Senderisme

SENDERISME – RUTA 15 S.A.R.C.

CRUZ DE LOS TRES REINOS ( CASTEILFALBIB)

EL BALL DE PINYATA S´HA ACOLLIT ENGUANY AL PROGRAMA T.O.C DE LA DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA.
AQUES DIUMENTE 6 DE JULIOL HI HA UN SENDERISME AL " CAMINO DE LA CRUZ DE LOS TRES REINOS" AQUEST PUNT SEPARA ELS TRES ANTICS REGNES DE CASTELLA, ARAGÓ I VALÈNCIA.

EIXIDA PLAÇA AJUNTAMENT: 7'30 hores
COMENÇAMENT DE LA RUTA: 10 hores.
DURACIÓ : 4 hores
FINALITZACIÓ I DINAR: 14 hores-dinar

DE VESPRADA: visita per Ademuz
PREU: 6 euros/ persona
INSCRIPCIONS: Tasca bohemios

HORA estimada de arribada: 18 h.

Hi ha que dur líquids per veure, esmorçar i dinar (no hi han bars).
RESPONSABLE: EDU MIEDES.

Fundació Limne en Gavarda

Fundació Limne

Més de 400 voluntaris participen en un projecte per a la millora dels ríus.
Projecte Rius-Fundació Limne busca incorporar nous integrants en Sueca i Gavarda

El foment de la participació de la societat en la conservació i millora dels ríus. Aquest es el principal objectiu del Projecte Rius-Fundació Limne.
Per seguir augmentant el nombre de participants en aquesta iniciativa, Projecte Rius ha organitzat per aquest cap de setmana, una activitat formativa en Sueca i una excursió guiada en Gavarda.
La primera d’estes dues actividats, obertes a qualsevol persona interessada en la conservació dels ríus, s’iniciará diumentge, a les nou del matí, en la Casa de la Cultura de Sueca, mentres que la prevista en Gavarda serà el proper diumentge a les 10 h.
L’objectiu de la primera convocatòria és, segons la directora-gerent de la fundació, Sales Tomás, "formar voluntaris en la metodología per a l’análisi de l’estat dels ríus".

Inspecció de ríus
En la part teòrica, les persones interessades aprendran el procés que s’ha de seguir en una inspecció de ríus. Aquests itinerari s’inicia determinant el tram de ríu que es desitja estudiar, que serà aproximadament de 500 metres.
L’estudi continuarà amb la inspecció dels col.lectors i l’análisi del sistema aquàtic que voreja el riu. Finalment, els voluntaris aprendranla forma d’obtindre més resultats, mitjançant els quals seran capaços de concloure l’estat de salut del tram de ríu escollit.

Segons Tomás, "els voluntaris es comprometren a fer dues inspeccions a l’any en el tram del ríu que ells mateixos elegeixen i després ens passen les dades de l’estat del ríu, que es publiquen en un informe anual".

L’actividad preparada en Gavarda consisteix en una excursió pel tram del ríu Xúquer

prop a esta població de la Ribera Alta.
Al llarg de la visita s’instruirà, d’una manera teòrica i pràctica, a les persones interessades en la realizació d’una inspecció d’un tram fluvial. Aquesta actividat ha estat organizada en col.laboración amb l’Ayuntamient d’aquest municipi i l’Associació del Ball de Pinyata.

Xarxa Projecte Rius
Xarxa Projecte Rius és una proposta per a consolidar la vinculació dels diferents Projecte Rius per mitjà d'una millor coordinació general de les activitats dels diferents Projecte Rius; l'organització d'activitats formatives conjuntes; la creació d'un espai d'intercanvi d'experiències i de recursos entre els diferents grups de voluntaris i l'organització d'una Trobada de Projecte Rius dels distints territoris, on es comparteixen experiències i projectes, es presenten els diferents informes anuals en un document conjunt i s'organitzen activitats lúdiques entorn al riu.

Trobada de grups
Des de Projecte Rius Xúquer s'organitza una trobada de voluntaris anual amb la finalitat de premiar la seua participació i difondre i intercanviar informació i coneixements de la iniciativa.

Presentació del nostre poble

ON ESTEM

Gavarda és un xicotet, però al mateix temps grandiós poble, situat a La Ribera Alta de Xúquer.
El gentilici dels seus veïns és gavardins/gavardines, també conegut com a gavardius/gavardiues.

Empadronats sembla ser que en som al voltant de 1174 habitants, i el nostre terme municipal ve a tindre més o menys 7.98 km2. Estem situats a uns 50 kilòmetres de la capital, tenint com a termes veïns els de les següents poblacions: Antella, Alcàntera del Xúquer, Càrcer, Beneixida, Castelló de la Ribera i Alberic.

Com que estem al costat de l’autovia, és molt fàcil trobar-nos, ens podríem definir com la porta d’entrada al Caroig o com una elegant flor regada pel Xúquer.
Tenim al nostre poble un variat patrimoni natural, eixe que de vegades sembla que ningú aprecia però que de veres tots estimem. Així si te’n vas cap a la muntanya, per exemple a la Lloma Teixonera o la Cima els Burros pots veure romaní, timó, espart, pins, murta i carrasques, en canvi si te’n vas cap al poderós, de vegades massa, riu Xúquer, pots veure-hi canyars o baladres. Alguna cosa pareguda a la dels vegetals passa amb els animals. Hi pots trobar des d’aus com merles, tords, caderneres, ànecs de coll verd, gabarrons, teuladins o perdius, a altres animals com gats salvatges, jabalís o cabres salvatges, o dins dels animals d’aigua, la Carpa Reial o l’anguila. També tenim rèptils com el fardatxo o les encara més temudes serps.

Com a bon poble, som fidels a les nostres festes tradicionals. Així som dels pocs pobles que tenim dues festes majors i a més cap de les dues és en estiu.
Pel mes de gener está la nostra internacional coneguda foguera se Sant Antoni de Gavarda, cançons i cançons s’han fet al voltant d’aquesta dita de la àvia que caigué al riu i s’aclamà a Sant Antoni.
Quant va entrant la caloreta però abans de que arribe, celebrem les festes a Sant Vicent i La Inmaculada Concepció, just el cap de setmana posterior a Pasqua.

Prova de l’alegria dels gavardins són els nombrosos col·lectius que hi tenim, i que a banda d’aquestes festes també s’organitzen altres com són el Ball de Pinyata, la festa de les quintes, Santa Cecília, El Cor de Jesús, matinal motera… i molts, molts actes i esdeveniments.

De gastronomia també hi sabem, així qui vulgar que probe a superar un arròs amb fesols i naps o un arròs al forn dels que fa la gent major del nostre poble, o per exemple a fer-se una torrà de carn i embotit acompanyada de carxofes com la del dia de Sant Antoni, per les postres sempre taronges del terme.

No podem deixar de nomenar el patrimoni històric, així destacarem la Bateria, el Pont de Ferro (o siga el Pont de Gavarda), el Pont del Rei (o siga els pontets), el llavador, les cases eclèctiques, l’església de Sant Antoni Abad i també altres indrets més moderns com són el depòsit de l’aigua, el mirador o l’accés al riu Xúquer. També nomenar algunes tradicions com són el dia del Gos, o el dia de Sant Jaume que ja sembla més perduda.

Bé! ací teniu una xicoteta presentació del nostre poble, menut en habitants però gran en riquesa cultural, tradicional, natural i històrica.

LA NIT DE SANT JOAN

Sant Joan
La celebració del solstici d'estiu és gairebé tan antiga com la mateixa humanitat. Els diversos pobles i cultures, fogueres i ritus del foc de tot tipus intenten simbolitzar el poder del sol i ajudar-lo a renovar la seva energia. Que les nits continuïn essent curtes i els dies llargs. Una altra cosa és que el sol es digni a escoltar als homes.
Al País Valencià, hi ha tot un seguit d'antigues creences populars referides a la Nit de Sant Joan:
Existeix la creença que qui es pren un bany a la platja la mateixa Nit de Sant Joan en tocar les dotze campanades, conservarà la salut del cos, molt especialment la de la pell. Aquest ritual ha de ser repetit cada any, si es desitja perllongar-ne els efectes. El refrany "Bany de Sant Joan, salut per a tot l'any" és un recordatori d'aquesta cita anyal.
En el passat, als pobles de vora el mar, era costum que la vespra de Sant Joan les fadrines posaren en un got ple d'aigua el blanc d'un ou. L'endemà, l'examinaven a fons: si el blanc havia format la imatge d'una barca, això era senyal que el seu xicot seria mariner; però, si hi havia la figura d'un forcat o la d'un arbre, el seu futur espós seria llaurador.
Es diu que la Nit de Sant Joan és la millor de l'any per a descobrir corrents d'aigua subterrànis o per collir herbes de muntanya, que en aquest temps han adquirit el màxim de la seua virtut guaridora.
Per mitjà de tres faves -una pelada, l'altra a mig pelar i la tercera amb la corfa- una jove casadora pot conéixer la situació econòmica de qui serà el seu promès. La Nit de Sant Joan, ha de guardar les faves dins d'una bosseta, les amaga davall del llit i, en despertar-se, en treu una a l'atzar. Si treu la pelada, el seu promès serà més pobre que una rata. A mig pelar, ni ric ni pobre. Si li ix la de la corfa, el seu xicot serà farcit de milions. També es poden fer servir tres creïlles (patates).
La tradició popular atribueix a Sant Zacaries l'encesa d'una fogata per a celebrar el naixement del seu fill. Per aquest motiu, hi ha qui adreça constants invocacions al pare de Sant Joan Baptista durant la preparació d'una foguera i les cessa quan hi cala foc.

Formació en el Telecentre

La introducció de l'enfocament de gènere, és un dels majors avanços realitzats, tant en les anàlisis teòriques com en la pràctica del desenvolupament. Sorgeix de la necessitat d'entendre les desigualtats entre homes i dones, les relacions entre ambdós i l'impacte d'aquestes en el desenvolupament, així com les forces que perpetuen aquestes desigualtats, les quals es poden canviar. Treballar des de la perspectiva de gènere en desenvolupament té a veure amb la vida i les persones, amb el seu dret al desenvolupament, amb el seu dret a tenir una vida digna i saludable. El Centre de Cooperació per al Desenvolupament Rural neix amb l'objectiu d'oferir una plataforma per a la formació, la recerca, l'anàlisi i la transferència de coneixements. Dins d'aquest contexte, coorganitza aquestes jornades que pretenen ser un espai de reflexió que ens aporti elements des de diferents disciplines, que ens ajudin a la nostra pràctica quotidiana.
http://www.planavanza.es/

Dos profesores en l'oest

Fundació Bromera

La Fundació Bromera presenta la 3a campanya

«Llegir en valencià»
El primer llibre, Les nostres festes, es repartirà gratis amb els diaris aquest divendres dia 20 de juny.
A més, la Fundació Bromera també ha posat en marxa l’espai web www.llegirenvalencia.org, on es pot consultar tota la informació de la campanya.

De la mateixa manera que les campanyes anteriors, aquesta ha estat possible gràcies a la col·laboració de diverses entitats i institucions valencianes que aposten per una finalitat comuna: millorar l’índex de lectura al nostre territori i que la gent llija en valencià. Quaranta-dos institucions i col·lectius donen suport a aquesta tercera edició de la campanya, entre els quals, els diaris Levante-EMV i El Mundo, el grup RTVV, Bancaixa, la Direcció General del Llibre de la Generalitat Valenciana, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Escola Valenciana i el Ministeri de Cultura, que aposten un any més per aquesta iniciativa. Però, a més, en aquesta edició s’hi han sumat 17 col·lectius i institucions que abasten un gran espectre de la societat valenciana, des de partits polítics, mancomunitats, col·lectius socials i econòmics fins a federacions empresarials, esportives i universitats.
http://www.llegirenvalencia.org

Prova