martes, 12 de mayo de 2009

Aprovats SI, suspesos NO




Aquesta setmana ha ocorregut un fet que no he pogut deixar passar i tinc gust que sapigueu com estem els pares enfront de les decisions del professorat dels nostres fills i filles, que no tots són igual, però em consta que sol passar sovint.
Tampoc defenso, ni de bon tros, l'assetjament a l'els professors i professores que últimament estan sofrint enfront dels alumnes i alumnes.
Però tot té el seu punt i en aquest cas parlo del meu:
Excursió!!! Bé...dia que permet als alumnes de 1º d'E.S.O. del Centre descobrir la gran diversitat de la flora i la fauna de la nostra naturalesa.
Com l'autobús sol duia 50 seients i l'alumnat és de 90, que se li ocorre a la professora que organitza l'excursió??? Doncs....” APROVATS VAN, SUSPESOS NO VAN”.
Es pot tolerar aquesta situació’? A ningú li importa si estan aprovats o no, solament el fet de prendre una decisió tan clarament etiquetada de cara a l'alumnat em produïx a les hores d'avui encara una ràbia incontrolada.
Vaig escriure una nota al professorat, dient que justificava la falta a classe per aquesta decisió, que em semblava del tot inadequada, inapropiada i que comportaba al etiquetatje de l'alumnat Independentment que el meu fill hagués suspès o aprovat, es quedava a casa.

Vaig rebre resposta d'aquesta professora: “ Si sap vostè de quina forma organitzar una excursió per a 90 alumnes i que solament puguin anar 50 per les places de l'autobús, m'agradaria que m'ho fes saber, o li sembla millor que ho haguéssim fet per sorteig, o anul·lar l'excursió???”

No li vaig respondre, perquè això és qüestió de parlar amb ella i no amb notes en l'agenda, però per descomptat que les dues opcions que em donava eren més encertades que la qual va escollir. On està l'EDUCACIÓ EN VALORS? Que se suposa que han de saber que existeix i ensenyar (pense jo?)
AH, l’alumnat que no van aprovar tenien classe normal i obligatoria. Que pensarien els alumnes i les alumnes que havien d'acudir a classe: uns en “la diversitat de la naturalesa” (els llests) i els altres fent classe normal en l'aula (els torpes), com creieu que es miraven uns a uns altres???
Vergonya aliena és el que em dóna, aquesta és la comunicació que s'usa.; si haguessin parlat entre tots el tema de la punyetera excursió, tal vegada la meitat no haurien volgut anar i no hagués fet falta arribar a aquests extrems: La comunicació entre el professorat i l'alumnat: nula??? Fatal... I si trac el tema, es perque a part de ser bibliotecaria, impartix classes de Informàtica, aixi es que com es sòl dir, "estic tiranme pedres contra el meu terrat", donç per aixó no puc ni dec callar.
L'any que ve que serà: “Grossets no, prims si.” (Caben mes, de 3 en 3)????
Reconec que la meva reacció és d'impotència enfront de temes de DRETS HUMANS i més amb nens i nenes.
A l'igual pense dels xavals estan molt crescuts i el professorat ha de posar les seves mesures davant el maltractament que estan sofrint alguns professors.
CASTELLÀ
Esta semana ha ocurrido un hecho que no he podido dejar pasar y que sepáis como estamos los padres frente a las decisiones del profesorado de nuestros hijos e hijas, que no todos son igual, pero me consta que suele pasar a menudo.
Tampoco defiendo, ni mucho menos, el acoso al los profesores y profesoras a que últimamente están sufriendo frente a los alumnos y alumnas.
Pero todo tiene su punto y en este caso hablo del mío:
Excursión!!! Bien...día que permite a los alumnos de 1º de E.S.O. del Centro descubrir la gran diversidad de la flora y la fauna de nuestra naturaleza.
Como el autobús solo llevaba 50 asientos y el alumnado es de 90, que se le ocurre a la profesora que organiza la excursión??? Pues....” APROBADOS VAN, SUSPENDIDOS NO VAN” Se puede tolerar esta situación’? A nadie le importa si están aprobados o no, solo el hecho de tomar una decisión tan claramente etiquetada de cara al alumnado me produce a las horas de hoy todavía una rabia incontrolada.
Escribí una nota al profesorado, diciendo que justificaba la falta a clase por dicha decisión, que me parecía del todo inadecuada, inapropiada i que comporta al etiquetaje del alumnado
Independientemente que mi hijo hubiese suspendido o aprobado, se quedaba en casa.
Recibí respuesta de la dicha profesora:
“ si sabe usted de que forma organizar una excursión para 90 alumnos y que solo puedan ir 50 por las plazas del autobús, me gustaría que me lo hiciese saber, o le parece mejor que lo hubiésemos hecho por sorteo, o anular la excursión?”
No le respondí, porque esto es cuestión de hablar con ella y no con notas en la agenda, pero por supuesto que las dos opciones que me daba eran más acertadas que la que escogió.
Donde está la EDUCACIÓN EN VALORES? Que se supone que deben saber que existe (pienso yo)
AH, los que no aprobaron tenían clase normal. Que pensarían los alumnos y las alumnas que debían acudir a clase: unos en “la diversidad de la naturaleza” (los listos) y otros y otras dando clase normal en el aula (los torpes), como creéis que se miraban unos a otros???
Vergüenza ajena es lo que me da.
Esta la comunicación, tal vez si hubiesen llevado a consenso el tema de la puñetera excursión, tal vez la mitad no habrían querido ir y ya estaba solucionado: La comunicación entre el profesorado y el alumnado: nulo??? Fatal...y si saco el tema es porque a parte de ser bibliotecaria, doy clases de Internet, así es que como suele decirse "estoy tirandome piedras sobre mi tejado", por eso mismo no puedo ni debo callar.
El año que viene será: “Gorditos no, delgados si.” (Caben mas, de 3 en 3)????
Reconozco que mi reacción es de impotencia frente a temas de DERECHOS HUMANOS y más con niños y niñas Al igual pienso de los chavales están muy crecidos y el profesorado debe poner sus medidas ante el maltrato que están sufriendo algunos profesores.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Tens rao Sara, en pareix injust, pero tingues en compter que tu tens la sort de poder manifestarte en aquest bloc, contar els teus fets, sobre tot si et pica. Altres persones no poden ni saben aon acudir per frenar la injusticia i la marginació de la mateixa gent del seu voltant.

Anónimo dijo...

Sara me quedat un poc sorpresa amb el que as escrit, de deberes que ha passat això al institut?mare meua quins criteris..parlant mal i a pressa deurien de "follar tots o matar a la puta" (o tots o ningú), me fet un blog i nose el que hem durarà et convide a que el visites: www.escrivinia.blogspot.com/

Sergio Chafer i Ortiz dijo...

Hola Sara, sóc Sergio, et done l'enhorabona per aquest gran blog, totes les setmanes hi entre a llegir-te una estona, donç les teves reflexions son molt interessants. Aquest post m'ha fet recordar a una de les millors professores que he tingut a la meua carrera de magisteri. Ella sempre ens parlava dels etiquetatges que el professor fa inconcientment/concientment sobre els alumnes i sobre el currículum ocult que s'estableix a les institucions educatives per falta de professionalitat, de reflexió i de ganes de deixar-se la pell per una bona educació en valors. Sempre m'havien dit que el mestre tan sols treballa durant els tres anys de formació. Després, quan ja és funcionari, s'oblida de tota la teoria que grans autors ens han deixat. Autors fascinants com Piaget, Skinner o Bandura, que ens fan reflexionar sobre la important responsabilitat que el professor té sobre l'alumne, però malauradament molts no se n'adonen i s'acomoden en una rutina diaria repetida any rera any i mancada d'interés i esforç per una educació basada en valors. Molts d'aquests "educadors" no entenen les noves generacions i fa anys que es van cansar. Ja no s'hi donen la oportunitat d'escoltar-los. Aquesta manca de recursos personals, sumats a altres factors, ens fan arrossegar una sèrie d'aprenentatges negatius que influeixen de forma subreptícia sobre les persones en formació, entenguent-se com a tals l'homofòbia, la xenofòbia, la misogínia, el rebutjament social d'aquells o aquelles ambs necessitats educatives especials...i una infinitat de conductes que denigren els drets humans.
No obstant aixó, diré que també hi ha mestres altament qualificats que lluiten i es deixen la pell per eliminar totes aquestes barreres de la societat. Lluiten, perquè saben que els xiquets i les xiquetes d'avui són els pilars del nostre futur.

Aprofite per recomanar-te un curtmetratje que vaig descobrir fa poc, potser ja l'has vist. Ja em contes què t'ha semblat.
http://www.youtube.com/watch?v=6T7PmiYzN38

Et mane un salut des de València i gràcies per acompanyarme totes les setmanes en la meua formació com a docent.