jueves, 29 de noviembre de 2012

Blog Cronista de GAVARDA

Eduardo Miedes Ribera

Les raons per les quals he considerat positiu i il•lusionant el projecte de Eduardo Miedes Ribera, es deduirà, segurament, de la simple explicació del seu contingut i propòsits. L'expressió, amb la franquesa i la desimboltura que li caracteritza, una excel•lent persona, a qui considere més enllà d'un exemple que s'ha de seguir i la seua vivència intel•lectual que he respectat sempre. Es que està aplicant tota la força de qui està enamorat d'una projecte, que descriu amb passió sense esforçar-se. A ell li va paréixer un projecte importantíssim, necessari per a mobilitzar el pensament sobre la memòria del poble, per a protegir als que les sotmeten sent aventurers i a la mala informació, actuacions estes que pesen tant sobre Eduardo, que seria capaç de convocar contra elles la més gran de les conteses.

A pesar que tal vegada i dic tal vegada, algú puga pensar que este projecte té algun afany, assegure que no és així: el seu treball, que va quedant plasmat en este blog, és la seua gran passió, la seua gran motivació i il•lusió… i és per això que està reconegut com “Cronista de Gavarda”.



Li vaig suggerir que posara el seu nom al blog, vaig desistir de seguida de l'interés de convéncer-li, jo volia que en el seu espai WEB posara el seu nom i que no a través del seu perfil, poguérem veure qui era.

El que cap a per pura vocació, vaig començar a decaure quan, amb la mateixa convicció, em va assegurar que només li interessava que es llegiren els seus articles, la seua identitat digital no importa per a ell.




Ja que ni competix amb els periòdics ni amb les revistes especialitzades, ja podem imaginar-nos quins seran els dominis ideals d'El Cronista:

*Primer, no serà una revista especialitzada en una o unes quantes branques del Dret, sinó pluridisciplinari ; tindran acollida totes, incloses les es dediquen al pensament abstracte, sempre que des de la seua posició metodològica.

*Segon, l'única 'línea editorial' que seguirà des del seu principi és la que resulta de la simple aplicació dels valors i principis arreplegats en la Constitució.

*Tercer, els destinataris de la publicació seran els que formen part de l'univers dels creadors i aplicadors del Dret, però no sols ells; es reforça a situar-se sobre la taula de les nostres cases. *

*Quart, l'univers ideal dels nostres lectors obligarà, naturalment, a superar els que asseguren que el que escriuen els 'historiadores, lletrats, Juristas...etc.' no pot ser entés pels ciutadans en general.

Una de les seues moltes metes és provar que no necessita basar el seu crèdit en l'ocupació de llenguatges místics, i que és capaç d'escriure sense que als nostres lectors s'aclaparen.

*Quint, per a poder fer-ho, establix una pràctica pròpia -distinta de la usual en les revistes especialitzades - i interlocutòria restrictiva, consistent a reduir l'extensió i la instrucció. El primer perquè quasi sempre és possible dir les coses amb menys paraules i, a més, no vol afegir noves càrregues de lectura a què ja resulten de tindre un oceà de revistes especialitzades.

El coneixement perquè el públic a qui és s dirigix general i perquè aspira (en esta ocasió i per a esta publicació) a deixar establida la història dels dogmes que a expressar l'opinió de qui escriu sobre el tema a què dedica el seu assaig.

Enhorabona.

CASTELLÀ

Eduardo Miedes Ribera

Las razones por las que he considerado positivo e ilusionante el proyecto de Eduardo Miedes Ribera, se deducirá, seguramente, de la simple explicación de su contenido y propósitos. La expresión, con la franqueza y el desparpajo que le caracteriza, una excelente persona, a la que considero más allá de un ejemplo a seguir y cuya viveza intelectual he respetado siempre. Se que está aplicando toda la fuerza de quien está enamorado de una proyecto, que describe con pasión sin esforzarse. A él le pareció un proyecto importantísimo, necesario para movilizar el pensamiento sobre la memoria del pueblo, para proteger a los que las someten siendo aventureros y a la mala información, actuaciones éstas que pesan tanto sobre Eduardo, que sería capaz de convocar contra ellas la más grande de las contiendas. A pesar de que tal vez y digo tal vez, alguien pueda pensar que este proyecto tiene algún afán, aseguro que no es así: su trabajo, que va quedando plasmado en este blog, es su gran pasión, su gran motivación e ilusión…y es por ello que está reconocido como “Cronista de Gavarda”.



Le sugerí que pusiese su nombre al blog, desistí enseguida de empeño de convencerle, yo quería que en su espacio WEB pusiese su nombre y que no a través de su perfil, pudiésemos ver quien era. Lo que hacia por pura vocación, empecé a decaer cuando, con la misma convicción, me aseguró que solo le interesaba que se leyeran sus artículos, su identidad digital no importa para el.


Puesto que ni compite con los periódicos ni con las revistas especializadas, ya podemos imaginarnos cuáles serán los dominios ideales de El Cronista:

*primero, no será una revista especializada en una o varias ramas del Derecho, sino pluridisciplinar; tendrán acogida todas, incluidas las se dedican al pensamiento abstracto, siempre que desde su posición metodológica.

*Segundo, la única “línea editorial” que va a seguir desde su principio es la que resulta de la simple aplicación de los valores y principios recogidos en la Constitución.

*Tercero, los destinatarios de la publicación serán quienes formen parte del universo de los creadores y aplicadores del Derecho, pero no sólo ellos; se refuerza en situarse sobre la mesa de nuestras casas.

*Cuarto, el universo ideal de nuestros lectores obligará, naturalmente, a superar los que aseguran que lo que escriben los “historiadores, letrados, Juristas…etc.” no puede ser entendido por los ciudadanos en general.

- Una de sus muchas metas es probar que no necesita basar su crédito en el empleo de lenguajes místicos, y que es capaz de escribir sin que a nuestros lectores se agobien.

*Quinto, para poder hacerlo, establece una práctica propia –distinta de la usual en las revistas especializadas - y auto restrictiva, consistente en reducir la extensión y la instrucción. Lo primero porque casi siempre es posible decir las cosas con menos palabras y, además, no quiere añadir nuevas cargas de lectura a las que ya resultan de tener un océano de revistas especializadas.

El conocimiento porque el público al que se dirige es general y porque aspira (en esta ocasión y para esta publicación) a dejar establecida la historia de los dogmas que a expresar la opinión de quien escribe sobre el tema al que dedica su ensayo.

Enhorabuena.

lunes, 29 de octubre de 2012

Al meu fill que fà 16 anys.





Sé molt bé que el camí de l'adolescent és difícil de transitar. Vull ensenyar-te a enfrontar els problemes amb juí, amb fermesa i sense temor. Vull, per sobretot, que aprengues a decidir per tu mateix i a acceptar responsabilitat per les teues accions, perquè mai et lamentes d'haver permés que altres forjaren el teu destí, perquè mai mires cap arrere amb nostàlgia pel que va poder haver sigut, sinó que sempre t'assentes plenament satisfet pel que va ser. M'agradaria, fill meu, que hages aprés a valorar la teua intuïció, a prendre les teues pròpies decisions, a fer de la comprensió i el perdó, les teues prioritats, a acceptar-te com eres, a aprendre de les trobades i dels fracassos.


Voldria estar segura d'haver-te ensenyat a disfrutar de l'amor, a confiar en la teua força, a enfrontar les teues pors, entusiasmar-te amb la vida, que demanes ajuda quan la necessites, a prendre les teues pròpies decisions, a ser una bon amic de tu mateix.
Vull ensenyar-te, fill meu, que no seràs menys home perquè plores o assentes por; que val més la pena guanyar-se el respecte d'un enemic que l'adulació d'un amic; que es pot ser just sense ser implacable, discret sense ser retret.
Voldria estar segura, fill meu, que vas aprendre a posar límits, a sostindre-los , a prendre més riscos, a acceptar els canvis, a planejar el teu futur, però no viure en ell.


Voldria estar segura de que vas aprendre a quedar-te amb el crèdit dels teus èxits, a no estar pendent de l'aprovació dels altres, a no absorbir les responsabilitats d'altres, a ser conscient dels teus sentiments i a actuar en conseqüència.


M'agradaria, fill meu, que et permetes riure a carcallades pel carrer, sense cap raó. Però, sobretot, volguera que hages aprés a no idolatrar a ningú, i als teus pares, menys que a ningú.

martes, 31 de enero de 2012

Enfront dels nostres adolescents

Un de tants problemes, en que ens enfrontem pares, mares, tutors, professorat i nosaltres com dinamizadores/as, enfront dels nostres adolescents: Els perills a què està exposada la joventut són múltiples com per exemple els vicis, pràctiques deslleials als principis de les persones, el veure l'ordinador com una forma de socialització; que si ho és, però és impersonal, no tens el contacte cara a cara amb les persones i açò pot afectar els nivells de les relacions socials, ja que els jóvens al fer ús dels anomenats 'chats' poden crear-se una personalitat diferent de la d'ells mateixos i escenificar escenaris que no existixen en les seues vides, açò pot arribar a causar un conflicte intern de personalitat.

No s'ha negat que la xarxa és un excel•lent mitjà de comunicació per a conviure i conéixer gent amb persones de totes parts del món sencer.I és que encara que pareguen forts, omnipotents necessiten respatler.
Estes actituds sol ser una màscara que oculta la seua vulnerabilitat. Necessiten confirmar-se per a la qual cosa tindran posicions arrelades, rígides, quasi fonamentalistes.

Els adults hem de guardar la calma encara que això signifique comptar fins a mil. Els jóvens solen ser molt permeables a les propostes socials. Els ideals solidaris, el compromís i la fidelitat en l'amistat és una de les característiques d'esta etapa, portant-la, moltes vegades, fins a les últimes conseqüències.

Les seues inseguretats i incomoditat social fan que precisen desenrotllar un personatge que els acompanya en cada etapa.
A vegades és el rebel, altres incapaces o l'irascible però encara que ells s'assenten d'eixa manera són exploracions necessàries per a trobar la verdadera identitat, per això utilitzaran distintes disfresses.

El sentiment d'incomprensió de l'adult, la frustració del que volen aconseguir i no poden més les hormones, generen un terreny fèrtil per a l'aparició de l'enuig; recordem que és la reacció enfront de la impotència. Per a nosaltres (adults) la comunicació és difícil també perquè l'adolescència dels xics i xiques fa tornar a experimentar sensacions de la pròpia: ira, entusiasme, desqualificació, impotència i és la nostra possibilitat com a adults d'identificar estos sentiments, diferenciar-nos i veure que precisen genuïnament.
No podem impedir que patisquen però és possible acompanyar-los perquè créixer siga una tasca el més agradable possible.


CASTELLÀ

Uno de tantos problemas, en que nos enfrentamos padres, madres, tutores, profesorado y nosotros como dinamizadores/as, frente a nuestros adolescentes: Los peligros a los que está expuesta la juventud son múltiples como por ejemplo los vicios, prácticas desleales a los principios de las personas, el ver el ordenador como una forma de socialización; que si lo es, pero es impersonal, no tienes el contacto frente a frente con las personas y esto puede afectar los niveles de las relaciones sociales, ya que los jóvenes al hacer uso de los llamados "chats" pueden crearse una personalidad diferente a la de ellos mismos y escenificar escenarios que no existen en sus vidas, esto puede llegar a causar un conflicto interno de personalidad.

No se ha negado que la red es un excelente medio de comunicación para convivir y conocer gente con personas de todas partes del mundo entero.
Y es que aunque parezcan fuertes, omnipotentes necesitan respaldo.
Estas actitudes suele ser una máscara que oculta su vulnerabilidad Necesitan confirmarse para lo cual tendrán posiciones enraizadas, rígidas, casi fundamentalistas.

Los adultos debemos guardar la calma aunque eso signifique contar hasta mil.
Los jóvenes suelen ser muy permeables a las propuestas sociales.
Los ideales solidarios, el compromiso y la fidelidad en la amistad es una de las características de esta etapa, llevándola, muchas veces, hasta las últimas consecuencias.

Sus inseguridades e incomodidad social hacen que precisen desarrollar un personaje que los acompaña en cada etapa. A veces es el rebelde, otras el incapaz o el irascible pero aunque ellos se sientan de esa manera son exploraciones necesarias para encontrar la verdadera identidad, por eso utilizarán distintos disfraces.

El sentimiento de incomprensión del adulto, la frustración de lo que quieren conseguir y no pueden más las hormonas, generan un terreno fértil para la aparición del enfado; recordemos que es la reacción frente a la impotencia.
Para nosotros (adultos) la comunicación es difícil también porque la adolescencia de los chicos/as hace volver a experimentar sensaciones de la propia: ira, entusiasmo, descalificación, impotencia y es nuestra posibilidad como adultos de identificar estos sentimientos, diferenciarnos y ver que precisan genuinamente.
No podemos impedir que sufran pero es posible acompañarlos para que crecer sea una tarea lo más agradable posible.