La dolçor es força

VALENCIÀ

 

L'Amabilitat és poder i no debilitat.Igual que l'empatia. Ser bo no significa ser feble. Crec  que estem fent una societat poc grata, on les relacions entre les persones són cada dia més fredes, més aspres, tinc la impressió que ens estem tornant seriosos, freds, secs.

En massa ocasions les relacions personals s'analitzen a partir d'un càlcul: Què voldrà aquest que s'acosta a mi? Què em demanarà? L'actitud de desconfiança s'està apoderant d'aquestes relacions. En ocasions, fins i tot, percebem al desconegut com un perill. Les presses ens impedeixen escoltar les persones que tenim al nostre costat. Al carrer, ens sobresalta quan algú ens pregunta, i quan presenciem algun incident és comú accelerar el pas, per si de cas

Tractem amb molta gent, parlem amb moltes persones al llarg del dia, però en la major part dels casos les relacions són superficials, la comunicació interpersonal és mínima.


Per a mi, la clau està en l'actitud espontània i generosa. Segons el meu criteri, és amable qui de forma altruista vol ajudar, vol complaure. No busca obtenir cap benefici, només vol ajudar i en això posa calor humà i dóna afecte.

En el tracte quotidià va més enllà de complir amb les normes d'educació, mostra veritable interès per les persones. En l'activitat laboral, en el comerç o en les institucions, són amables qui a més de complir amb el seu treball i respondre correctament als companys i al públic es mostren generosos i t'ajuden i et miren a la cara, t'escolten i s'interessen per tu. Les persones amables et fan sentir que els importes, que no ets es un més.

 

 CASTELLÀ 

La amabilidad es poder y no debilidad. Igual que la empatía. Ser bueno no significa ser endeble. Creo que estamos haciendo una sociedad poco grata, donde las relaciones entre las personas son cada día más frías, más ásperas, tengo la impresión que nos estamos volviendo serios, fríos, secos.

En demasiado ocasiones las relaciones personales se analizan a partir de un cálculo: Qué querrá este que se arrima a mí? ¿Qué me pedirá? La actitud de desconfianza se está apoderando de estas relaciones. En ocasiones, incluso, percibimos al desconocido como un peligro. Las prisas nos impiden escuchar las personas que tenemos al nuestro lado. En el calle, nos sobresalta cuando alguien nos pregunta, y cuando presenciamos algún incidente es común acelerar el paso, por si acaso. Tratamos con mucha gente, hablamos con muchas personas a lo largo del día, pero en la mayor parte de los casos las relaciones son superficiales, la comunicación interpersonal es mínima.

Para mí, la clave está en la actitud espontánea y generosa.

Según mi criterio, es amable quien de forma altruista quiere ayudar, quiere complacer. No busca obtener ningún beneficio, solo quiere ayudar y en eso pone calor humano y da afecto. En el trato cotidiano va más allá de cumplir con las normas de educación, muestra verdadero interés por las personas. En la actividad laboral, en el comercio o en las instituciones, son amables quien además de cumplir con su trabajo y responder correctamente a los compañeros y al público se muestran generosos, te ayuden y te miran a la cara, te escuchan y se interesan por ti. Las personas amables te hacen sentir que les importas, que no eres se un más.