Al meu fill que fà 16 anys.

Sé molt bé que el camí de l'adolescent és difícil de transitar. Vull ensenyar-te a enfrontar els problemes amb juí, amb fermesa i sense temor. Vull, per sobretot, que aprengues a decidir per tu mateix i a acceptar responsabilitat per les teues accions, perquè mai et lamentes d'haver permés que altres forjaren el teu destí, perquè mai mires cap arrere amb nostàlgia pel que va poder haver sigut, sinó que sempre t'assentes plenament satisfet pel que va ser. M'agradaria, fill meu, que hages aprés a valorar la teua intuïció, a prendre les teues pròpies decisions, a fer de la comprensió i el perdó, les teues prioritats, a acceptar-te com eres, a aprendre de les trobades i dels fracassos.

Voldria estar segura d'haver-te ensenyat a disfrutar de l'amor, a confiar en la teua força, a enfrontar les teues pors, entusiasmar-te amb la vida, que demanes ajuda quan la necessites, a prendre les teues pròpies decisions, a ser una bon amic de tu mateix.

Vull ensenyar-te, fill meu, que no seràs menys home perquè plores o assentes por; que val més la pena guanyar-se el respecte d'un enemic que l'adulació d'un amic; que es pot ser just sense ser implacable, discret sense ser retret.
Voldria estar segura, fill meu, que vas aprendre a posar límits, a sostindre-los , a prendre més riscos, a acceptar els canvis, a planejar el teu futur, però no viure en ell.

Voldria estar segura de que vas aprendre a quedar-te amb el crèdit dels teus èxits, a no estar pendent de l'aprovació dels altres, a no absorbir les responsabilitats d'altres, a ser conscient dels teus sentiments i a actuar en conseqüència.

M'agradaria, fill meu, que et permetes riure a carcallades pel carrer, sense cap raó. Però, sobretot, volguera que hages aprés a no idolatrar a ningú, i als teus pares, menys que a ningú.