què és el que tant atreu avui de Frida Kahlo? On radica el poder de seducció d'aquesta figura artística i política mexicana i universal: en la seva obra, en la seva vida o en el seu cos ferit i el seu rostre estrany? de esquerres, mutilada i bisexual, Frida conjuga en la seva persona la transgressió i la resistència. Va patir situacions límit en el seu cos -la polio, la columna trencada, les operacions, els avortaments, les caigudes, la amputació, però també va gaudir amb ell i va gaudir els plaers d'una sexualitat desbocada. Va estimar amb desmesura però, a diferència de les dones que “estimen massa” i que converteixen l'amor en un parany amb la qual s'alienen, Frida va assolir potenciar la seva creativitat. El seu feminisme espontani la va fer segellar un compromís aconsegueixo mateixa: ser a través del treball.

Frases de Frida:

“Pinto a la meva mateixa perquè és la cosa que conec millor”.

“Pensaven que també jo fos surrealista però mai ho he estat. He pintat sempre la realitat, no els meus somnis”.

“Peus, per a què em serveixen si tinc les ales per a volar?”.

Naix el 06.07.1907 als afores de la Ciutat de Mèxic, en “la Casa blava” de Coyoacàn on viurà i morirà. Té el primer drama de salut als 6 anys amb un atac de poliomielitis que, després de nou mesos passats en llit, li deixa per a sempre una cama defectuosa. El segon drama de salut va ser el greu accident que va sofrir a 18 anys: l'autobús en el qual viatjava xoca amb un tramvia. Moren diverses persones, Frida passa un mes internada en l'hospital. A partir d'aquest moment, des de 1925 fins a la seva mort en 1954, Frida serà operada més de trenta vegades, sempre com a conseqüència d'aquest accident.

En 1928, amb 21 anys, s'inscriu en el Partit Comunista i allí té lloc la segona trobada decisiu amb el pintor Diego Rivera: comença una història amorosa que durarà fins a la seva mort, història de passió i infidelitats, d'abandons i reencontres.

Frida i Diego es casen per primera vegada a l'any següent, en 1929. En 1930, Frida deu d’interrompre el seu primer embaràs a causa d'irregularitats òssies. En 1932, ha d'interrompre el seu segon embaràs i és aquí quan realitza el conegut “Henry Ford Hospital Detroit” i també rep la notícia de la mort de la seva mare.

En 1934, al retornar a Mèxic, se suma al dolor d'altra complicació de salut pel tercer avortament i a l'operació de la seva peu dret, la relació que naix entre Rivera i Cristina Kahlo (la germana menor).

En 1935 Frida se separa i viu sola en el centre de la ciutat. Inicia una relació amb l'escultor japonès-americà Isamu Noguchi. En 1938, als 31 anys, realitza la segona mostra individual en la “Julien Levy Gallery” de Nova York, amb un èxit total sigui de vendes com de crítiques (Picasso i Kandinsky la van apoyar). Després, coneix al fotògraf Nickolas Muray amb qui té una relació sentimental. En 1939, per mitjà del surrealista Marcel Duchamp exposa a França en la Galeria “Renou et Colle”.

El Museu del Louvre li compra una pintura. Quan regressa triomfant al seu país Diego li demana el divorci (tal vegada en un atac de gelosia professional o privats?), pinta “Les dues Fridas” i “Autorretrato amb els cabells tallats” dues obres fonamentals, lamentablement, no presents en aquesta mostra.

En 1940, Trotskij és assassinat i a fins del mateix any Frida i Diego es casen per segona vegada i tornen a viure en la Casa blava. En 1941, Frida forma parteix novament del Partit Comunista. Aquesta pintura mostra un enorme jaç sobra el qual la figura de Frida alguna cosa retorçada pel dolor, sobre un toll de sang i plorant- està en el centre de sis elements simbòlics units per un vermell cordó umbilical. L'èxit i el reconeixement públic de Frida aquesta dona culta i intel·ligent, amant del cant, el ball, les reunions amb amics, la tequila, gran fumadora i bisexual com artista continua a créixer, el mateix que la seva llegenda personal. La intensa relació amorosa amb Diego Rivera, les seves ideals apolítics i socials, l'amor per les arrels i la història indígena -que la van dur a l'extrem de canviar la seva data de naixença pel 1910 (any de la revolució mexicana), a vestir-se com les vistoses índies tehuanes i satisfer amb els seus simbolismes els quadres- tots els seus sofriments personals i la seva lluita contra la salut precària es van convertir per mitjà de la seva pintura en el dolor d'un poble i la seva lluita per la justícia social i la revaloració dels seus costums.

En 1946 regressa a Nova York per a altra operació, aquesta vegada per a calmar el dolor els metges li donen morfina: ella té al·lucinacions amb animals en l'habitació; a partir d'aquest moment no podrà deixar d'usar la droga. Rivera inclou cada vegada més la figura de Frida en les seves pintures i murals. En 1950 ha de sofrir encara altres set operacions i també la amputació de quatre dits del seu peu; es mourà d'ara en més, en cadira de rodes. Augmenta el consum de analgèsics.

En 1953 té la seva primera mostra individual a Mèxic: ella arriba allí amb els vestits i joies típiques mexicanes en ambulància i és transportada en una llitera fins al seu llit instal·lat en la galeria. Al poc de temps han de amputarli la cama dreta ja amb gangrena. Amb l'ús d'una pròtesi assoleix caminar, però la depressió avança. Es pot dir que a partir de 1951 l'ús de la droga s'evidencia en la seva pintura: la pinzellada és menys precisa, molt més matèria, els traços més toscs. Les bellíssimes obres que tanquen la seva producció en aquesta mostra són “El cercle” i “Cor, cactus i embrió” (de data imprecisa).

Amb pinzellada lliure i compacta veiem en el primer tota la sensualitat d'un pubis femení que apareix confós entre l'escuma marina i l'erupció volcànica, en el segon, en vegada, el vermell cor desitjós de ser mare, el fetus suspès en un cel tòrrid i el cactus –com el seu cos- sec i incapaç d'una exhuberància de vida per sempre.

CASTELLÀ

Siempre me han fascinado los personajes extremos y ella es uno de ellos, me gusta todo de su vida, fue tan increible que no parece real, de sobra es conocida su obra, su vida, su enfermedad, su amor, no se puede decir nada de ella que no se conozca ya, asi que yo me voy a limitar a comentar su vida, su ropas alegres... Orgullosa de ser mexicana siempre se esforzó por lucir alli donde fuera, París, Nueva York o Coyoacán las ropas tipicas de las indias dejándonos imagenes para siempre imborrables. A lo largo de los años se ha convertido en un icono mas, es imposible no pensar en ella y verla vestida de colores, con sus trenzas recogidas en un tocado ... sin duda un estilo único para una mujer única.

“Pinto a mi misma porque es la cosa que conozco mejor”.
“Pensaban que también yo fuera surrealista pero nunca lo he sido. He pintado siempre la realidad, no mis sueños”.
“Pies, para qué me sirven si tengo las alas para volar?”.

Qué es el que tanto atrae hoy de Frida Kahlo? Dónde radica el poder de seducción de esta figura artística y política mexicana y universal: en su obra, en su vida o en su cuerpo herido y su rostro extraño? Izquierdista, mutilada y bisexual, Frida conjuga en su persona la transgresión y la resistencia. sufrió situaciones límite en su cuerpo: la polio, la columna rota, las operaciones, los abortos, las caídas, la amputación, pero también disfrutó con él y disfrutó los placeres de una sexualidad desbocada. Estimó con desmesura pero, a diferencia de las mujeres que “estiman demasiadas” y que convierten el amor en una trampa con la cual se alienan, Frida logró potenciar su creatividad. Su feminismo espontáneo la hizo sellar un compromiso consigo misma: ser a través del trabajo