Enfront dels nostres adolescents

Un de tants problemes, en que ens enfrontem pares, mares, tutors, professorat i nosaltres com dinamizadores/as, enfront dels nostres adolescents: Els perills a què està exposada la joventut són múltiples com per exemple els vicis, pràctiques deslleials als principis de les persones, el veure l'ordinador com una forma de socialització; que si ho és, però és impersonal, no tens el contacte cara a cara amb les persones i açò pot afectar els nivells de les relacions socials, ja que els jóvens al fer ús dels anomenats 'chats' poden crear-se una personalitat diferent de la d'ells mateixos i escenificar escenaris que no existixen en les seues vides, açò pot arribar a causar un conflicte intern de personalitat.

No s'ha negat que la xarxa és un excel•lent mitjà de comunicació per a conviure i conéixer gent amb persones de totes parts del món sencer.I és que encara que pareguen forts, omnipotents necessiten respatler.
Estes actituds sol ser una màscara que oculta la seua vulnerabilitat. Necessiten confirmar-se per a la qual cosa tindran posicions arrelades, rígides, quasi fonamentalistes.

Els adults hem de guardar la calma encara que això signifique comptar fins a mil. Els jóvens solen ser molt permeables a les propostes socials. Els ideals solidaris, el compromís i la fidelitat en l'amistat és una de les característiques d'esta etapa, portant-la, moltes vegades, fins a les últimes conseqüències.

Les seues inseguretats i incomoditat social fan que precisen desenrotllar un personatge que els acompanya en cada etapa.
A vegades és el rebel, altres incapaces o l'irascible però encara que ells s'assenten d'eixa manera són exploracions necessàries per a trobar la verdadera identitat, per això utilitzaran distintes disfresses.

El sentiment d'incomprensió de l'adult, la frustració del que volen aconseguir i no poden més les hormones, generen un terreny fèrtil per a l'aparició de l'enuig; recordem que és la reacció enfront de la impotència. Per a nosaltres (adults) la comunicació és difícil també perquè l'adolescència dels xics i xiques fa tornar a experimentar sensacions de la pròpia: ira, entusiasme, desqualificació, impotència i és la nostra possibilitat com a adults d'identificar estos sentiments, diferenciar-nos i veure que precisen genuïnament.
No podem impedir que patisquen però és possible acompanyar-los perquè créixer siga una tasca el més agradable possible.

CASTELLÀ

Uno de tantos problemas, en que nos enfrentamos padres, madres, tutores, profesorado y nosotros como dinamizadores/as, frente a nuestros adolescentes: Los peligros a los que está expuesta la juventud son múltiples como por ejemplo los vicios, prácticas desleales a los principios de las personas, el ver el ordenador como una forma de socialización; que si lo es, pero es impersonal, no tienes el contacto frente a frente con las personas y esto puede afectar los niveles de las relaciones sociales, ya que los jóvenes al hacer uso de los llamados "chats" pueden crearse una personalidad diferente a la de ellos mismos y escenificar escenarios que no existen en sus vidas, esto puede llegar a causar un conflicto interno de personalidad.

No se ha negado que la red es un excelente medio de comunicación para convivir y conocer gente con personas de todas partes del mundo entero.
Y es que aunque parezcan fuertes, omnipotentes necesitan respaldo.
Estas actitudes suele ser una máscara que oculta su vulnerabilidad Necesitan confirmarse para lo cual tendrán posiciones enraizadas, rígidas, casi fundamentalistas.

Los adultos debemos guardar la calma aunque eso signifique contar hasta mil.
Los jóvenes suelen ser muy permeables a las propuestas sociales.
Los ideales solidarios, el compromiso y la fidelidad en la amistad es una de las características de esta etapa, llevándola, muchas veces, hasta las últimas consecuencias.

Sus inseguridades e incomodidad social hacen que precisen desarrollar un personaje que los acompaña en cada etapa. A veces es el rebelde, otras el incapaz o el irascible pero aunque ellos se sientan de esa manera son exploraciones necesarias para encontrar la verdadera identidad, por eso utilizarán distintos disfraces.

El sentimiento de incomprensión del adulto, la frustración de lo que quieren conseguir y no pueden más las hormonas, generan un terreno fértil para la aparición del enfado; recordemos que es la reacción frente a la impotencia.
Para nosotros (adultos) la comunicación es difícil también porque la adolescencia de los chicos/as hace volver a experimentar sensaciones de la propia: ira, entusiasmo, descalificación, impotencia y es nuestra posibilidad como adultos de identificar estos sentimientos, diferenciarnos y ver que precisan genuinamente.
No podemos impedir que sufran pero es posible acompañarlos para que crecer sea una tarea lo más agradable posible.