La majoria d'hòmens diuen i pensen:
De què es queixen les dones?
A la dona se li presenta com a ama de casa: tendra, dolç, casolana i dependent. La seua valoració s'establix únicament a través del seu cos o arreglament personal, i la majoria de les vegades s'ubica en activitats relacionades amb els fills i la casa. Quan apareix com “reeixida”, les seues actituds són “masculinitzades”.
En tant, la imatge predominant que es transmet de l'home és la d'aventurer, intrèpid, intel·ligent i triomfador, encara que alguns missatges comencen a reflectir una tèbia ruptura d'estereotips. En estos, l'home apareix “ajudant” en les tasques de la llar, encara que sempre de manera desmanotada.
Anirem veient i traient una doble lectura a les publicacions que reflectixen les dones com a simples reclams publicitaris, i les apreciacions de cada persona cap a la seua parella (estereotips). Que aprenguen a valorar.
Anirem veient i traient una doble lectura a les publicacions que reflectixen les dones com a simples reclams publicitaris, i les apreciacions de cada persona cap a la seua parella (estereotips). Que aprenguen a valorar.
Perquè el titul de la meua reflexió?
moltes vegades hem sentit preguntar: "de què es queixen les dones?" Si tots saberen que les jornades laborals de les dones, tenint en compte les activitats productives i els quefers domèstics, superen les 60 hores setmanals, la resposta estaria a la vista. La quantitat d'hores, el tipus de treball i la falta de gratificació i reconeixement del mateix generen símptomes com ara irritabilitat, agressivitat i alteracions del son. També són comuns les malalties psicosomàtiques associades a condicions laborals com ara soroll, supervisió estricta, rotació de torns, etc.
moltes vegades hem sentit preguntar: "de què es queixen les dones?" Si tots saberen que les jornades laborals de les dones, tenint en compte les activitats productives i els quefers domèstics, superen les 60 hores setmanals, la resposta estaria a la vista. La quantitat d'hores, el tipus de treball i la falta de gratificació i reconeixement del mateix generen símptomes com ara irritabilitat, agressivitat i alteracions del son. També són comuns les malalties psicosomàtiques associades a condicions laborals com ara soroll, supervisió estricta, rotació de torns, etc.
Els hòmens es pregunten: que vos queixeu les dones? I a què ve tota esta sèrie de queixes i malparles en contra dels tractes injustos que encara li'ls dóna a moltíssimes dones? Si la dona només es dedica a estar a casa i a veure la televisió, pot assentar-se quan vullga, descansar quan li abellisca perquè no té a ningú que li vigile, pot anar a passejar quan vullga….Totes eixes preguntes constants que fa a un home pensar: que et queixes???? Tens tot
el que vols.
el que vols. Perquè a què finalment sóc dona i viu els estralls d'una societat en què suposadament la dona s'ha “alliberat”.
Fa 50 anys, la divisió dels rols masculins i femenins era molt clara. Les dones sabien que havia que dedicar-se a la llar, a la criança i educació dels fills, a fer “feliç” al seu volgut marit i…. Para de comptar. Ací radicava la seua missió de vida, de fet, la seua vida sencera. L'home mentrestant, s'encarregava de treballar fora de la llar, portar el suport a la casa i a més, tenia i encara té en alguns casos, la dita bendita que la seua esposa bella, es trobara esperant-ho amb ànsies boges al final de la jornada laboral (almenys així havia de paréixer), amb un deliciós sopar que òbviament, havia que disfrutar sense queixes per part d'ella (les d'ell si es permetien) d'allò que s'ha ocorregut durant el dia, perquè si no, corries el risc de paréixer enfadosa i que el teu marit t'abandonara d'una altra, per la teua “falta de comprensió” cap al pobre home que arribava cansat (ella no podia estar-ho com?, si només estava en la casa cuidant els xiquets, això en realitat no era res comparat amb tot el treball que ell feia).
Inclús hui en dia, per a la gran majoria de les dones treballadores, en canvi, la seua activitat laboral és causa de depressió, ansietat, fatiga crònica i angoixa. Inclús algunes presenten sentiments de culpa, per "no poder complir bé" amb el seu paper de mares i ames de casa, la qual cosa genera l'aparició d'efectes psicològics negatius.
Però, en la majoria dels casos estos símptomes no són considerats com a tals. Els metges, els patrons i inclús els mateixos familiars adjudiquen al mal caràcter, al període menstrual o a una suposada "queixa femenina", els canvis d'humor de les dones impedint, d'esta manera, que el diagnòstic resulte eficaç i les malalties es tracten a temps.
El que en un home seria diagnosticat com un trastorn produït pel seu treball, en les dones es torna invisible. D'una banda, perquè el seu treball domèstic també és invisible -i per tant, si no existix en el registre dels altres, tampoc hi ha les seues conseqüències en la salut de les dones- i, d'altra banda, perquè el seu treball productiu és considerat com una tasca "complementària" per a afrontar els gastos familiars, però no com un treball "seriosament", capaç de produir trastorns o malestar.
L'aportació econòmica d'una dona, sempre és una ajuda a l'economia familiar, mai un sou més.
L'aprenentatge exigix una reflexió sobre l'acció: el dialogue i la reflexió.
L'autoestima que els dóna el saber-se amb dots d'organització, desenrotllament i direcció per a l'execució de les seues funcions.
El determinant no és la possessió de certs coneixements, sinó l'ocupació que es faça d'ells.
CASTELÀ
Inclús hui en dia, per a la gran majoria de les dones treballadores, en canvi, la seua activitat laboral és causa de depressió, ansietat, fatiga crònica i angoixa. Inclús algunes presenten sentiments de culpa, per "no poder complir bé" amb el seu paper de mares i ames de casa, la qual cosa genera l'aparició d'efectes psicològics negatius.
Però, en la majoria dels casos estos símptomes no són considerats com a tals. Els metges, els patrons i inclús els mateixos familiars adjudiquen al mal caràcter, al període menstrual o a una suposada "queixa femenina", els canvis d'humor de les dones impedint, d'esta manera, que el diagnòstic resulte eficaç i les malalties es tracten a temps.
El que en un home seria diagnosticat com un trastorn produït pel seu treball, en les dones es torna invisible. D'una banda, perquè el seu treball domèstic també és invisible -i per tant, si no existix en el registre dels altres, tampoc hi ha les seues conseqüències en la salut de les dones- i, d'altra banda, perquè el seu treball productiu és considerat com una tasca "complementària" per a afrontar els gastos familiars, però no com un treball "seriosament", capaç de produir trastorns o malestar.
L'aportació econòmica d'una dona, sempre és una ajuda a l'economia familiar, mai un sou més.
L'aprenentatge exigix una reflexió sobre l'acció: el dialogue i la reflexió.
L'autoestima que els dóna el saber-se amb dots d'organització, desenrotllament i direcció per a l'execució de les seues funcions.
El determinant no és la possessió de certs coneixements, sinó l'ocupació que es faça d'ells.
CASTELÀ
La mayoría de hombres dicen o piensan:
¿De qué se quejan las mujeres?
A la mujer se le presenta como ama de casa: tierna, dulce, hogareña y dependiente. Su valoración se establece únicamente a través de su cuerpo o arreglo personal, y la mayoría de las veces se ubica en actividades relacionadas con los hijos y la casa. Cuando aparece como “exitosa”, sus actitudes son “masculinizadas”.
¿De qué se quejan las mujeres?
A la mujer se le presenta como ama de casa: tierna, dulce, hogareña y dependiente. Su valoración se establece únicamente a través de su cuerpo o arreglo personal, y la mayoría de las veces se ubica en actividades relacionadas con los hijos y la casa. Cuando aparece como “exitosa”, sus actitudes son “masculinizadas”.
En tanto, la imagen predominante que se transmite del hombre es la de aventurero, intrépido, inteligente y triunfador, aunque algunos mensajes comienzan a reflejar una tibia ruptura de estereotipos. En éstos, el hombre aparece “ayudando” en las tareas del hogar, aunque siempre de manera torpe.
Iremos viendo y sacando una doble lectura a las publicaciones que reflejan a las mujeres como simples reclamos publicitarios, y las apreciaciones de cada persona hacia su pareja (estereotipos). Que aprendan a valorar.
Iremos viendo y sacando una doble lectura a las publicaciones que reflejan a las mujeres como simples reclamos publicitarios, y las apreciaciones de cada persona hacia su pareja (estereotipos). Que aprendan a valorar.
¿Porque el titulo de mi reflexión?
Muchas veces hemos oído preguntar: "¿de qué se quejan las mujeres?" Si todos supieran que las jornadas laborales de las mujeres, teniendo en cuenta las actividades productivas y los quehaceres domésticos, superan las 60 horas semanales, la respuesta estaría a la vista. La cantidad de horas, el tipo de trabajo y la falta de gratificación y reconocimiento del mismo generan síntomas tales como irritabilidad, agresividad y alteraciones del sueño. También son comunes las enfermedades psicosomáticas asociadas a condiciones laborales tales como ruido, supervisión estricta, rotación de turnos, etc.
Los hombres se preguntan:¿de que os quejáis las mujeres?¿Y a qué viene toda esta serie de quejas y despotriques en contra de los tratos injustos que todavía se les da a muchísimas mujeres? Si la mujer solo se dedica a estar en casa y a ver la televisión, puede sentarse cuando quiera, descansar cuando le apetezca porque no tiene a nadie que le vigile, puede ir a pasear cuando quiera….todas esas preguntas constantes que hace a un hombre pensar:¿¿¿ de que te quejas???? Tienes todo lo que quieres.
Pues a que finalmente soy mujer y vivo los estragos de una sociedad en la que supuestamente la mujer se ha “liberado”.
Hace 50 años, la división de los roles masculinos y femeninos era muy clara. Las mujeres sabían que había que dedicarse al hogar, a la crianza y educación de los hijos, a hacer “feliz” a su querido marido y…. para de contar. Ahí radicaba su misión de vida, de hecho, su vida entera. El hombre mientras tanto, se encargaba de trabajar fuera del hogar, llevar el sustento a la casa y además, tenía y todavía tiene en algunos casos, la dicha bendita de que su esposa bella, se encontrara esperándolo con ansias locas al final de la jornada laboral (al menos así tenía que parecer), con una deliciosa cena que obviamente, había que disfrutar sin quejas por parte de ella (las de él si se permitían) de lo ocurrido durante el día, porque si no, corrías el riesgo de parecer enfadosa y que tu marido te abandonara por otra, por tu “falta de comprensión” hacia el pobre hombre que llegaba cansado (ella no podía estarlo ¿cómo?, si solamente estaba en la casa cuidando a los niños, eso en realidad no era nada comparado con todo el trabajo que él hacía).
Incluso hoy en día, para la gran mayoría de las mujeres trabajadoras, en cambio, su actividad laboral es causa de depresión, ansiedad, fatiga crónica y angustia. Incluso algunas presentan sentimientos de culpa, por "no poder cumplir bien" con su papel de madres y amas de casa, lo que genera la aparición de efectos psicológicos negativos.
Pero, en la mayoría de los casos estos síntomas no son considerados como tales. Los médicos, los patrones e incluso los mismos familiares adjudican al mal carácter, al período menstrual o a una supuesta "queja femenina", los cambios de humor de las mujeres impidiendo, de ese modo, que el diagnóstico resulte eficaz y las enfermedades se traten a tiempo.
Lo que en un hombre sería diagnosticado como un trastorno producido por su trabajo, en las mujeres se torna invisible. Por un lado, porque su trabajo doméstico también es invisible -y por lo tanto, si no existe en el registro de los demás, tampoco existen sus consecuencias en la salud de las mujeres- y, por otro lado, porque su trabajo productivo es considerado como una tarea "complementaria" para afrontar los gastos familiares, pero no como un trabajo "en serio", capaz de producir trastornos o malestar.
La aportación económica de una mujer, siempre es una ayuda a la economía familiar, nunca un sueldo más.
El aprendizaje exige una reflexión sobre la acción: el dialogo y la reflexión.
La autoestima que les da el saberse con dotes de organización, desarrollo y dirección para la ejecución de sus funciones.
Lo determinante no es la posesión de ciertos conocimientos, sino el empleo que se haga de ellos.
Entradas
