http://prezi.com/jczuuvfz8hhv/?utm_campaign=share&utm_medium=copy&rc=ex0share

" Un poc de la meua trajectòria en fotografies"

http://www.slideshare.net/saramora/treball-4

Bajo el Reflector.

Sara Mora Tormo, administradora del Telecentro de Gavarda, España

http://comunidad.telecentre.org/profiles/blog/show?id=2240435%3ABlogPost%3A116418

http://comunidad.telecentre.org/

Col · loca testos al nivell del sòl

Aquella tradició que es disfrutava de l'aire fresc que bufava entre les cases. Aquella en què es feia vida de barri, en la que es compartien bons moments amb els veïns, units sovint pel simple gest de traure una cadira al carrer per a gaudir de l'aire fresc a boca de nit. Eixa frase cau en l'oblit i recorda que de cada vegada es perden més i més ràpidament les tradicions en favor d'una vida fugaç, de ritme ràpid i sense moments per al relax.

Des de principis d’aquest mes de Maig tenim obert el banquet, el nostre espai Chillout que et sorprendrà pel seu disseny agradable. Pots optar pel nostre recinte Chillout, i deixar-te endur per l’ambient encisador i confortable que t’oferim.

Col · loca testos al nivell del sòl, delimita l'espai amb fanalets de paper i, si no fa vent, encén veles perquè l'ambient siga més íntim.

Per a això també cal recordar "una música que induïx a la calma i que incita a pensar" alliberant-se de les preocupacions i obrint-li la porta als sentits”

Espais com aquests són molt necessaris pel ritme de vida actual, en què l'estrès, els aclaparaments i van conquistant cada vegada més els nostres hàbits.

CASTELLÀ

Aquella tradición que se disfrutaba del aire fresco que soplaba entre las casas. Aquella en la que se hacía vida de barrio, en la que se compartían buenos momentos con los vecinos, unidos a menudo por el simple gesto de sacar una silla a la calle para gozar del aire fresco al caer la noche. Esa frase cae en el olvido y recuerda que de cada vez se pierden más y más rápidamente las tradiciones en favor de una vida fugaz, de ritmo rápido y sin momentos para el relax.

Desde principios de este mes de mayo tenemos abierto el…, nuestro espacio chillout que te sorprenderá por su diseño agradable. Puedes optar por nuestro recinto chillout i dejarte ir por un ambiente hechicero y confortable que te ofrecemos.

Coloca tiestos a nivel del suelo, delimita el espacio con farolillos de papel y, si no hace viento, enciende velas para que el ambiente sea más íntimo.

Para eso también hay que recordar “una música que induzca a la calma y que incite a pensar “liberarse de las preocupaciones y ábrele la puerta a los sentidos”

Espacios como estos son muy necesarios para el ritmo de vida actual, en que el estrés, los agobios y los sufrimientos van conquistando cada vez más nuestros hábitos.

Et vull a morir...no puc estar sense tu, no hi ha manera

Ahir era el teu aniversari i el dia de la mare: LA MEUA MARE

Passa el temps i estic igual, trobant-te  a faltar a cada moment. Tantes coses han passat... jo se que tu ho has vist tot i que t'he tingut junt amb mi, he estat mal ...molt mal,  i patia mes de saber que estaries sofrint per mi que el mal que tenia,  i seguisc angoixada  perquè se que estàs patint per mi.

Note la teua mà calenteta  acariciar la meua. A les nits m’asome a la finestra i sempre hi ha una estrela que brilla mes que les altres, se que eres el tu mare,  i a l’hora de dormir: ens donem les bona nit.

 Però el dolor de la teua  absència és tan gran que em costa respirar.

Sols se i ho se segur,  que per molts anys que passen sempre et portaré ben dins de mi  a cada dia , a cada moment i a cada fet de la meua vida.

Et vull a morir...no puc estar sense tu, no hi ha manera

Estereotips de la meua professió

En la societat hi ha estereotips de les distintes professions. En el cas de les bibliotecàries eixe estereotip s'ha caracteritzat per identificar-se amb una dona avorrida, de gest sever, quadriculats amb les normes, rancies en el vestir i amb un punt de frustració, d'ulleres, seriosa i com deia una de les meues professores: "amb  collar de perles" ..., estricta a donar ordes i exigent en la disciplina dins de la biblioteca. Eixa persona que custòdia els llibres, que es passa abstret col·locant els llibres en els estants, ordenand i catalogant tot el temps el patrimoni, mentres fa guardar silenci als seus usuaris.

No obstant això, eixes generalitzacions amb el pas dels temps van cada vegada canviant, i amb l'era digital, a poc a poc han anat passant a imatges de persones d'ambdós sexes, molt tecnològiques, socials.. etc, que van modelant les nostres actituds. Tenim que combatem este tòpic a base de professionalitat, adaptació a les noves tecnologies, a la capacitat per a adaptar-se al mercat i donar resposta a les noves demandes d'atenció o satisfacció a l'usuari de forma individualitzada i personalitzada; la formació contínua, en concret, ha de respondre als reptes que demanden estos canvis i sobretot, grans dosis de sentit de l'humor

Ací entra en joc el nou rol: 

El bibliotecari digital: Un element clau per al desenrotllament de la societat actual pel seu paper dinàmic i actiu a partir de les noves tecnologies i d'ací sorgix la figura del Dinamizador/a (en el meu cas) : treballar en àmbits molt diversos a fi d'estar prop dels col·lectius locals. Per a treballar de la millor manera, hem de mobilitzar capacitats i coneixements diversos, tant tècnics (TIC) com pedagògics i treballar tot això adaptant-se a persones amb diferents nivells d'habilitat i coneixement traient el millor d'ells en cada cas.

Conclusió

 Una biblioteca no és una col·lecció de llibres, sinó una reunió de persones. El que fa a la biblioteca és la comunitat, l'important és la gent que es relaciona i que es compte històries. I les històries estan en els llibres. Però és fonamental que el bibliotecari o bibliotecària, siga una persona molt comunicativa, sociable, que tinga una visió àmplia del món i pose en relació a eixes persones. Quelcom molt llunyà a la vella imatge del bibliotecari tancat entre les seues fitxes. Els llibres són importants en una biblioteca, però el més important són les persones que van a visitar-la.

 
http://youtu.be/a_uzUh1VT98

CASTELLÀ 

Estereotipos de mi profesión

En la sociedad hay estereotipos de las distintas profesiones. En el caso de las bibliotecarias ese estereotipo se ha caracterizado por identificarse con una mujer aburrida, de gesto severo, cuadriculados con las normas, rancias en el vestir y con un punto de frustración, de gafas, seria y como decía una de mis profesoras: “con collar de perlas” …, estricta en dar órdenes y exigente en la disciplina dentro de la biblioteca. Esa persona  que custodia los libros, que se pasa abstraído colocando los libros en los estantes, ordenando y catalogando todo el tiempo el patrimonio, mientras hace guardar silencio a sus usuarios. 

No obstante, esas generalizaciones con el paso de los tiempos van cada vez cambiando, y con la era digital, poco a poco han ido pasando a imágenes de personas de ambos sexos, muy tecnológicas, sociales .. etc, que van moldeando nuestras actitudes.

Tenemos que combatimos este tópico a base de profesionalidad, adaptación a las nuevas tecnologías, a la capacidad para adaptarse al mercado y dar respuesta a las nuevas demandas de atención o satisfacción al usuario de forma individualizada y personalizada; la formación continua, en concreto, debe responder a los retos que demandan estos cambios y sobre todo, grandes dosis de sentido del humor.

Ahí entra en juego el nuevo rol: el bibliotecario digital:

Un elemento clave para el desarrollo de la sociedad actual por su papel dinámico y activo a partir de las nuevas tecnologías y de ahí surge la figura del Dinamizador/a (en mi caso): trabajar en ámbitos muy diversos con el fin de estar cerca de los colectivos locales. Para trabajar  de la mejor manera, debemos  movilizar capacidades y conocimientos diversos, tanto técnicos (TIC) como pedagógicos y trabajar todo ello adaptándose a personas con diferentes niveles de habilidad y conocimiento sacando lo mejor de ellos en cada caso.

Conclusión

Una biblioteca no es una colección de libros, sino una reunión de personas. Lo que hace a la biblioteca es la comunidad, lo importante es la gente que se relaciona y que se cuenta historias. Y las historias están en los libros. Pero es fundamental que el bibliotecario o bibliotecaria, sea una persona muy comunicativa, sociable, que tenga una visión amplia del mundo y ponga en relación a esas personas. Algo muy lejano a la vieja imagen del bibliotecario encerrado entre sus fichas. Los libros son importantes en una biblioteca, pero lo más importante son las personas que van a visitarla.


http://youtu.be/a_uzUh1VT98