El que significa per a mi ser voluntària, no sols en Nadal....

El que significa per a mi ser voluntària en una ONG
Veure in situ una actuació i poder donar a conéixer el treball realitzat per part del grup de voluntaris, siga quin siga, és el que més impacta. El que s'ha de demostrar que açò és mes que treballar gratis és la devoció de servici, és l'ajudar als altres i no esperar res, és tindre la pell de gallina només escoltant un 'gracies' és sentir el dolor i també l'alegria aliena i també és moltíssimes coses mes que mai s'acaben d'enumerar, açò en conclusió, és una forma de vida, una elección.
Estar organitzats en una associació de voluntaris, és mesurar bé les necessitats dels sectors mes desfavorits. Derivar els teus recursos tant humans com econòmics a qui mes ho necessita. Sense protagonismes, amiguismes o sectors que cauen bé en funció dels teus ideals com a persona. Això no vol dir que com a voluntari hages de ser obligatòriament blau, groc o roig. Deuria no importar ni molestar el pensament individual, sexe i vot polític. Sempre que extrapoles o no imposes el teu color preferit als altres.
Estar organitzat, és reunir intel•ligentment les ments i sensacions individuals del col•lectiu, sense imposar actuacions. Utilitzar sanament l'esforç individual sacrificant l'afany de protagonisme. Es... consultar, exposar, admetre, respectar.

CASTELLÀ

Ver in situ una actuación y poder dar a conocer el trabajo realizado por parte del grupo de voluntarios/as, sea cual sea, es lo que más impacta.
Lo que se debe demostrar que esto es mas que trabajar gratis es la devoción de servicio, es el ayudar a los otros y no esperar nada, es tener la piel de gallina con solo escuchar un "gracias" es sentir el dolor y también la alegría ajena y también es muchísimas cosas mas que nunca se terminan de enumerar, esto en conclusión, es una forma de vida, una elección.
Estar organizados en una asociación de voluntarios, es medir bien las necesidades de los sectores mas desfavorecidos. Derivar tus recursos tanto humanos como económicos a quien mas lo necesita. Sin protagonismos, amiguismos o sectores que te caen bien en función de tus ideales como persona. Eso no quiere decir que como voluntario tengas que ser obligatoriamente azul, amarillo o rojo. Debería no importar ni molestar el pensamiento individual, sexo y voto político. Siempre y cuando extrapoles o no impongas tu color preferido a los demás.
Estar organizado, es reunir inteligentemente las mentes y sensaciones individuales del colectivo, sin imponer actuaciones. Utilizar sanamente el esfuerzo individual sacrificando el afán de protagonismo. Es... consultar, exponer, admitir, respetar.

Luz Casal - No Me Importa Nada - Videoclip

Violència de gènere

Una de les cançons que per a mi, son un himne d'independència en contra de la violència de gènere


Una de las canciones que para mi, son un himno de independencia de la mujer en contra de la violencia de género.

Presentación Telecentre.org

Check out this SlideShare Presentation:

Presentación Telecentre.org

View more presentations from isidreb.

Feliç aniversari fill meu “14 anys tot un home”

Fill Meu, voldria estar segura d'haver-te ensenyat a disfrutar de l'amor, a confiar en la teua força, a enfrontar les teues pors, entusiasmar-te amb la vida, que demanes ajuda quan la necessites, a prendre les teues pròpies decisions, a ser una bon amic de tu mateix.

Voldria estar segura de que vas aprendre a quedar-te amb el crèdit dels teus èxits, a no estar pendent de l'aprovació dels altres, a no absorbir les responsabilitats d'altres, a ser conscient dels teus sentiments i a actuar en conseqüència.

Voldria estar segura, fill meu, que vas aprendre a posar límits, a sostindre-los , a prendre més riscos, a acceptar els canvis, a realitzar les teues creences, a planejar el teu futur però no viure en ell.

M'agradaria, fill meu, que hages aprés a valorar la teua intuïció, a prendre les teues pròpies decisions, a fer de la comprensió i el perdó, les teues prioritats, a acceptar-te com eres, a aprendre de les trobades i dels fracassos.

M'agradaria, fill meu, que et permetes riure a carcallades pel carrer, sense cap raó. Però, sobretot, volguera que hages aprés a no idolatrar a ningú
I als teus pares, menys que a ningú.

CASTELLÀ
Feliz Cumpleaños hijo mío “14 años todo un hombre”

Hijo Mío, quisiera estar segura de haberte enseñado a disfrutar del amor, a confiar en tu fuerza, a enfrentar tus miedos, entusiasmarte con la vida, a que pidas ayuda cuando la necesites, a tomar tus propias decisiones, a ser una buen amigo de ti mismo.

Quisiera estar segura de que aprendiste, a quedarte con el crédito de tus logros, a no estar pendiente de la aprobación de los demás, a no absorber las responsabilidades de otros, a ser consciente de tus sentimientos y a actuar en consecuencia.

Quisiera estar segura, hijo mío, que aprendiste a poner límites, a sostenerlos, a tomar más riesgos, a aceptar los cambios, a realizar tus creencias, a planear tu futuro pero no vivir en él.

Me gustaría, hijo mío, que hayas aprendido, a valorar tu intuición, a tomar tus propias decisiones, a hacer de la comprensión y el perdón, tus prioridades, a aceptarte como eres, a aprender de los encuentros y de los fracasos.

Me gustaría, hijo mío, que te permitas reír a carcajadas por la calle, sin ninguna razón. Pero, sobre todo, quisiera que hayas aprendido a no idolatrar a nadie
Y a tus padres, menos que a nadie.

Un de tants problemes, en que ens enfrontem en l'adolecència.

Un de tants problemes, en que ens enfrontem pares i mares davant dels nostres fills i filles adolescents: Els perills a què està exposada la joventut són múltiples com per exemple els vicis, pràctiques deslleials als principis de les persones, el veure l'ordinador com una forma de socialització; que si ho és, però és impersonal, no tens el contacte cara a cara amb les persones i açò pot afectar els nivells de les relacions socials, ja que els jóvens al fer ús dels cridats 'chats' poden crear-se una personalitat diferent de la d'ells mateixos i escenificar escenaris que no existixen en les seues vides, açò pot arribar a causar un conflicte intern de personalitat.
No s'ha negat que la xarxa és un excel•lent mitjà de comunicació per a conviure i conéixer gent amb persones de totes parts del món sencer.
I és que encara que pareguen forts, omnipotents necessiten respatler. Estes actituds solen ser una màscara que oculta la seua vulnerabilitat. Necessiten confirmar-se per a la qual cosa tindran posicions arrelades, rígides, quasi fonamentalistes.
Els adults hem de guardar la calma encara que això signifique comptar fins a mil.
Els adolescents solen ser molt permeables a les propostes socials. Els ideals solidaris, el compromís i la fidelitat en l'amistat és una de les característiques d'esta etapa" portant-la, moltes vegades, fins a les últimes conseqüències.
Les seues inseguretats i incomoditat social fan que precisen desenrotllar un personatge que els acompanya en cada etapa.
A vegades és el rebel, altres el incapas o l'irascible però encara que ells s'assenten d'eixa manera són exploracions necessàries per a trobar la verdadera identitat, per això utilitzaran distintes disfresses.

El sentiment d'incomprensió de l'adult, la frustració del que volen aconseguir i no poden més les hormones, generen un terreny fèrtil per a l'aparició de l'enuig; recordem que és la reacció enfront de la impotència. Per als pares la comunicació és difícil, també perquè l'adolescència dels fills fa tornar a experimentar sensacions de la pròpia: ira, entusiasme, desqualificació, impotència i és la nostra possibilitat com a adults d'identificar estos sentiments, diferenciar-nos i veure que precisen genuinament.

No podem impedir que patisquen però és possible acompanyar-los perquè créixer siga una tasca el més agradable possible.

CASTELLÀ
Uno de tantos problemas, en que nos enfrentamos padres y madres frente a nuestros hijos e hijas adolescentes: Los peligros a los que está expuesta la juventud son múltiples como por ejemplo los vicios, prácticas desleales a los principios de las personas, el ver el ordenador como una forma de socialización; que si lo es, pero es impersonal, no tienes el contacto frente a frente con las personas y esto puede afectar los niveles de las relaciones sociales, ya que los jóvenes al hacer uso de los llamados "chats" pueden crearse una personalidad diferente a la de ellos mismos y escenificar escenarios que no existen en sus vidas, esto puede llegar a causar un conflicto interno de personalidad.
No se ha negado que la red es un excelente medio de comunicación para convivir y conocer gente con personas de todas partes del mundo entero.
Y es que aunque parezcan fuertes, omnipotentes necesitan respaldo. Estas actitudes suele ser una máscara que oculta su vulnerabilidad Necesitan confirmarse para lo cual tendrán posiciones enraizadas, rígidas, casi fundamentalistas.
Los adultos debemos guardar la calma aunque eso signifique contar hasta mil.
Los jóvenes suelen ser muy permeables a las propuestas sociales Los ideales solidarios, el compromiso y la fidelidad en la amistad es una de las características de esta etapa, llevándola, muchas veces, hasta las últimas consecuencias.
Sus inseguridades e incomodidad social hacen que precisen desarrollar un personaje que los acompaña en cada etapa. A veces es el rebelde, otras el incapaz o el irascible pero aunque ellos se sientan de esa manera son exploraciones necesarias para encontrar la verdadera identidad, por eso utilizarán distintos disfraces.

El sentimiento de incomprensión del adulto, la frustración de lo que quieren conseguir y no pueden más las hormonas, generan un terreno fértil para la aparición del enfado; recordemos que es la reacción frente a la impotencia.
Para los padres la comunicación es difícil también porque la adolescencia de los hijos hace volver a experimentar sensaciones de la propia: ira, entusiasmo, descalificación, impotencia y es nuestra posibilidad como adultos de identificar estos sentimientos, diferenciarnos y ver que precisan genuinamente.

No podemos impedir que sufran pero es posible acompañarlos para que crecer sea una tarea lo más agradable posible.

l'Autonomia, un dels principis dels valors humans.

Si reflexionem i pensem en l'importància que tenen hui els valors humans, jo pense que un dels atributs més clars de la dignitat de la persona es referix a la llibertat, en tant que capacitat de triar entre possibilitats, de ser actor responsable dels seus propis actes i, en conseqüència, de dirigir de forma responsable la seua pròpia vida. I estretament lligat a esta llibertat responsable es troba el principi d'autonomia. La persona es troba condicionada per factors físics i per situacions socials o culturals; però no es troba en absolut determinada per elles, ja que és capaç d'autodeterminar-se i sentir-se un ser lliure.
L'autonomia, perquè, fa referència a un espai des del que la persona és capaç de decidir i triar per si mateixa, és a dir, de posseir i fer un ús efectiu de la llibertat. Este espai mai és del tot aconseguit.
En eixa adquisició gradual de l'autonomia i de la responsabilitat davant de la vida, en la que la persona es va fent càrrec de la seua pròpia existència, per mitjà de l'exercici de la iniciativa personal, l'acceptació, elecció, decisió i responsabilitat, radique un dels reptes majors que podem plantejar-nos.
Desfer els llaços arrelats després de llargs anys de dependències institucionals, o bé incrementar la responsabilització en l'exercici d'una llibertat mal entesa són objectius ambiciosos però ineludibles des d'una intervenció educativa de caràcter personalitzat i integral.

Els principis morals es basen en enfocaments que qualsevol podria acceptar, Entenent estos valors com una acceptació a premisses normatives que han sorgit de la pràctica social, de la discussió universal i imparcial, les quals podran ser racionalment qüestionades, és a dir, la validesa dels principis morals no són absoluts.

CASTELLÀ

Si reflexionamos y pensamos en la importancia que tienen hoy los valores humanos, yo pienso que uno de los atributos más claros de la dignidad de la persona se refiere a la libertad, en cuanto capacidad de elegir entre posibilidades, de ser actor responsable de sus propios actos y, en consecuencia, de dirigir de forma responsable su propia vida. Y estrechamente ligado a esta libertad responsable se encuentra el principio de autonomía. La persona se encuentra condicionada por factores físicos y por situaciones sociales o culturales; pero no se encuentra en absoluto determinada por ellas, ya que es capaz de auto-determinarse y sentirse un ser libre. La autonomía, pues, hace referencia a un espacio desde el que la persona es capaz de decidir y elegir por sí misma, es decir, de poseer y hacer un uso efectivo de la libertad. Este espacio nunca es del todo alcanzado.

En esa adquisición paulatina de la autonomía y de la responsabilidad ante la vida, en la que la persona se va haciendo cargo de su propia existencia, mediante el ejercicio de la iniciativa personal, la aceptación, elección, decisión y responsabilidad, radique uno de los retos mayores que podemos plantearnos.

Deshacer los lazos arraigados tras largos años de dependencias institucionales, o bien incrementar la responsabilización en el ejercicio de una libertad mal entendida son objetivos ambiciosos pero ineludibles desde una intervención educativa de carácter personalizado e integral.

Los principios morales se basan en enfoques que cualquiera podría aceptar, Entendiendo estos valores como una aceptación a premisas normativas que han surgido de la práctica social, de la discusión universal e imparcial, las cuales podrán ser racionalmente cuestionadas, es decir, la validez de los principios morales no son absolutos.