Realitats

En aquests moments personals dificils, vull compartir les dues últimes entrades en el blog, que encara que escrits un poc “negres” són realitats , tal vegada algú s'asseu identificat, no ho sé...i tampoc m'agradaria, això seria bon senyal.

Ningú aprèn al capdavant aliena: quan un decideix fer alguna cosa, no importen els consells, ni els advertiments, un ha de donar-se els seus propis estrellons en la vida per a aprendre i lo mes trist, que veus a amics a punt de cometre els mateixos errors i l'única cosa que pots fer és veure'ls i després donar-los suport, per que creieu-me, ningú aprèn al capdavant aliena.

Els meus sentiments em fan totes les nits cridar en silenci, perquè tot el que jo vuic...cada vegada se'm va més de les mans. Al llarg de la vida una coneix circumstàncies de manera freqüent, algunes es transformen en positives, altres en una mica més fosques. Però l'increïble és que algunes estan destinades a perdre's.

Per capritxos de la vida, cada cop és una cicatriu, amb la seva corresponent profunditat i dolor.

I a mesura que el temps passa, amb els anys, aquestes cicatrius s'acumulen; i dolen.

Volgués saber si he fet algo una mica dolent...perquè ja el cor no se'm pot partir en més trossos.

Ara si crec que es pugui morir per dolor del cor, el cor dol... i (ara de moment) no és del colesterol.

He escoltat moltes històries, però viure-les, no té comparança. Això si que dóna pena...veure com tot el que més has cuidat, has protegit, has volgut i has estimat s'en va al no-res...i el tu sense poder fer res.

Semblen que les meves llàgrimes deixes de caure, però encara així...no crec que tarden a tornar.

CASTELLÀ

En estos momentos personales dificiles, quiero compartir las dos últimas entradas en el blog, que aunque escritos “negros” son realidades , tal vez alguien se sienta identificado, no lo sé...y tampoco me gustaría, eso sería buena señal.

Nadie aprende en cabeza ajena: cuando uno decide hacer algo, no importan los consejos, ni las advertencias, uno tiene que darse sus propios estrellones en la vida para aprender y lo mas triste, que ves a amigos a punto de cometer los mismos errores y lo único que puedes hacer es verlos y después apoyarlos, por que creedme, nadie aprende en cabeza ajena.
Mis sentimientos me hacen todas las noches gritar en silencio, porque todo lo que yo amo...cada vez se me va más de las manos.

A lo largo de la vida una conoce circunstancias de manera frecuente, algunas se transforman en positivas, otras en algo más oscuras. Pero lo increíble es que algunas están destinadas a perderse. Por caprichos de la vida, cada golpe es una cicatriz, con su correspondiente profundidad y dolor. Y a medida que el tiempo pasa, con los años, esas cicatrices se acumulan; y duelen.

Quisiera saber si hice algo malo...porque ya el corazón no se me puede partir en más pedazos.

Ahora si creo que se pueda morir por dolor del corazón, el corazón duele... y (por ahora) no es del colesterol.

Escuché muchas historias, pero vivirlo, no tiene comparación. Eso si que da pena...ver como todo lo que más has cuidado, has protegido, has querido y has amado se va a la nada...y tu sin poder hacer nada.
Parecen que mis lágrimas dejas de caer, pero aún así...no creo que tarden en volver.