Acabem amb les lapidacions en Iran

A la fi de 2008 es van reprendre les lapidacions a Iran.

Houshang Khodadadeh i altre home no identificat van morir apedregats cap al 26 de desembre. Després d'un any en el qual es van registrar notícies encoratjadores i en el qual l'acció de milers d'activistes en tot el món va aconseguir parar la lapidació d'almenys quatre persones, 2008 va acabar amb aquesta terrible notícia.

Els dos nous casos de lapidació demostren una vegada més que les declaracions de la Magistratura iraniana, que en 2002 i a l'agost de 2008 va anunciar sengles suspensions de les lapidacions, no són suficients. Des de 2002 han estat lapidades cinc persones. Per això, és necessari redoblar els esforços per a acabar d'una vegada per sempre amb aquesta pràctica atroç. L'execució per lapidació és un càstig especialment cruel que Iran aplica a homes i dones casats acusats de cometre adulteri, desoint així a la Comissió de Drets Humans de l'ONU, segons la qual tractar l'adulteri com delicte és contrari a les normes internacionals.

La lapidació està específicament concebuda per a augmentar el sofriment de la víctima, doncs per a portar-la a terme s'escullen pedres prou grans com per a causar dolor però no tant com per a matar a la víctima de seguida. Segons la informació de la qual disposa Amnistia Internacional, a Iran hi ha almenys vuit dones i dos homes exposats a ser lapidats. Les dones són: Kobra N., Iran A., Khayrieh V., Ashraf Kalhori, Gilan Mohammadi, Afsaneh R., M.J. i H.

Els homes són: Abdollah Farivar i Gholamali Eskandari. En el camí cap a l'abolició total de la pena de mort, les autoritats iranianes han de promulgar una llei que prohibeixi inequívocament la lapidació com pena judicial. A l'espera d'aquesta llei han de declarar immediatament una suspensió de les lapidacions, deixant clar a tots els jutges i altres funcionaris que haurien de rendir comptes en cas d'incomplir tal suspensió. A més han de destipificar com delicte les relacions sexuals consentides entre adults. Ajuda'ns a aconseguir aquests objectius. Ajuda amb la teva acció a les persones condemnades a lapidació a Iran!

http://web.es.amnesty.org/iran-lapidaciones/

CASTELLÀ

A finales de 2008 se reanudaron las lapidaciones en Irán.

Houshang Khodadadeh y otro hombre no identificado murieron apedreados hacia el 26 de diciembre. Después de un año en el que se registraron noticias alentadoras y en el que la acción de miles de activistas en todo el mundo consiguió parar la lapidación de al menos cuatro personas, 2008 acabó con esta terrible noticia. Los dos nuevos casos de lapidación demuestran una vez más que las declaraciones de la Magistratura iraní, que en 2002 y en agosto de 2008 anunció sendas suspensiones de las lapidaciones, no son suficientes. Desde 2002 han sido lapidadas cinco personas. Por ello, es necesario redoblar los esfuerzos para terminar de una vez por todas con esta práctica atroz. La ejecución por lapidación es un castigo especialmente cruel que Irán aplica a hombres y mujeres casados acusados de cometer adulterio, desoyendo así a la Comisión de Derechos Humanos de la ONU, según la cual tratar el adulterio como delito es contrario a las normas internacionales. La lapidación está específicamente concebida para aumentar el sufrimiento de la víctima, pues para llevarla a cabo se escogen piedras lo suficientemente grandes como para causar dolor pero no tanto como para matar a la víctima enseguida. Según la información de la que dispone Amnistía Internacional, en Irán hay al menos ocho mujeres y dos hombres expuestos a ser lapidados.

Las mujeres son: Kobra N., Iran A., Khayrieh V., Ashraf Kalhori, Gilan Mohammadi, Afsaneh R., M.J. y H.

Los hombres son: Abdollah Farivar y Gholamali Eskandari. En el camino hacia la abolición total de la pena de muerte, las autoridades iraníes deben promulgar una ley que prohíba inequívocamente la lapidación como pena judicial. A la espera de esta ley deben declarar de inmediato una suspensión de las lapidaciones, dejando claro a todos los jueces y otros funcionarios que tendrán que rendir cuentas en caso de incumplir tal suspensión. Además deben destipificar como delito las relaciones sexuales consentidas entre adultos.
Ayúdanos a conseguir estos objetivos.

¡Ayuda con tu acción a las personas condenadas a lapidación en Irán!

http://web.es.amnesty.org/iran-lapidaciones/

Les Mestresses de casa

Les mestresses podran acreditar la seva tasca en la llar com part de la formació exigida per a accedir a determinats títols de Formació Professional de Grau Mig.

Així ho va anunciar ahir la ministra d'Educació, Política Social i Esport, Mercedes Cabrera, en una trobada amb periodistes.

Sobre la FP va anunciar que el reial decret que regularà l'accés de professionals a diferents títols inclourà tres vies:

*la primera reconeix l'experiència dels menors de 20 anys;

*la segona compensa en crèdits els ensenyaments no oficials

*la tercera, la ja esmentada que convalida l'experiència en la llar de persones majors de 25 anys.

Formen un dels col·lectius d'autònoms més nombrosos i experimentats, però no han vist mai un contracte laboral ni han trepitjat un centre de formació.

Són les mestresses. Dones que a partir del pròxim estiu, si tenen més de 25 anys, podran accedir a un títol de Formació Professional (FP). Per a això haurien d'acreditar amb un examen teòric i pràctic tot el que la vida els ha ensenyat sobre cuidar a nens, atendre a persones depenents o organitzar una vida domèstica. Aquest és el cas de moltes dones en les seves cases i llars que han treballat organitzat la vida domèstica, aprovisionant la casa o cuinant, o que han cuidat a persones depenents o als seus fills", va afirmar aquest dimarts referent a això la ministra de Educació .

La mesura, a la qual podran acollir-se les persones majors de 25 anys que hagin exercit aquestes activitats en els seus domicilis, sense que puguin ser certificades professionalment, està pensada especialment per a les mestresses.

CASTELLÀ

Las amas de casa podrán acreditar su tarea en el hogar como parte de la formación exigida para acceder a determinados títulos de Formación Profesional de Grado Medio. Así lo anunció ayer la ministra de Educación, Política Social y Deporte, Mercedes Cabrera, en un encuentro con periodistas.
Acerca de la FP anunció que el real decreto que regulará el acceso de profesionales a diferentes títulos incluirá tres vías:

*la primera reconoce la experiencia de los menores de 20 años.

*la segunda compensa en créditos las enseñanzas no oficiales

*la tercera la ya mencionada que convalida la experiencia en el hogar de personas mayores de 25 años.

Forman uno de los colectivos de autónomos más numerosos y experimentados, pero no han visto nunca un contrato laboral ni han pisado un centro de formación. Son las amas de casa. Mujeres que a partir del próximo verano, si tienen más de 25 años, podrán acceder a un título de Formación Profesional (FP). Para ello tendrán que acreditar con un examen teórico y práctico todo lo que la vida les ha enseñado sobre cuidar a niños, atender a personas dependientes u organizar una vida doméstica
Éste es el caso de muchas mujeres en sus casas y hogares que han trabajado organizado la vida doméstica, aprovisionando la casa o cocinando, o que han cuidado a personas dependientes o a sus hijos", afirmó este martes al respecto la ministra de Educacíón.
La medida, a la que podrán acogerse las personas mayores de 25 años que hayan ejercido estas actividades en sus domicilios, sin que puedan ser certificadas profesionalmente, está pensada especialmente para las amas de casa

Violència de Gènere

I d'una festa...a la realitat de la qual no assolim sortir, ni tan sols controlar i està arribant a extrems inacceptables com éssers humans.

Violència genero. La ministra d'igualtat es reunirà amb les comunitats el pròxim 21 de gener La ministra d'Igualtat, Bibiana Aído, ha convocat a totes les Comunitats Autònomes a la II Conferència Sectorial de la Dona, que se celebrarà el pròxim 21 de gener en la seu del ministeri. L'objectiu d'aquesta reunió, segons informa Igualtat, és implicar i acordar amb les comunitats les accions previstes per part d'aquest ministeri en relació amb la prevenció i protecció enfront de la violència de gènere.
En aquest sentit, la ministra Aído ha assegurat que "es tracta de consensuar la distribució dels fons en matèria d'assistència social integral per a dones immigrants víctimes de la violència de gènere, informar sobre els dispositius per al control telemàtic de les mesures d'allunyament aprovats recentment en Consell de Ministres, així com sobre els programes de reeducació de maltratadors i analitzar mesures destinades específicament als menors exposats a la violència de gènere".

Igualment, Aído presentarà als responsables autonòmics, el Pla Integral de lluita contra la Tracta d'éssers humans amb fins d'explotació sexual i durà una proposta, per a la seva aprovació, del nou Reglament de funcionament d'aquesta Conferència Sectorial.

CASTELLÀ

Y de una fiesta...a la realidad de la que no somos capaces de salir, ni siquiera de controlar y que está llegando a extremos inaceptables como seres húmanos
Violencia genero. La ministra de igualdad se reunirá con las comunidades el próximo 21 de enero
La ministra de Igualdad, Bibiana Aído, ha convocado a todas las Comunidades Autónomas a la II Conferencia Sectorial de la Mujer, que se celebrará el próximo 21 de enero en la sede del ministerio.
El objetivo de esta reunión, según informa Igualdad, es implicar y acordar con las comunidades las acciones previstas por parte de ese ministerio en relación con la prevención y protección frente a la violencia de género.
En este sentido, la ministra Aído ha asegurado que "se trata de consensuar la distribución de los fondos en materia de asistencia social integral para mujeres inmigrantes víctimas de la violencia de género, informar sobre los dispositivos para el control telemático de las medidas de alejamiento aprobados recientemente en Consejo de Ministros, así como sobre los programas de reeducación de maltratadores y analizar medidas destinadas específicamente a los menores expuestos a la violencia de género".
Igualmente, Aído presentará a los responsables autonómicos, el Plan Integral de lucha contra la Trata de seres humanos con fines de explotación sexual y llevará una propuesta, para su aprobación, del nuevo Reglamento de funcionamiento de esta Conferencia Sectorial.

SANT ANTONI DE GAVARDA

Aquest cap de setmana celebrem una de dues festes patronals a la qual mes arrelament tenim Sant Antoni de Gavarda.

Us deixo la programació però llegiu o escolteu la música o la lletra que és molt bona (no hi ha traducció al castellà).

Himne Sant Antoni de Gavarda

*Sant Antoni de Gavarda va fer un miracle en Antella una àvia caigué al riu i si no la trauen s’ofega.

*Un xiquet anava a escola i feia un aire molt fort li va caure una rajola que el va deixar quasi mort. Sa mare, afligida, al sant s’aclamà només que s’aclama es mor a l’instant.

*Un pobre viudo tenia, en el cap, uns transquilons i a sant Antoni li deia, que li cure els repelons. El sant, al moment, favor li otorgà, deixan-lo més calb que la seua mà.

*Este poble de Gavarda és un poble molt devot d’un sant Antoni molt vell de fama de miraculós.
Allà a la Ribera va fer el següent:

*Qui moria jove no es feia més vell.

*Anant a carregar pedra i per a posar-la allí, a la paret de l’esglèsia un es va xafar el dit. L’home s’aclamà al sant miraculós que li cure el dit i s’en xafà dos.

*En el poble de Gavarda un xeperudet hi ha el pobre al gran sant s’aclamà perquè li cure eixe mal. El sant féu un miracle molt sensacional i li posà gepa darrere i davant.

*Ai, ai,pare sant Antoni no vull demanar-te res més, perqué si tot ens heu dónes et quedaràs sense res.

*Vull salut i perres, faena ni un colp, per a tu la glòria per sempre. Amén.
Popular

Festes en honor a Sant Antoni Abad: Es celebren el cap de setmana després del 17 de gener. El divendres cap a les 12 de la nit es planta la gran foguera. El dissabte tots acudeixen a encendre-la cap a les 8 de la vesprada. A acabar i quan ja hi ha brasa, se torra carn, embotits, sardines i també hi ha orquestra. El diumenge després de la recollida de festers, es fa la missa i el repartiment de pans beneïts. A la vesprada es realitza la processó.

CASTELLA

Este fin de semana celebramos una de las fiestas patronales a la que mas arraigo tenemos Sant Antoni de gavarda. Os dejo la programación pero leer o escuchar la música.

Fiestas en honor a Sant Antoni Abad: Se celebran el fin de semana después del 17 de Enero.El viernes sobre las 12 de la noche se monta " la plantà" de la hoguera . El sabado todos acuden a encenderla, sobre las 8 de la tarde. Al acabar y cuando ya hay brasa, se tuesta la carne, embutidos, sardinas y también hay orquestra. El domingo después de la recogida de los festeros, se hace una misa y se reparte el pan bendecido. Por la tarde se realiza la benedicción de los animales y la procesión.

DEFENSA AMB NOSALTRES

CIBERACCIONS: DEFENSA AMB NOSALTRES ELS DRETS HUMANS DE PERSONES EN TOT EL MON. TU POTS FER QUE LES COSES CANVIÏN! ISRAEL I ELS TERRITORIS PALESTINS OCUPATS: PROTEGEIXIN A LA POBLACIÓ CIVIL!

Els bombardejos de les forces israelianes d'els Territoris Palestins Ocupats i el llançament de coets cap a Israel per part de grups armats palestins ha provocat una escalada de violència a Israel i els Territoris Ocupats en la qual ja es comptabilitzen centenars de víctimes. Els morts i ferits causats pel bombardeig israelià de la Franja de Gaza sumeixin el major nombre de víctimes palestines hagudes en quatre decennis d'ocupació israeliana. L'escalada de violència es produïx en un moment que la població civil lliura una lluita diària per la supervivència a causa del bloqueig israelià, que impedeix no només l'entrada a Gaza d'aliments i medicines sinó la sortida dels civils palestins que volen fugir de la zona del conflicte. D'altra banda, tant els soldats israelians com els combatents palestins estan usant a civils com escuts humans, el que posa en perill encara mes a una població que ja manca de la deguda atenció mèdica, aliments, medicines, electricitat, aigua i altres productes i serveis indispensables. Com a conseqüència del bloqueig israelià, el recent alt el foc que han mantingut durant cinc mesos i mig Israel i Hamás i els altres grups armats palestins de Gaza no ha suposat tot just cap millora per a la vida dels habitants del territori.

L'alt el foc va acabar en la pràctica quan, el 4 de novembre, les forces armades israelianes van matar a sis radicals palestins en Gaza i els grups armats palestins van llançar un al·luvió de coets contra ciutats i pobles del sud d'Israel.
Amnistia Internacional condemna totes aquestes morts i considera que els abusos per una banda, per greus que siguin, no poden justificar mai els de l'altre.
*Xifres. Des del 27 de desembre fins al 6 de gener, més de 500 palestins van perdre la vida després dels atacs il·legals d'Israel i més de 2000 civils palestins resulten ferits. Abans que comencessin els bombardejos d'Israel, el nombre de palestins morts a les mans de les forces israelianes en 2008 ascendia a uns 650, almenys una tercera part dels quals han estat civils desarmats, inclosos 70 nens. En el mateix període, els grups armats palestins han matat a 25 israelians, 16 d'ells civils, inclosos 4 nens. En els últims vuit anys, la violència entre palestins i israelians s'ha cobrat la vida d'uns 5.000 palestins i 1.100 israelians. La majoria de les víctimes d'ambdós bàndols han estat civils desarmats, inclosos uns 900 nens palestins i 120 israelians. Ajuda'ns a demanar a les autoritats israelianes que posin immediatament fi als atacs desproporcionats i il·legítims sobre la franja de Gaza, de zones residencials altament poblades, que permetin l'accés de l'ajuda humanitària i l'accés de testimonis imparcials en la zona.

Actua!

http://www.es.amnesty.org/rau/unete/

CASTELÀ

¡Tú puedes hacer que las cosas cambien!
Israel y los Territorios Palestinos Ocupados: ¡protejan a la población civil!

Los bombardeos de las fuerzas israelíes del los Territorios Palestinos Ocupados y el lanzamiento de cohetes hacia Israel por parte de grupos armados palestinos ha provocado una escalada de violencia en Israel y los Territorios Ocupados en la que ya se contabilizan cientos de víctimas. Los muertos y heridos causados por el bombardeo israelí de la Franja de Gaza suman el mayor número de víctimas palestinas habidas en cuatro decenios de ocupación israelí.La escalada de violencia se produce en un momento en que la población civil libra una lucha diaria por la supervivencia debido al bloqueo israelí, que impide no sólo la entrada a Gaza de alimentos y medicinas sino la salida de los civiles palestinos que quieren huir de la zona del conflicto. Por otro lado, tanto los soldados israelíes como los combatientes palestinos están usando a civiles como escudos humanos, lo que pone en peligro aún mas a una población que ya carece de la debida atención médica, alimentos, medicinas, electricidad, agua y otros productos y servicios indispensables.Como consecuencia del bloqueo israelí, el reciente alto el fuego que han mantenido durante cinco meses y medio Israel y Hamás y los demás grupos armados palestinos de Gaza no ha supuesto apenas ninguna mejora para la vida de los habitantes del territorio. El alto el fuego terminó en la práctica cuando, el 4 de noviembre, las fuerzas armadas israelíes mataron a seis radicales palestinos en Gaza y los grupos armados palestinos lanzaron un aluvión de cohetes contra ciudades y pueblos del sur de Israel. Amnistía Internacional condena todas estas muertes y considera que los abusos de una parte, por graves que sean, no pueden justificar jamás los del otro.

*Cifras desde el 27 de diciembre hasta el 6 de enero, más de 500 palestinos perdieron la vida tras los ataques ilegales de Israel y más de 2000 civiles palestinos resultan heridos. Antes de que empezaran los bombardeos de Israel, el número de palestinos muertos a manos de las fuerzas israelíes en 2008 ascendía a unos 650, al menos una tercera parte de los cuales han sido civiles desarmados, incluidos 70 niños. En el mismo periodo, los grupos armados palestinos han matado a 25 israelíes, 16 de ellos civiles, incluidos 4 niños. En los últimos ocho años, la violencia entre palestinos e israelíes se ha cobrado la vida de unos 5.000 palestinos y 1.100 israelíes. La mayoría de las víctimas de ambos bandos han sido civiles desarmados, incluidos unos 900 niños palestinos y 120 israelíes. Ayúdanos a pedir a las autoridades israelíes a que pongan inmediatamente fin a los ataques desproporcionados e ilegítimos sobre la franja de Gaza, de zonas residenciales altamente pobladas, que permitan el acceso de la ayuda humanitaria y el acceso de testigos imparciales en la zona.
¡Actúa!

http://www.es.amnesty.org/rau/unete/

Frida Kahlo

Sempre m'han fascinat els personatges extrems i ella és un d'ells, m'agrada tot de la seva vida, va ser tan increible que no sembla real, de sobres és coneguda la seva obra, la seva vida, la seva malaltia, el seu amor, no es pot dir gens d'ella que no es conegui ja, així que jo em vaig a limitar a comentar la seva vida, la seva robes alegres, la seua alegria...

Orgullosa de ser mexicana sempre es va esforçar per lluir alli on fora, París, Nova York o Coyoacán les robes típiques de les índies deixant-nos imagens per a sempre inesborrables. Al llarg dels anys s'ha convertit en una icona mes, és impossible no pensar en ella i veure-la vestida de colors, amb les seves trenes recollides en un tocat ... sens dubte un estil únic per a una dona única.

Què és el que tant atreu avui de Frida Kahlo? On radica el poder de seducció d'aquesta figura artística i política mexicana i universal: en la seva obra, en la seva vida o en el seu cos ferit i el seu rostre estrany? de esquerres, mutilada i bisexual, Frida conjuga en la seva persona la transgressió i la resistència. Va patir situacions límit en el seu cos -la polio, la columna trencada, les operacions, els avortaments, les caigudes, la amputació, però també va gaudir amb ell i va gaudir els plaers d'una sexualitat desbocada. Va estimar amb desmesura però, a diferència de les dones que “estimen massa” i que converteixen l'amor en un parany amb la qual s'alienen, Frida va assolir potenciar la seva creativitat. El seu feminisme espontani la va fer segellar un compromís aconsegueixo mateixa: ser a través del treball.

Frases de Frida:

“Pinto a la meva mateixa perquè és la cosa que conec millor”.

“Pensaven que també jo fos surrealista però mai ho he estat. He pintat sempre la realitat, no els meus somnis”.

“Peus, per a què em serveixen si tinc les ales per a volar?”.

Naix el 06.07.1907 als afores de la Ciutat de Mèxic, en “la Casa blava” de Coyoacàn on viurà i morirà. Té el primer drama de salut als 6 anys amb un atac de poliomielitis que, després de nou mesos passats en llit, li deixa per a sempre una cama defectuosa. El segon drama de salut va ser el greu accident que va sofrir a 18 anys: l'autobús en el qual viatjava xoca amb un tramvia. Moren diverses persones, Frida passa un mes internada en l'hospital. A partir d'aquest moment, des de 1925 fins a la seva mort en 1954, Frida serà operada més de trenta vegades, sempre com a conseqüència d'aquest accident.

En 1928, amb 21 anys, s'inscriu en el Partit Comunista i allí té lloc la segona trobada decisiu amb el pintor Diego Rivera: comença una història amorosa que durarà fins a la seva mort, història de passió i infidelitats, d'abandons i reencontres.

Frida i Diego es casen per primera vegada a l'any següent, en 1929. En 1930, Frida deu d’interrompre el seu primer embaràs a causa d'irregularitats òssies. En 1932, ha d'interrompre el seu segon embaràs i és aquí quan realitza el conegut “Henry Ford Hospital Detroit” i també rep la notícia de la mort de la seva mare.

En 1934, al retornar a Mèxic, se suma al dolor d'altra complicació de salut pel tercer avortament i a l'operació de la seva peu dret, la relació que naix entre Rivera i Cristina Kahlo (la germana menor).

En 1935 Frida se separa i viu sola en el centre de la ciutat. Inicia una relació amb l'escultor japonès-americà Isamu Noguchi. En 1938, als 31 anys, realitza la segona mostra individual en la “Julien Levy Gallery” de Nova York, amb un èxit total sigui de vendes com de crítiques (Picasso i Kandinsky la van apoyar). Després, coneix al fotògraf Nickolas Muray amb qui té una relació sentimental. En 1939, per mitjà del surrealista Marcel Duchamp exposa a França en la Galeria “Renou et Colle”.

El Museu del Louvre li compra una pintura. Quan regressa triomfant al seu país Diego li demana el divorci (tal vegada en un atac de gelosia professional o privats?), pinta “Les dues Fridas” i “Autorretrato amb els cabells tallats” dues obres fonamentals, lamentablement, no presents en aquesta mostra.

En 1940, Trotskij és assassinat i a fins del mateix any Frida i Diego es casen per segona vegada i tornen a viure en la Casa blava. En 1941, Frida forma parteix novament del Partit Comunista. Aquesta pintura mostra un enorme jaç sobra el qual la figura de Frida alguna cosa retorçada pel dolor, sobre un toll de sang i plorant- està en el centre de sis elements simbòlics units per un vermell cordó umbilical. L'èxit i el reconeixement públic de Frida aquesta dona culta i intel·ligent, amant del cant, el ball, les reunions amb amics, la tequila, gran fumadora i bisexual com artista continua a créixer, el mateix que la seva llegenda personal. La intensa relació amorosa amb Diego Rivera, les seves ideals apolítics i socials, l'amor per les arrels i la història indígena -que la van dur a l'extrem de canviar la seva data de naixença pel 1910 (any de la revolució mexicana), a vestir-se com les vistoses índies tehuanes i satisfer amb els seus simbolismes els quadres- tots els seus sofriments personals i la seva lluita contra la salut precària es van convertir per mitjà de la seva pintura en el dolor d'un poble i la seva lluita per la justícia social i la revaloració dels seus costums.

En 1946 regressa a Nova York per a altra operació, aquesta vegada per a calmar el dolor els metges li donen morfina: ella té al·lucinacions amb animals en l'habitació; a partir d'aquest moment no podrà deixar d'usar la droga. Rivera inclou cada vegada més la figura de Frida en les seves pintures i murals. En 1950 ha de sofrir encara altres set operacions i també la amputació de quatre dits del seu peu; es mourà d'ara en més, en cadira de rodes. Augmenta el consum de analgèsics.

En 1953 té la seva primera mostra individual a Mèxic: ella arriba allí amb els vestits i joies típiques mexicanes en ambulància i és transportada en una llitera fins al seu llit instal·lat en la galeria. Al poc de temps han de amputarli la cama dreta ja amb gangrena. Amb l'ús d'una pròtesi assoleix caminar, però la depressió avança. Es pot dir que a partir de 1951 l'ús de la droga s'evidencia en la seva pintura: la pinzellada és menys precisa, molt més matèria, els traços més toscs. Les bellíssimes obres que tanquen la seva producció en aquesta mostra són “El cercle” i “Cor, cactus i embrió” (de data imprecisa).

Amb pinzellada lliure i compacta veiem en el primer tota la sensualitat d'un pubis femení que apareix confós entre l'escuma marina i l'erupció volcànica, en el segon, en vegada, el vermell cor desitjós de ser mare, el fetus suspès en un cel tòrrid i el cactus –com el seu cos- sec i incapaç d'una exhuberància de vida per sempre.

CASTELLÀ

Siempre me han fascinado los personajes extremos y ella es uno de ellos, me gusta todo de su vida, fue tan increible que no parece real, de sobra es conocida su obra, su vida, su enfermedad, su amor, no se puede decir nada de ella que no se conozca ya, asi que yo me voy a limitar a comentar su vida, su ropas alegres... Orgullosa de ser mexicana siempre se esforzó por lucir alli donde fuera, París, Nueva York o Coyoacán las ropas tipicas de las indias dejándonos imagenes para siempre imborrables. A lo largo de los años se ha convertido en un icono mas, es imposible no pensar en ella y verla vestida de colores, con sus trenzas recogidas en un tocado ... sin duda un estilo único para una mujer única.

“Pinto a mi misma porque es la cosa que conozco mejor”.
“Pensaban que también yo fuera surrealista pero nunca lo he sido. He pintado siempre la realidad, no mis sueños”.
“Pies, para qué me sirven si tengo las alas para volar?”.

Qué es el que tanto atrae hoy de Frida Kahlo? Dónde radica el poder de seducción de esta figura artística y política mexicana y universal: en su obra, en su vida o en su cuerpo herido y su rostro extraño? Izquierdista, mutilada y bisexual, Frida conjuga en su persona la transgresión y la resistencia. sufrió situaciones límite en su cuerpo: la polio, la columna rota, las operaciones, los abortos, las caídas, la amputación, pero también disfrutó con él y disfrutó los placeres de una sexualidad desbocada. Estimó con desmesura pero, a diferencia de las mujeres que “estiman demasiadas” y que convierten el amor en una trampa con la cual se alienan, Frida logró potenciar su creatividad. Su feminismo espontáneo la hizo sellar un compromiso consigo misma: ser a través del trabajo