Sistema de parentiu (família) Cap gitano ho és realment si no pot dir quin és clan. Per a saber si pertanyen a un mateix clan o “rai” (com diuen les gitanes) han de tenir un avantpassat en comú. Dues persones que coincideixin en un avantpassat es consideren del mateix clan. La legitimitat del poder La persona més respectada serà la mes poderosa. El prestigi no es té, cal guanyar-lo. En el cas del capdavanter gitano l'increment del prestigi prové sobretot de dues condicions: a- El compliment de les obligacions, la prudència i l'amor a la pau, el coneixement de la tradició, el balafiament i l'ostentació del desinterès per acumular indefinidament. L'honor forma part d'aquest prestigi. L'honor és una condició masculina que pot perdre's davant altre home.
b- I d'altra banda, la riquesa que permet la generositat i el balafiament. La distribució del poder Ho distribució dels rols ve definida pel sexe i l'edat.
1.- El baró Els rols socials són bàsicament quatre:
• Vara: tot home o noi amb capacitat de lluitar. La força d'una família s'amida pel nombre de vares que disposa.
• Bató: és un home casat, preferentment segons els vells ritus, i és responsable d'una família
• Oncle: és un gitano d'edat que, pels seus anys, el seu poder i el seu comportament comporta el respecte de les altres.
• Patriarca: el cap reconegut i cap visible d'una família extensa. El poder del patriarca no és absolut. S'assenta en la seva autoritat moral i el respecte que el gitano sent pels seus majors, de manera que el patriarca actua com l'Oncle més important. És l'encarregat d'interpretar la llei tradicional i vetllar per això.
En aquesta estructura el paràmetre de l'edat juga un paper primordial i això s'explica pel caràcter ágrofo de la cultura gitana, és a dir, és una cultura els codis de la qual i pautes de comportament es transmeten oralment.
2.- El paper de la dona La dona també presenta un paper important encara que secundari. És l'encarregada de la cura de la família La nena gitana comença molt prompte, cap als vuit anys, a ajudar a la seva mare en les tasques de la casa i a cuidar als seus germans petits. El pare i els germans exerceixen sobre la vida de la dona un estricte control, especialment en la temporada de joventut fins al matrimoni. Deu obediència als seus germans, encara que siguin més petits que ella. La virtut de la gitana mossa depèn de la seva laboriosidat, la seva virginidada i la seva fidelitat al seu marit. Altre aspecte valorables en la dona gitana és el tenir fills i si aquests són barons millor, la seva influència i el seu prestigi augmenta. De forma semblant a l'home, la dona gitana, en la maduresa, pot ser "Tia", si complix les següents condicions: Ha respectat i complert la llei gitana. De mossa va ser verge, es va casar pel cerimonial de noces gitana, va ser fidel al seu marit tota el vida, va col·laborar amb ell econòmicament, va portar al món molts fills (sobretot barons) i quan va enviduar es va quedar sola. El seu consell pot arribar o tenir gran influència en la família. S'està experimentant una lenta evolució que posa en qüestió el paper assignat a la dona dintre l'estructura social gitana. Ara hi ha fenòmens com la solteria, les matrimonis mixts entre gitanes i payos.
Ceremonies * La cerimònia del matrimoni Encara que el matrimoni es basa en la permanència de la parella, s'accepta la possible separació de les cònjuges per diferents motius. El divorci pot produir-se per mutu consentiment; llavors ambdós queden lliures per a contreure una nova unió. En el matrimoni tradicional, el festeig és curt. Encara que l'elecció del futur cònjuge és ara gairebé lliure, els pares solen donar un consell sobre quin és, al seu judici, la persona més convenient o adequada. Si les noces és pel ritual gitano, tota la cerimònia girarà entorn de la virginidada de la núvia. És típic el ball dels homes de la núvia en braços, la separació espacial d'ambdós sexes durant aquest moment. En el banquet, els convidats van passant d'un en un i donen bitllets als nuvis. Després, les dones oferixen clavells a qui han dipositat diners. Després del banquet comença el ritual propi de les noces gitana en si, el yeli. És l'objectiu del dia de l'enllaç: comprovar la virginidada del la núvia. Mentre en el saló els convidats ballen, algunes dones es desplacen fins a una petita sala per a preparar el ritual del mocador. Sobre un llit o taula col·loquen un llençol i un coixí, les dones llancen pètals de roses i clavells. Tot llest per a comprovar la puresa de la núvia. És ara quan un gran nombre de dones majors entren en la sala acompanyant a la núvia. Al costat d'ella la "ajuntaora", una de les més ancianes gitanes i l'encarregada de comprovar la puresa de la núvia. Aquestes dones cobren fins a 600 euros per fer la prova. Amb un mocador amatent amb tres plecs emboliquen una navalla. S'introduïx per la vagina. La sang taca els tres plecs (''les tres roses''). Les ''ajuntaoras"' juren per Endivé (Déu) que no es pot falsejar , però tot és qüestió de diners i de poder. La sang mai mancada si la família és poderosa. Si el mocador no es taca, el nuvi pot rebutjar-la. No hauria matrimoni. A aquest acte poden assistir totes les dones majors que ho desitgin i és preferible que no tinguin relació directa amb la núvia, ja que si no és verge la família ho podia amagar. La "Ajuntaora" mostra el mocador al grup de patriarques que estaven esperant als voltants. Una vegada corroborat per ells ja es pot mostrar a la resta dels convidats.
El ritual funerari Es tracta d'una cerimònia semblant a les q coneixem. Tret que ells han de plorar i exhibir públicament el dolor. El soterrament és, probablement, el ritual gitano més impressionant i espectacular, quan es tracta d'un baró adult i sobretot d'un Oncle.
Art Tenen una estètica d'arrel oriental, que es manifesta en petites coses, com són: el vestir, la música, ho balla i les seves poesies
El ball flamenc és molt important en la cultura gitana, amb veus, moviments bruscs, i complicades melodies de la guitarra. Expressar els sentiments, és important en el flamenc; els gitanos ballen el flamenc per a expressar la seva tristesa i felicitat. No és important si un ballarí del flamenc no té tècnica perfecta. Els ballarins dotats han de poder expressar els seus sentiments per mitjà del flamenc i transmetre aquests sentiments a la seva audiència.
Hi ha quatre tipus de flamenc:
* Flamenc gran - és un ball que seriós i malenconiós. És el més dificil comprendre i el més dificil interpretar correctament.
* Flamenc intermedi - conté unes seccions que semblen com el flamenc gran. El flamenc intermedi és més fàcil interpretar que el gran.
* Flamenc noi - és un ball vivaç, frívol, sensual, i tendre. El flamenc noi usualment és molt encantador i alegre.
* Flamenc popular - és impersonal. El seu objectiu és atreure a la gent q no entén de flamenc. Un ballarí del flamenc popular se centra en la tècnica, no el com expressar els seus sentiments. Uns afeccionats del flamenc diuen que el flamenc popular no és una forma "veritable" de flamenc, perquè el ballarí no tracta d'expressar la seva emocions. En lloc, ell o ella tracta d'entretenir i impressionar a l'audiència.
En resum final, aquestes són els costums que ens han semblat més característiques: • Especial respecte als majors • La família sempre està unida per a tot • En general es valen per ells mateixos i els gitanos que no tenen treball es busquen la vida posant llocs ambulants • Els agrada la llibertat. • Quan una gitana i un desitgen casar-se, ella ha de ser verge i això se sap una vegada després de casats i en el convit a través de la “*juntaora”. Aquesta dona és l'encarregada de treure-li comprovar si és verge o no. • En les seves celebracions, sempre acaben cantant i ballant.
TRADUCCIÓ
La legitimidad del poder: el prestigio no se tiene, hay que ganarlo. En el caso del líder gitano el incremento del prestigio proviene sobre todo de dos condiciones:
a- El cumplimiento de las obligaciones, la prudencia y el amor a la paz, el conocimiento de la tradición, el despilfarro y la ostentación del desinterés por acumular indefinidamente. El honor forma parte de este prestigio. El honor es una condición masculina que puede perderse ante otro hombre.
b- Y por otro lado, la riqueza que permite la generosidad y el despilfarro.
La distribución del poder
Lo distribución de los roles viene definida por el sexo y la edad.
1.- El varón *
Los roles sociales son básicamente cuatro:
· Vara: todo hombre o muchacho con capacidad de luchar. La fuerza de una familia se mide por el número de varas que dispone.
· Bató: es un hombre casado, preferentemente según los viejos ritos, y es responsable de una familia
· Tío: es un gitano de edad que, por sus años, su poder y su comportamiento conlleva el respeto de las demás.
· Patriarca: el jefe reconocido y cabeza visible de una familia extensa. El poder del patriarca no es absoluto. Se asienta en su autoridad moral y el respeto que el gitano siente por sus mayores, de forma que el patriarca actúa como el Tío más importante. Es el encargado de interpretar la ley tradicional y velar por ello.
En esta estructura el parámetro de la edad juega un papel primordial y esto se explica por el carácter ágrofo de la cultura gitana, es decir, es una cultura cuyos códigos y pautas de comportamiento se transmiten oralmente.
2.- El papel de la mujer
La mujer también presenta un papel importante aunque secundario. Es la encargada del cuidado de la familia
La niña gitana empieza muy pronto, hacia los ocho años, a ayudar a su madre en las tareas de la casa y a cuidar a sus hermanos pequeños.
El padre y los hermanos ejercen sobre la vida de la mujer un estricto control, especialmente en la temporada de juventud hasta el matrimonio. Debe obediencia a sus hermanos, aunque sean más pequeños que ella.
La virtud de la gitana moza depende de su laboriosidad, su virginidad y su fidelidad a su marido.
Otro aspecto valorables en la mujer gitana es el tener hijos y si estos son varones mejor, su influencia y su prestigio aumenta.
De forma parecida al hombre, la mujer gitana, en la madurez, puede ser "Tía", si cumple las siguientes condiciones: Ha respetado y cumplido la ley gitana. De moza fué virgen, se casó por el ceremonial de boda gitana, fue fiel a su marido toda lo vida, colaboró con él económicamente, trajo al mundo muchos hijos (sobre todo varones) y cuando enviudó se quedó sola. Su consejo puede llegar o tener gran influencia en la familia.
Se está experimentando una lenta evolución que pone en cuestión el papel asignado a la mujer dentro la estructura social gitana. Ahora hay fenómenos como la soltería, las matrimonios mixtos entre gitanas y payos.
CEREMONIAS * La ceremonia del matrimonio
Aunque el matrimonio se basa en la permanencia de la pareja, se acepta la posible separación de las cónyuges por distintos motivos. El divorcio puede producirse por mutuo consentimiento; entonces ambos quedan libres para contraer una nueva unión.
En el matrimonio tradicional, el noviazgo es corto. Aunque la elección del futuro cónyuge es ahora casi libre, los padres suelen dar un consejo sobre cuál es, a su juicio, la persona más conveniente o adecuada.
Si la boda es por el ritual gitano, toda la ceremonia girará en torno a la virginidad de la novia.
El ritual funerario
Se trata de una ceremonia parecida a las que conocemos. Salvo que ellos deben llorar y exhibir públicamente el dolor.
El entierro es, probablemente, el ritual gitano más impresionante y espectacular, cuando se trata de un varón adulto y sobre todo de un Tío.
Arte: tienen una estética de raíz oriental, que se manifiesta en pequeñas cosas, como son: el vestir, la música, lo danza y sus poesías
El baile flamenco es muy importante en la cultura gitana, con voces, movimientos bruscos, y complicadas melodías de la guitarra. Expresar los sentimientos, es importante en el flamenco; los gitanos bailan el flamenco para expresar su tristeza y felicidad. No es importante si un bailarín del flamenco no tiene técnica perfecta. Los bailarines dotados deben poder expresar sus sentimientos por medio del flamenco y transmitir esos sentimientos a su audiencia.
En resumen final, estas son las costumbres que nos han parecido más características:
· Especial respeto a los mayores
· La familia siempre está unida para todo
· En general se valen por ellos mismos y los gitanos que no tienen trabajo se buscan la vida poniendo puestos ambulantes
· Les gusta la libertad.
· Cuando una gitana y un desean casarse, ella debe ser virgen y eso se sabe una vez después de casados y en el convite a través de la “juntaora”. Esta mujer es la encargada de sacarle comprobar si es virgen o no.
· En sus celebraciones, siempre acaban cantando y bailando.
Entradas
