lunes, 20 de junio de 2011

AUTOESTIMA. VERGONYA. ADOLESCENTS




















L'autoestima, la igualtat entre xiques i xics, la igualtat entre les diferents orientacions sexuals...
Com no estarà erosionada l'autoestima d'algú que, per exemple, és objecte de burla pel seu aspecte físic o per la seua real o suposada orientació sexual?


L'autoestima és una característica del ser humà que li acompanya al llarg de tota la seua vida. Podríem definir-la com el que pensem de nosaltres mateixos respecte a les pròpies capacitats per a aconseguir el que ens proposem.











La conseqüència de la poca autoestima és la vergonya, és a dir, tenim vergonya quan ens pareix que els nostres fins no mereixen la pena o ens considerem incapaços d'aconseguir-los. Vergonya i autoestima formen un cercle viciós, perquè qui s'avergonyix se sent inferior i d'alguna manera disminuït. La vergonya sempre és davant d'altres i ens fa perdre la confiança en nosaltres mateixos i valorar cada vegada menys el que ens agrada, la qual cosa volem i les possibilitats que tenim d'aconseguir-ho. La vergonya conduïx a l'aïllament social, infern on ho haja en tota etapa del ser humà, però més encara en l'adolescència, perquè la relació amb els iguals ocupa el primer valor i són escassos els mecanismes de compensació i, els pocs que tenen, com pot ser l'èxit en els estudis, no solen ser valorats pels seus iguals.

Esta situació de baixa autoestima i vergonya va acompanyada en algunes ocasions de falta d'habilitats socials que provoquen problemes de convivència, en la majoria de les ocasions per part dels xics, que amaguen les seues carències en la falta de respecte i la indisciplina
.

Ningú pot tindre una mínima autoestima si no és estimat en alguna mesura, perquè esta descansa en el reconeixement dels altres. No podem oblidar, així mateix, que l'autoestima ha de desenrotllar-se alhora que la nostra capacitat de respecte i valoració de les altres persones, allunyant-nos, llavors, de l'egocentrisme i la prepotència

Ara bé, no hem de perdre de vista que les capacitats i metes continuen estant encreuades pels estereotips de gènere. Hi ha expectatives i qualitats que s'ajusten més a 'modelo chica' i les que s'ajusten més a 'modelo chico'.





Hem d'estar alertes perquè les xiques no s'estimen més per determinades capacitats i s'ajusten a determinades expectatives i els xics a altres

CASTELLÀ
La autoestima, la igualdad entre chicas y chicos, la igualdad entre las diferentes orientaciones sexuales...

¿cómo no va a estar erosionada la autoestima de alguien que, por ejemplo, es objeto de burla por su aspecto físico o por su real o supuesta orientación sexual?

La autoestima es una característica del ser humano que le acompaña a lo largo de toda su vida. Podríamos definirla como lo que pensamos de nosotros mismos respecto a las propias capacidades para conseguir lo que nos proponemos.
La consecuencia de la poca autoestima es la vergüenza, es decir, tenemos vergüenza cuando nos parece que nuestros fines no merecen la pena o nos consideramos incapaces de
alcanzarlos. Vergüenza y autoestima forman un círculo vicioso, pues quien se avergüenza se siente inferior y de alguna manera disminuido.

La vergüenza siempre es ante otros y nos hace perder la confianza en nosotros mismos y valorar cada vez menos lo que nos gusta, lo que queremos y las posibilidades que tenemos de lograrlo. La vergüenza conduce al aislamiento social, infierno donde lo haya en toda etapa del ser humano, pero más aún en la adolescencia, pues la relación con los iguales ocupa el primer valor y son escasos los mecanismos de compensación y, los pocos que tienen, como puede ser el éxito en los estudios, no suelen ser valorados por sus iguales .Esta situación de baja autoestima y vergüenza va acompañada en algunas ocasiones de falta de habilidades sociales que provocan problemas de convivencia, en la mayoría de las ocasiones por parte de los chicos, que esconden sus carencias en la falta de respeto y la indisciplina. Nadie puede tener una mínima autoestima si no es estimado en alguna medida, pues ésta descansa en el reconocimiento de los demás. No podemos olvidar, asimismo, que la autoestima debe desarrollarse al tiempo que nuestra capacidad de respeto y valoración de las demás personas, alejándonos, entonces, del egocentrismo y la prepotencia.

Ahora bien, no debemos perder de vista que las capacidades y metas siguen estando cruzadas por los estereotipos de género. Hay expectativas y cualidades que se ajustan más a “modelo chica” y las que se ajustan más a “modelo chico”. Debemos estar alertas para que las chicas no se estimen más por determinadas capacidades y se ajusten a determinadas expectativas y los chicos a otras.

No hay comentarios: